S'està cercant, espereu....

Notícies Destacades | Ajuntament de València - València

Cerca de notícies

Data (dd/mm/aaaa)

Cerca per dia

Últimes notícies


Tornar

L'artista Rocío Garriga guanya amb la seua obra “Sueño ligero” el premi Senyera d’Arts Visuals 2025

• Sueño Ligero, 2025. Conjunt format per dos elements: Paisatge confeccionat per pàgines de la novel·la "El Castillo" de Kafka i la impressió a color de la flor del Papaver Somniferum

28/11/2025

  • La Junta de Govern ha ratificat la proposta del jurat qualificador que concedix el guardó a esta peça que s'exposarà des del 5 de desembre fins al 18 de gener en les Drassanes del Grau
  • El jurat ha valorat “l'originalitat amb la qual s'aborda una reflexió social a partir d'una reflexió Kafkiana evocant la burocràcia i la paràlisi del temps contemporani”
  • Així mateix, ha considerat dignes de menció les obres “Becoming tangible I”, de María Tinaut i “Diéresis y Córdoba”, d'Álvaro Porras
  • El premi està dotat amb 12.000 euros i el seu objectiu és estimular i promoure la trajectòria professional d'artistes valencians emergents

La Junta de Govern Local (JGL) ha ratificat la proposta del jurat qualificador del premi Senyera d’Arts Visuals 2025 per la qual es concedix este guardó a l'artista professora i investigadora valenciana, Rocío Garriga, per la seua obra “Sueño ligero”.

El premi Senyera està dotat amb 12.000 euros i el seu objectiu és estimular i promoure la trajectòria professional d'artistes emergents de la Comunitat Valenciana. L'obra guardonada s'exposarà des del 5 de desembre fins al 18 de gener en les Drassanes del Grau.

El jurat, integrat per Marta López Ricarte, directora del Museu de la Ciutat; María Ángeles López Izquierdo, de la Facultat de Belles Arts; Blanca de la Torre, directora de l’IVAM; Juan Olivares, artista visual; i Jorge López, galerista, ha valorat “l'originalitat amb la qual s'aborda una reflexió social a partir d'una reflexió Kafkiana evocant la burocràcia i la paràlisi del temps contemporani. L'obra introduïx, a més, una lectura ecològica i poètica en reutilitzar paper tintat amb pigments extrets de la rosella, la connotació simbòlica de la qual reforça la crítica al ritme anestesiat de la vida actual”.

Així mateix, el jurat ha considerat dignes de menció les obres “Becoming tangible I”, de María Tinaut per “la relació davant l'íntim i la reutilització d'elements de l'entorn familiar explorant el pictòric a través d'altres recursos” i “Diéresis y Córdoba”, d'Álvaro Porras per “emprar el pictòric com a camp semàntic per a abordar la relació entre narrativa i cos, en un diàleg directe amb l'obra de Pepe Espaliú i a partir del text de José Luis Brea”.

Rocío Garriga Inarejos és una artista valenciana llicenciada en Belles Arts per la Universitat d'Universitat Politècnica de València (2007) i graduada en Filosofia per la Universitat de València (2019). La seua labor ha sigut reconeguda amb més de 15 premis i mitjançant diverses beques d'investigació i creació amb residència a l'estranger —Dublín, Nova York (Beca DKV Grand Tour), Estrasburg, Brighton, Londres. Ha participat en més de 60 exposicions col·lectives i realitzat 6 exposicions individuals, la més recent l'any passat 2023, en la Galeria Freijo (Madrid), titulada La doble imatge. A este recorregut se li suma el que realitza com a professora d'Escultura en la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV).

“Sueño ligero”

L'obra guanyadora del premi Senyera d’Arts Visuals 2025, que passa a formar part del patrimoni artístic de l'Ajuntament de València, és un conjunt format per dos elements connectats pel color: un paisatge elaborat amb les pàgines de 6 exemplars de “El Castillo” de Kafka, i la imatge d'una Papaver Somniferum (rosella de l'opi) impresa sobre paper.

El paisatge resultant mostra un territori suspés entre el llegible i el vetlat, presentant així la imatge del mode en què vivim l'excés de tràmits i els obstacles que, a vegades, tals tràmits arriben a representar. Els tons rojos i ataronjats de la flor de la rosella, amb la seua saba carregada de narcòtics, servixen de metàfora al que ocorre en les pàgines de “El Castillo”, un text que, en fer-se paisatge, veu truncada la seua lectura.