S'està cercant, espereu....

Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

Cerca de notícies

Data (dd/mm/aaaa)

Cerca per dia

Últimes notícies


Tornar

El Ple rebutja la moció dels grups Socialista i Compromís sobre la Zona de Baixes Emissions

• Un moment de la primera sessió extraordinària del Ple d'este dilluns.

01/12/2025

  • A més, el Ple aprova sol·licitar al personal tècnic municipal un estudi de viabilitat per establir bonificacions en la taxa de residus
  • També, en la sessió plenària d'este dilluns s'ha debatut sobre la situació de la vivenda a la ciutat

El Ple de l'Ajuntament ha rebutjat este dilluns, 1 de desembre la moció subscrita conjuntament pel grup Socialista i Compromís sobre la Zona de Baixes Emissions de València (ZBE). El regidor delegat de Mobilitat, Jesús Carbonell, en el debat ha recordat que ja no hi ha temps d'articular una nova ordenança de zona de baixes emissions i ha assegurat que si València no té ordenança és perquè ni l'oposició ni VOX la van aprovar..

De manera prèvia al debat, la representant de l'Associació Cuidem La Raïosa, María Soledad Ramírez, ha pres la paraula per a demanar per a València “una zona de baixes emissions de màxims per cuidar la qualitat de l’aire i per evitar els efectes negatius sobre la salut de la ciutadania”. Per a Ramírez, “no es tracta d’anar contra el cotxe sinó a favor de la salut pública”. La representant veïnal ha sol·licitat, a més, més espais verds per a la Raïosa i un bulevard García Lorca “que no siga una autopista, que siga un corredor verd, per caminar, per anar en bicicleta i que incorpore la natura al medi ambient urbà”.

També ha intervingut en el Ple, Jose Manuel Felisi, de Mesura-València per l’aire, qui ha anunciat que denunciaran l’Ajuntament de València davant les instàncies europees per tal que Europa encete un procediment infractor contra la ciutat en cas que no es prenguen mesures correctores per millorar la qualitat de l’aire. Felisi ha posat el cas d’altres ciutats espanyoles i europees que han aprovat la zona de baixes emissions i s’ha preguntat “quin model de ciutat volem”. Felisi ha assegurat que “tots hem de fer esforços per reduir el trànsit”.

Finalment, María José Broseta, presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de València, ha assegurat que “cal un acord entre govern i oposició per aprovar una zona de baixes emissions perquè està en joc la salut de les persones” i ha afirmat que “la ciutadania espera diàleg i acords” i ha sol·licitat “especialment al partit que sosté l’alcaldia flexibilitat per acostar-se al bé comú”. Broseta ha afirmat que “les associacions de veïns i veïnes volen ser escoltades” en esta i en d’altres qüestions.

Durant la sessió, Carbonell, després d'agrair als i les representants dels veïns i veïnes les seues aportacions, ha qualificat la moció presentada per l'oposició de “buscar l'embolic polític” i de ser “un brindis al sol”, ja que manca d'un text d'ordenança i de cap mostra de voler negociar perquè s'ha circumscrit a altres qüestions que res tenen a veure amb la ZBE”.

Així mateix, el regidor de Mobilitat ha assenyalat que “la moció de hui té el mateix contingut que les esmenes presentades a la proposta original, excepte per dos xicotetes excepcions” i, en contraposició, ha destacat “la generositat i flexibilitat” de l'equip de govern que “no tindrem majoria, però sí responsabilitat” i, ha recordat que “hem arribat a canviar el text fins a tres vegades, presentant tres propostes, però l'acord ha sigut impossible perquè l'oposició ha afegit progressivament noves peticions com ampliar la superfície a la V-30, després a tota la ciutat, etc.”.

Jesús Carbonell ha conclòs la seua intervenció retraient als grups municipals de l'oposició “perquè ja no arribem a complir terminis, però és que quan van sol·licitar les ajudes europees per a la ZBE ja es van comprometre vostés a uns terminis que van incomplir” i els ha preguntat “si tant creuen en la protecció mediambiental, per què no van aprovar l'ordenança quan van poder?”.

Per a la portaveu del grup Socialista, María Pérez, després d'oferir diverses dades sobre el problema de la contaminació que patix València en la qual “el 40% dels seus barris ja superen els nivells normals”, ha destacat “la negativa de l'equip de govern a negociar”, així com “la seua inacció, ja que han preferit ignorar un problema col·lectiu i no oferir solucions, la qual cosa posa en risc 150 milions d'euros en ajudes d'Europa. No convertisquen en ideologia el que és ciència”, ha afirmat.

Segons ha explicat Pérez “el text que presentem introduïx novetats” i ha concretat la seua proposta a “retardar el calendari d'implantació; dotar d'estacionaments per a residents com indiquen informes de la Universitat Politècnica de València; posar exempcions per a les persones amb mobilitat reduïda; i descongestionar les vies més contaminants”.

Per part seua, la portaveu del grup municipal Compromís, Papi Robles, qui també ha agraït les intervencions veïnals, ha interpel·lat a l'alcaldessa “perquè baixara a debatre un assumpte tan important per a la salut de la població i per a l'Ajuntament que pot perdre 150 milions d'euros d'una plomada”.

Robles ha afirmat que València ha transitat de ser la Capital Verda “a la més grisa d'Europa i este govern es posa de perfil i culpa a tots abans d'assumir les seues responsabilitats”. A més, la portaveu ha subratllat que els 16 regidors de l'oposició “han portat a este Ple una proposta que reduïx la contaminació, millora la salut de la població i el transport públic i que aposta per aparcaments per a residents en tots els barris. Ara poden pactar amb els negacionistes de Vox i votar en contra o abstindre's, però a partir de hui no podran culpar a l'oposició del seu desgovern i de la incompetència del PP en les polítiques verdes”.

Per part seua, el portaveu de Vox, José Golsálbez, ha manifestat la postura del seu grup municipal “a favor de la llibertat, de les famílies, del treballador i de l'autònom i en contra de les sancions i restriccions perquè això no va d'ecologia va de control, és una imposició ideològica de Pedro Sánchez no d'Europa perquè Brussel·les només demana qualitat d'aire i no una ZBE”.

En esta línia argumentativa, Gosálbez ha criticat durament els viatges en el “Falcon” del president de Govern d'Espanya pel contaminants que són i ha preguntat “qui pagarà el cotxe nou a les famílies o la furgoneta a l'autònom?”.

“Estem a favor de la voluntat, el sentit comú i la valentia i en contra de posar multes al treballador, perquè les famílies seran les més perjudicades, en contra del postureig climàtic o de l'elitisme ecològic i sabem que l'aire net importa, però també la nevera plena, arribar a fi de mes i la llibertat, la llibertat per a decidir quan un vol canviar el seu cotxe o la seua furgoneta” ha indicat el regidor, qui ha conclòs indicant que “la senda a seguir és la que ja ha aplicat França en eliminar la seua ZBE”.

Taxa de residus i bonificacions

El Plenari ha aprovat també, amb el vot a favor de l’equip de govern i el vot en contra de l’oposició, sol·licitar al personal tècnic municipal l’estudi de la viabilitat jurídica, tècnica i econòmica d’introduir bonificacions en la taxa de residus que entrarà en vigor l’any 2026.

Igualment, el Ple ha aprovat instar al Govern d’Espanya a impulsar una modificació de la Llei 7/2022, de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, perquè “restringeix molt qualitativament i quantitativament l’establiment de beneficis fiscals”.

El Plenari ha pres esta decisió arran de la moció inicial presentada pel Grup Municipal de Compromís, que sol·licitava que la taxa bonificara les famílies i les activitats econòmiques que separen correctament els residus orgànics i que es destine l’1% del pressupost dels contractes de neteja i recollida de residus a campanyes d’educació ambiental.

El regidor de Neteja i Recollida de Residus, Carlos Mundina, ha afirmat que la planificació de la taxa que ha previst el govern municipal “preveu bonificacions per a famílies nombroses, famílies en situacions de vulnerabilitat, persones que usen ecoparcs i usuaris del sistema porta a porta de recollida de residus”. Mundina ha afegit, a més, que ja s’han destinat 270.000 euros en campanyes de formació ambiental i d’altres 400.000 euros en campanyes de publicitat sobre reciclatge de residus.

Per la seua banda, el regidor del Grup Municipal de Compromís Sergi Campillo ha qualificat com a “estafa” la taxa de residus que implantarà l’Ajuntament de València perquè “no ha implementat cap bonificació de les previstes en la llei” i ha assegurat que “tota política que no incentiva per separar residus, està abocada al fracàs”. Campillo ha anunciat “un allau de reclamacions contra l’aplicació de la taxa perquè no s’està aplicant la màxima que diu que qui contamina, paga”.

El regidor del Grup Municipal Socialista Javier Mateo ha afirmat que el govern municipal “ha dissenyat esta taxa de fem, que és la més alta d’Espanya, per tapar els beneficis fiscals de l’IBI que han aplicat a les famílies més riques de València i quadrar els pressupostos municipals” i ha afegit que la taxa de València “triplica la taxa de Madrid i duplica la de Barcelona i, per tant, no s’han equivocat, han pres una decisió política”.

Per part de les entitats ciutadanes ha intervingut Soledad Ramírez, de Cuidem la Raïosa, qui ha manifestat que “falta atenció del govern municipal a la situació de la neteja i la recollida de residus al barri”. Ramírez ha denunciat que, a la Raïosa, hi ha restes de botellot i que els voltants dels contenidors “estan plens d’estris de grandària, electrodomèstics i matalassos” i ha demanat “campanyes d’educació ambiental per sensibilitzar sobre neteja i reciclatge”.

Debat sobre l'accés a la vivenda

Durant la sessió plenària, la corporació ha debatut també sobre la situació de la vivenda a la ciutat, al fil de la proposta del Grup Municipal Compromís de declarar València com a zona de mercat residencial tensionat. La portaveu d'este grup, Papi Robles, ha proposat al Ple instar la Generalitat a oficialitzar esta declaració “d'acord amb la Llei estatal pel Dret a la Vivenda (Llei 12/2023), per tal d’aplicar mecanismes de contenció de preus i reforçar les polítiques públiques de vivenda”.

El debat ha estat precedit per les intervencions de les entitats ciutadanes Asociación Intercultural Candombe, Associació Dones, Veus i Resistències, Consell de la Joventut de València i Associacio de Veïnes i Veïns la Torre. Tots ells s'han manifestat en favor de la declaració de València com a zona de mercat residencial tensionado. Eugenia Paula Torres, de l'Associació Intercultural Candombe, ha subratllat que disposar d'una vivenda en condicions “és una cosa fonamental per a la integració, la convivència i la igualtat d'oportunitats. Sense vivenda no hi ha estabilitat, ni arrelament ni projecte de futur”. I ha defés la declaració de la ciutat com a zona tensionada “com una mesura necessària per a controlar els preus del lloguer, evitar abusos i protegir els qui estan en major risc d'exclusió residencial”.

Katherine Yomaira Trujillo Ibarra, de l'Asociación Mujeres, Voces y Resistencias, ha denunciat el que ha definit com a “racisme immobiliari”, en referència a “la realitat d'un mercat de lloguer ple de prejuís i estereotips que es convertixen en barreres”. Ha exigit “mesures reals urgents i immediates, com regularitzar els preus de lloguer, instar a la Generalitat que declare València zona tensionada, millorar l'accés a la vivenda pública per a famílies vulnerables, jóvens, migrants i majors, i reforçar els servicis contra la discriminació”.

Per part del Consell de la Joventut de València, ha intervingut Noelia Rojas Reyes, qui ha qualificat la declaració com a “imprescindible” i ha assegurat que la realitat actual és de “emergència”. “La joventut de la nostra ciutat es troba davant d'una situació d'accés a la vida en la qual és senzillament insostenible”, ha assegurat, i ha defés que “l'accés a la vivenda digna no és una qüestió de mercat, sinó de drets. Una ciutat que expulsa la seua joventut –ha conclòs- és una ciutat que renuncia al seu futur”.

Finalment, l’Associacio de Veïnes i Veïns la Torre ha cedit la paraula a José Luis Gónzalez Meseguer, en nom de la Plataforma Juntes per l’Habitatge, qui ha subratllat que la responsabilitat i les respostes al problema de la vivenda “no sols són de l'administració local, sinó també de l'administració autonòmica i de l'estatal”. El portaveu ha defés que “per a poder avançar, s'han de traure fora les estratègies que busquen una rendibilitat pròpia en lloc del benefici col·lectiu”, i ha demandat una reunió amb l'alcaldessa “per a poder plantejar totes les alternatives amb tranquil·litat”.

La moció ha sigut rebutjada en no comptar amb suport suficient de la corporació. Els grups Popular i Vox han rebutjat la proposta de Compromís, que s'ha votat amb una sèrie d'addicions plantejades pel Grup Municipal Socialista, les quals s'han sumat a la proposta final, que no ha eixit endavant.

En l’exposició per a explicar el rebuig a la proposta, el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, s'ha fet ressò de les manifestacions del Parlament Europeu, “que no parla de limitació, sinó d'incrementar l'oferta com a solució al problema”, ha afirmat; del Banc d'Espanya, “que parla de més oferta i advertix de la limitació dels preus”, ha afegit; o de la Universitat Politècnica de València, “que parla també de més oferta i diu que els controls només expulsen vivendes del mercat”, ha conclòs. Giner ha explicat al rebuig a la moció pels efectes que poden derivar-se de la declaració de zona tensionada: “encara que el preu de la unitat de la vivenda puga reduir-se –ha argumentat- en global hi ha un 20% menys de vivendes en el mercat”, i ha citat com a exemples els casos de ciutats com Barcelona, Berlín, París o Estocolm. “Ací no ha funcionat; per què ho volem per a València?”, ha qüestionat.

El ponent de la moció, el regidor de Compromís Pere Fuset, ha defés la seua proposta denunciant que “el que s'està construint actualment no és per a persones que no poden disposar d'una vivenda, sinó perquè la compre qui té patrimoni suficient per a invertir”. “I per això –ha subratllat- a més de construir VPP, és necessari limitar el preu de la vivenda privada: perquè cal dir-li a aquelles persones que estan exigint rendibilitats de dos dígits que amb la vivenda no s'especula”. “I a València ara mateix –ha alertat- hi ha més gent comprant per a invertir que per a viure. I quan una persona compra per a invertir, hi ha una família que no pot quedar-se a viure”, ha conclòs.

En semblants termes, el portaveu socialista, Borja Sanjuán, ha denunciat que este ajuntament “no fa política d’habitatge, sinó política immobiliària”, i ha alertat de les polítiques de construcció de vivendes com a solució a les dificultats d'accés “perquè mentres donen els fruits eixes mesures, hi ha una generació sencera a la qual es tira de València: cap jove que està esperant una vivenda pot esperar quatre, cinc o sis anys al fet que s'alcen mil, dos mil o tres mil habitatges de VPO noves”, ha subratllat. “L'única manera que tenim d'atendre una emergència és amb una mesura que prenga efectes des d'ara mateix, i solament hi ha una, que és limitar els preus del lloguer”.

La moció ha sigut finalment rebutjada per 16 vots en contra (PP i Vox) i 15 a favor (Compromís i PSPV).