València en la memòria - València

València en la memòria

recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.

Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.

Fent ‘visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.

|

Mapa de situació

Refugi Espasa

Durant la guerra civil espanyola (1936-1939), València patí més de 400 atacs aeris i navals, sovint a càrrec de la marina i l'aviació de la Itàlia feixista, aliada –a l'igual que l'Alemanya nazi- del bàndol franquista.

Al període d'entreguerres s'havia estès per Europa la por que arran el desenvolupament de l'aviació militar, en cas d'una nova guerra, les ciutats es convertiren en grans objectius, totalment desprotegides com estaven davant la nova amenaça provinent del cel. Aquesta por va fer-s'hi realitat per primera vegada de forma sistemàtica i indiscriminada durant la guerra civil espanyola.

Refugi Espasa Bombardeig de l'estació del Nord per part de l'Aviazione Legionaria italiana, gener de 1939. Fotografia: Archivio dell'Aeronautica Militare.

Tot i estar prohibits per la Convenció de La Haia des del 1907, els bombardejos contra poblacions civils indefenses afectaren llavors ciutats menudes, mitjanes i grans. Així, la Luftwaffe alemanya i l'Aviazione Legionaria italiana convertiren –entre moltes altres- Durango, Gernika, Xàtiva, Castelló, Madrid o Barcelona en camp de proves on assetjar el que poc després llançarien a una escala molt major sobre Varsòvia, Rotterdam, Londres o Belgrad.

A la ciutat de València, esdevinguda objectiu civil de primer rang en ser designada capital de la República al novembre del 1936, els primers bombardeigs arribaren dos mesos després. Les bombes llançades des del cel i la costa fins als últims dies de guerra, al març del 1939, causaren la mort de més de 800 civils i en feriren més de 2.800, tot destruint, a més a més, més de 900 edificis.

Cartell propagandístic Cartell propagandístic sobre la construcció de refugis. Manuel Gallur, 1938. Fotografia: Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

Per a protegir la població civil, el 1937 la Junta de Defensa Passiva construí ací –molt a prop d'un nucli polític d'importància, com era la llavors Plaça de la Senyera (hui, de Tetuan)- un refugi antiaeri de capacitat mitjana. En els seus 267 m2 podia allotjar vora 380 persones, protegides per una estructura de formigó armat que podia suportar l'impacte de bombes de fins a 200-250 kg.

Situat en un carreró, l'escassa visibilitat recomanà col·locar en el cantó del Carrer Espasa amb la Plaça un segon rètol amb les lletres REFUGIO en estil Art Decó, per a assenyalar-ne la ubicació i que, en cas de bombardeig, la població poguera localitzar-lo ràpidament. Mentre que aquest segon rètol es conserva, de l'original a la façana del refugi sobre una de les dos portes a hores d'ara amb prou feines si es pot intuir encara la petjada deixada per les lletres ja desaparegudes.

Molts dels refugis de la ciutat, sobretot els de nova construcció que tenien una part aèria ben visible (Plaça del Carme, Generalitat,..), no van ser destruïts fins a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, quan esdevingué clar que Espanya no entraria en guerra al costat de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. El refugi del Carrer Espasa, però, no fou destruït: abandonat, sobrevisqué també la postguerra mundial, i anà deteriorant-se progressivament durant dècades. A hores d'ara, els seus dos accessos estan clausurats però al seu interior encara conserva els bancs correguts per a poder passar les –sovint- hores de tensa espera, així com també restes de la maquinària i tubs de ventilació. Pel que fa a la seua protecció patrimonial, el refugi està catalogat com a Bé de Rellevància Local (BRL) per la seua vàlua històrica, cultural i arqueològica.

|