S'està cercant, espereu....

Espècies Exòtiques - València

ESPÈCIES EXÒTIQUES

MASCOTES EXÒTIQUES, RARES I GRACIOSES

Des de sempre l'home ha buscat la companyia d'animals i els ha tingut en els seus llars com un talismà, la seua mascota. Però en els últims temps hi ha hagut un auge preocupant per l'elecció de mascotes exòtiques. Ja no ens conformem amb un gos o un gat, ara busquem quelcom amb el que poder sorprendre a les nostres amistats. Iguanes, serps, óssos rentadors, camaleons, lloros, xicotetes mones, aranyes... s'han convertit quasi en objectes de decoració. Però moltes vegades no coneixem bé el seu origen, els seus costums i alimentació i acaben sent, a la llarga, un problema de què no sabem com desembarassar-nos.

El tràfic il·legal d'animals exòtics és el segon moviment econòmic il·legal del món, només per darrere del tràfic d'armes i per davant del narcotràfic. S'estima que per cada animal exòtic que arriba al mercat moren nou en la captura o pel camí. A més, Espanya és el país de la Unió Europea que més mascotes abandona, unes 200.000 a l'any, i entre elles hi ha moltes exòtiques.

El dret internacional ha regulat la protecció de la flora i la fauna a través de distints convenis, entre ells destaquem el de Bonn per a la protecció de les espècies migratòries, el de Berna per a la conservació de la flora i fauna silvestre, el de Ramsar per als aiguamolls, el Washington sobre el Comerç Internacional d'Espècies de Flora i Fauna Salvatge amenaçades d'extinció (CITES) i el de Rio de Janeiro sobre la diversitat biològica.

Per a evitar arribar a situacions desagradables, hem de ser conscients del que estem adquirint, si el seu origen és legal i si serem capaços de criar-lo i mantindre'l dignament. És important informar-se bé sobre l'espècie de què estem interessats, els seus costums, l'alimentació més adequada, les cures que necessita, les instal·lacions necessàries....

Les espècies que ens "invadixen"

Durant tota la història, l'home ha portat amb si animals i plantes amb fins ornamentals i les ha introduït en llocs diferents dels que eren originàries. Però en el segle XX i el desenrotllament dels mitjans de transport i el comerç internacional va facilitar estes introduccions. Cotorres en els parcs, lluços de riu i cranc roig americà en els rius, i granotes bou i tortugues americanes en els estanys són només alguns exemples d'espècies exòtiques que actualment podem trobar al nostre país i que en els últims anys s'han convertit en la segona causa de desaparició de la biodiversitat mundial, per darrere únicament de la pèrdua de l'hàbitat. De fet, han sigut la causa directa del 39% de les extincions conegudes. Es calcula que a Espanya ja són més de mig miler les espècies introduïdes per l'home.

Estes espècies poden ser introduïdes de forma accidental o com a mascotes que acaben escapant-se o sent abandonades quan comencen a donar problemes. Algunes no aconseguixen sobreviure però moltes aconseguixen instal·lar-se en el seu nou hàbitat. La seua gran capacitat d'adaptació i proliferació, i l'absència de depredadors naturals són els factors que fan que la majoria d'elles acaben imposant-se a les espècies autòctones. A més constituïxen una competència per l'aliment i l'espai, poden convertir-se en predadors als que les espècies autòctones no estan acostumades, introduir noves malalties.

El bioma més afectat per la presència de fauna exòtica és el de les aigües continentals. Hui en dia hi ha unes 26 espècies de peixos exòtics aclimatats en rius, embassaments, llacunes... Els transvasaments afavorixen la translocació de poblacions localment adaptades.

En molts casos la introducció d'espècies exòtiques té un fi comercial en els vedats de caça, com va ser el cas del faisà, guatla japonesa o la daina en la dècada dels 70

Les indústries dedicades a la comercialització d'animals exòtics o dels seus productes derivats també han contribuït a la seua expansió. D'esta manera, el visó americà va arribar a les fàbriques de pelleteria del nostre país en la dècada dels 50 i ara s'ha instal·lat en els boscos com un més. La presència d'estos exemplars, més gran i més agressius que el visó europeu, continua posant en perill la supervivència de l'espècie autòctona.

En els últims anys també han començat a instal·lar-se a Espanya granges dedicades a la ranicultura, que han provocat l'aparició d'unes quantes colònies de granotes bou, un amfibi originari de l'est d'Amèrica del Nord que presenta una gran voracitat i que pot arribar a mesurar 20 centímetres, enfront dels nou que aconseguix la granota verda espanyola.

Encara que qualsevol espècie exòtica invasora provoca danys en l'entorn, no totes els produïxen de la mateixa manera. Les seues conseqüències van des de l'extinció o l'alteració de l'hàbitat a la introducció de paràsits, degeneracions o malalties. Un exemple significatiu d'estes degeneracions és la que patix la malvasia autòctona, que s'està transformant genèticament al mesclar-se amb la malvasia jamaicana, un ànec que va arribar als estanys d'Anglaterra i que ha colonitzat el sud europeu. Ara, el seu familiar autòcton corre el risc d'una "extinció genètica".

La nostra societat pareix molt conscient dels problemes de destrucció de la selva amazònica, els aiguamolls o els mars tropicals, però viu aliena enfront de la invasió dels ecosistemes per animals i plantes estranys que acaben deteriorant-los.


  • Espècie exòtica: Segons el Conveni sobre Diversitat Biològica (CBD), es referix a espècies, subespècies o taxons inferiors introduïts fora de la seua distribució normal en el passat o en el present; inclou parts, gàmetes, llavors, ous o propaga'ls de tals espècies que pogueren sobreviure i subsegüentment reproduir-se. Segons este mateix conveni, espècie exòtica invasora és l'espècie exòtica la introducció i propagació del qual amenaça als ecosistemes, hàbitats o espècies produint danys econòmics o ambientals.