Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

• Les produccions valencianes estaran presents en nombroses seccions del certamen, amb títols com La cena, Baleàric, Nena, Las capas de la memoria o La ruta vol.2: Ibiza

• El regidor d'Acció Cultural i president del Palau de la Música, José Luis Moreno, ha destacat que l'acord aconseguit amb AVAV suposa “un suport directe al cinema valencià, a l’indústria cinematogràfica, i establix importants sinergies per a constituir una plataforma de debat, d'idees i d'intercanvi en l'àmbit cinematogràfic”

• El festival premiarà amb la Palmera d'Honor el productor de la Vall d'Uixó Fernando Bovaira

Les pel·lícules nominades en els premis Lola Gaos es projectaran en la nova secció Finestra de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani. Es tracta del nou apartat específic del festival, exclusiu per a les produccions valencianes, que s'estrena en l'edició d'enguany. De fet, el cinema valencià ja havia nodrit diverses seccions de les últimes edicions de Mostra de València, però en la 40a edició, organitzada pel Palau de la Música, fa un pas més en crear esta secció específica, que s'ha denominat Finestra. Per primera vegada, s'exhibiran els títols més nominats dels Premis Lola Gaos, que atorga l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual, AVAV.

Això és possible gràcies a l'acord entre l’AVAV i la Mostra de València, que ha presentat este matí el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals i president del Palau de la Música, José Luis Moreno. La presentació ha comptat també amb la participació de la subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals i directora de la Mostra, Sara Mansanet; i la presidenta de l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual, Teresa Cebrián.

José Luís Moreno s'ha mostrat molt satisfet amb l'acord aconseguit amb l'Acadèmia Valenciana de l'Audiovisual que suposa, ha subratllat, “un suport directe al cinema valencià, a l’indústria cinematogràfica, i que establix importants sinergies per a constituir una plataforma de debat, d'idees i d'intercanvi en l'àmbit cinematogràfic”. En este sentit, Teresa Cebrián ha afirmat que este acord expressa “un impuls, un ímpetu i, un suport sòlid i un espai d'interacció per a enfortir la indústria audiovisual, i que respon a l'obligació dels qui fem cultura per tal de donar visibilitat al nostre audiovisual”.

Per la seua banda, Sara Mansanet ha destacat com a “novetat molt significativa la implantació de la secció Finestra, i que es creuen sinergies entre els premis Lola Gaos de l'AVAV i la Mostra, per a fomentar la transversalitat i la visibilitat de les produccions valencianes”. Mansanet ha afegit que els films d'estos premis podran optar al nou premie Dama de la Mostra, que estarà dotat amb 3.000 euros a la direcció i guió.

Les projeccions de les pel·lícules nominades als Premis Lola Gaos (que inclouran ficció, així com documental i animació) tindran lloc al Cinema ABC Park de València, i comptaran amb la presència dels respectius equips de cada producció. Però no seran les úniques representants del cinema produït a València, atés que les diferents seccions d'enguany tindran també gran presència de la creació audiovisual de la Comunitat Valenciana. De fet, i tal com ja es va anunciar en el seu moment, el documental titulat Mariscal. L'alegria de viure, de Laura Grande, competirà en la Secció Oficial del festival.

Pel·lícula inaugural, La cena, de Manuel Gómez Pereira

La cena, de Manuel Gómez Pereira, serà la pel·lícula que inaugurarà el festival. Es tracta d'una comèdia dramàtica, ambientada a l'abril de 1939, dos setmanes després d’acabar la Guerra Civil espanyola, i la trama gira al voltant d'un sopar organitzat per a Franco i els seus generals a l'Hotel Palace de Madrid, preparada per cuiners republicans que busquen l’última oportunitat de fugir del país. Està coproduïda per la firma valenciana Turanga Films i, a més, bona part de l'equip tècnic i artístic és valencià (Óscar Lasarte, Ferran Gadea, Toni Agustí, Gloria Marts i Carlos Serrano). Algunes de les seqüències del film van ser rodades a València, en punts com el Palau de les Comunicacions (antic edifici de Correus) que va ser utilitzat per a representar la zona noble de l'Hotel Palace.

Secció Xaloc: Baleàric, de Ion de Sosa, i Nena, de Gabi Ochoa

En la Secció Xaloc, es projectaran dos pel·lícules de factura valenciana Baleàric, de Ion de Sosa, i Nena, de Gabi Ochoa. La primera d'elles, Baleàric, recalarà en la Mostra després de anar al festival de Sitges. Es tracta d'una peça fruit de l'aliança de les productores alacantines Jaibo Films i Umbracle Cinema, la basca Apellaniz & De Sosa i la francesa La Fàbrica Nocturna Cinéma. Es tracta d'una pel·lícula d'estiu “sobre les bretxes intergeneracionals, la desigualtat de classes i les barreres que es creen perquè un ecosistema així perdure, tot enmig d'una vesprada d'estiu estripada per un dolor que transcendix allò real”, segons els seus promotors. En el guió també han participat Chema García Ibarra, Burnin' Percebes, Julián Génisson i Lorena Iglesias. Està protagonitzada per Lara Gallo, Elías Hwidar i Ada Tormo.

Quant a Nena, és el segon llargmetratge del director valencià Gabi Ochoa, després de firmar El amor no es lo que era. Es tracta d'una altra comèdia dramàtica, també d'època encara que més recent, que explora temes com la llibertat femenina, l'homosexualitat i la separació matrimonial a l'Espanya de finals dels anys 80, quan el divorci acabava de legalitzar-se. Està potagonizada per María Almudéver, Paz García, Jacob Llopis i Lluna Aldasoro, produïda per TV ON Produccions, i ha comptat amb el suport de l'IVC i d'À Punt Mèdia.

Passes especials: La ruta vol.2: Eivissa i Las capas de la memoria

Després de l'èxit de la primera temporada, que recreava la turbulenta vida nocturna de la Comunitat Valenciana en els anys 80 i 90, torna la nova temporada (vol 2:Eivissa) de La ruta, que funciona alhora com a seqüela i preqüela de la primera. Es desenvolupa en dos línies temporals: una en 1996, a Eivissa, quan Marc (Àlex Monner) ja treballa com a DJ; i una altra als anys 70, que conta la història dels seus pares. La ficció és una creació del valencià Borja Soler, junt amb Roberto Martín Maiztegui i Clara Botas, i és una producció original d'Atresplayer, produïda per Atresmedia TV en col·laboració amb Caballo Films. Compta amb Montse García, Eduardo Villanueva i Nacho Lavilla com a productors executius. En el repartiment, destaquen, a més de Monner, Carla Díaz, Marina Salas i Irene Escolar.

Quant a Las capas de la memoria, és un producte fruit del taller celebrat al Campus d'Estiu de l'Acadèmia de Cinema a València, en el qual van participar 15 alumnes de Comunicació Audiovisual, Sociologia, Periodisme i Història de l'Art de la UV, coordinat, pels cineastes Nuria Giménez Lorang, Sergio Oksman i Victor Serna. És un mediometraje documental que homenatja les víctimes de la dana del passat octubre de 2024, i se centra en la idea de la resignificació: les fotos danyades en la tragèdia no es perden del tot, sinó que poden ser enteses d'una altra forma.

Palmera d'honor a Fernando Bovaira

El festival premiarà amb la Palmera d'Honor el productor Fernando Bovaira. Entre les produccions destacades de Bovaira, l'organització del festival ha destacat el seu paper fonamental en el desenvolupament i materialització de la pel·lícula La buena letra, adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Rafael Chirbes. La seua implicació amb esta peça va començar fa anys, quan va ser ell qui va concebre la idea de traslladar l'obra al cinema i va adquirir els drets d'adaptació.

Així mateix, el paper de Bovaira es reflectix també en el film Los detellos, pel·lícula escrita i dirigida per Pilar Palomero, basada en el relat curt Un cor massa gran, d'Eider Rodríguez. La història seguix a Isabel (Patricia López Arnaiz), qui, a petició de la seua filla, es veu obligada a cuidar al seu exmarit Ramón (Antonio de la Torre), la qual cosa reaviva velles ferides però també oferix una oportunitat per a la reconciliació. Bovaira va exercir un paper crucial en la realització del projecte, atés que va ser ell qui va presentar el relat d'Eider Rodríguez a Pilar Palomero en 2020, i li va proposar adaptar-lo a la pantalla. La seua implicació no sols va ser creativa, sinó també estructural, ja que la pel·lícula va ser produïda per Mod Produccions, una empresa que va cofundar en 2007 juntament amb Simón de Santiago i Pablo Alfaro.