València en la memòria - València
València en la memòria
recupera per a l'espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que van tindre un important paper (polític, cultural, quotidià) durant la guerra civil, prestant especial atenció a l'any en què València va ser capital de la República.
Una sèrie d'elements ens donen les informacions més destacades, il·lustrades amb imatges històriques, i ampliables en aquesta pàgina web, de fàcil accés gràcies a codis QR.
Fent visibles' de nou aquests edificis, es recupera per a la ciutadania una part del nostre patrimoni durant aquells anys tan importants com a difícils, complementant així les informacions ja disponibles per a altres períodes de la història de la nostra ciutat.
- 1. Edifici de l'Ajuntament
- 1B. La Lotja
- 2. Torres de Serrans
- 3. Refugi Carrer de Dalt
- 4. Palau del Marquès de Campo (o dels Comptes de Berbedel)
- 5. Entorno Palau de la Generalitat
- 6. Palau dels Borja
- 7. Sant Pius V - Trinitat
- 8. Edifici del Monte de Piedad
- 9. Refugi carrer Espasa
- 10. Plaça de Tetuán
- 11. Carrer de la Pau
- 12. Estació del Nord
- 13. Col·legi dels Jesuïtes
- 14. Presó Model
- 15. Hospital de Sang de Natzaret
- 16. Hospital Sant Joan de Déu
Sant Pius V
L'edifici de l'actual Museu de Belles Arts de València va ser construït entre finals del segle XVII i la primera meitat del segle XVIII com a Col·legi Sant Pius V per a la formació de sacerdots. El 1835 va passar a les mans de l'exèrcit, el qual va instal·lar-hi un hospital militar.
Durant l'última guerra civil espanyola (1936-1939), en un context d'emergència sanitària, l'Hospital Militar Sant Pius V es va convertir en el centre principal d'una xarxa que va arribar a estar formada per quinze hospitals militars valencians. Amb 701 llits repartits en 35 sales, quiròfans, policlíniques i pavelló d'infecciosos, va ser fonamental en l'atenció a soldats ferits en el front. Particularment rellevant va ser el seu paper durant l'any 1938, en relació amb les batalles a Teruel i Castelló, saldades amb la derrota de les forces democràtiques i amb gran nombre de ferits: 904 només en el cas de la primera. Juntament amb la tasca dels metges pertanyents al Cos Sanitari Militar, cal reconèixer el treball del nombrós personal femení, fonamental en l'assistència als ferits i malalts; el caràcter generalment voluntari de la contribució d'aquestes dones en revelava sovint el compromís amb la causa antifeixista. Des del 1946 l'edifici alberga el Museu de Belles Arts de València, una de les tres pinacoteques més importants d'Espanya.
El monestir de la Trinitat, l'edifici original del qual data del segle XIII, va ser habitat des del segle XV per religioses clarisses. Abandonat arran el temor a atacs incontrolats de contraris a la sublevació militar durant les primeres setmanes de la guerra civil, l'edifici va ser ocupat i utilitzat per a finalitats militars, tal i com va ocórrer amb molts altres edificis religiosos. Així, va servir com a caserna per al regiment nº 10 de l'Exèrcit de la República i per a les Brigades Internacionals, compostes per voluntaris estrangers partidaris de la democràcia republicana. No debades, aquesta va comptar amb el suport actiu de personalitats tan conegudes com Willy Brandt, Josip Broz Tito, Ernest Hemingway o George Orwell. En el que havia estat un hort del convent, es va construir un refugi antiaeri, que actualment es troba en bon estat i conserva els bancs, part del sistema de ventilació i els edificis auxiliars. Després de patir importants danys i transformacions durant la contesa, amb la victòria franquista el monestir va tornar a ser ocupat per les monges i a hores d'ara es troba deshabitat.