La gelosia és una emoció desagradable que fa referència al temor que una relació important està amenaçada i pot arribar a deteriorar-se o perdre's per l'aparició d'una tercera persona, ja siga una amenaça real o imaginada. Està composta per almenys tres emocions: la ira, la tristesa i la por, encara que també poden aparéixer acompanyats de sentiments de vergonya i humiliació.
És normal sentir gelosia en diferents graus d'intensitat. Totes les persones ens sentim geloses en algun moment de les nostres vides. No obstant això, si interferix en la nostra vida generant conductes de control, dependència, inseguretat, ansietat o por al fet que ens deixen d'estimar, hem d'aprendre a gestionar-la de manera positiva. Ser capaç de manejar les diferents emocions que experimentem quan sentim gelosia ens ajudarà a construir una relació de parella saludable en la qual hi haja confiança, comunicació i afecte.
Pots mantindre una relació sense confiança amb la teua parella? Creus que la gelosia esta desgastant la teua relació? Explica'ns quina és la teua situació.
La ira és una emoció que varia la seua intensitat en funció del que pensem i com interpretem les situacions. Quan augmenta, es parla d'escalada de la ira. Encara que puguem tindre la sensació que “ens cabregem molt ràpidament”, en realitat no és instantani, és un procés on es va acumulant càrrega i tensió. La ira sol començar amb uns nivells baixos de malestar o irritació, i a poc a poc va augmentant, fins que en alguns casos esclatem de manera explosiva.
Podem creure que tenim motius per a enfadar-nos, ja que la ira, com la resta d'emocions, és natural i no és bona o dolenta, però depén d'un mateix el fet de manejar adequadament esta emoció. Si deixe que em controle i actue de manera agressiva o violenta, jo soc el responsable del que faig i de les conseqüències, no la situació que m'ha fet enfadar.
“A la mínima ens parlem malament o ens faltem al respecte, sempre estic a la defensiva, ens retraiem contínuament coses, no ens entenem, sembla que cadascú va a la seua, cada vegada parlem menys perquè genera discussions, cada vegada pitjor…”
La comunicació és un dels factors més importants en les relacions i determina en molts casos el benestar d'estes. En relacions de parella deteriorades, amb conflictes continus que es repetixen i no es resolen, és habitual que es produïsquen dificultats i errors en la comunicació que generen sentiments de frustració, impotència o desgast i que agreugen els problemes en la relació.
La comunicació és necessària per a expressar-nos, i la nostra parella ha de conéixer el que sentim, necessitem o pensem. Perquè esta comunicació siga positiva ha de donar-se amb respecte i sense intenció de ferir o perjudicar l'altra persona. Una bona comunicació també requerix escoltar la nostra parella, donant importància al que ens volen dir, sense interpretar les seues paraules, i respectant els seus punts de vista. Una bona comunicació aporta comprensió i enteniment a la relació.
És important comunicar-nos de manera saludable, cuidant les formes i el contingut del que diem. Escoltar la nostra parella aferma el vincle, la confiança, la complicitat i la compenetració.
En molts casos els motius que ocasionen els conflictes en la parella comencen per aspectes amb “poca importància”. No obstant això, si no els resolem de manera adequada ens podem deixar portar pel rancor, els retrets, la ira, l'orgull o el fet de voler tindre raó. Quan acumulem problemes sense resoldre comencem a comunicar jutjant, interrompent o no escoltant, entrant en un bucle negatiu en el qual no cuide el contingut, ni les formes. Tot això fa que eixos detalls amb “poca importància” es convertisquen en grans conflictes, acumulant tensió, repetint les discussions i no solucionant els problemes de fons de la relació de parella.
Encara que pensem que la nostra manera de pensar és la correcta i vertadera, una mateixa realitat pot interpretar-se des de múltiples punts de vista, de manera que s’ha de comprendre i acceptar el que pense l'altra persona. Hem de potenciar aquells pensaments que ens generen major benestar i ens acosten a l'acord.
Per a poder gestionar els conflictes és necessari respectar les diferències, ser flexibles i admetre que la nostra parella o exparella pot veure les coses de manera diferent. Reconéixer la nostra contribució al problema i plantejar-nos quins aspectes hem de canviar i millorar. És necessari per a poder arribar a una solució consensuada, clara i estable que es tinguen en compte les dues parts.
Durant tota la nostra vida tindrem conflictes, alguns difícils de solucionar, i que van acompanyats de malestar, preocupació i ansietat. No obstant això, hem de ser responsables i afrontar-los de la manera adequada, per a madurar i aconseguir una vida satisfactòria.
Per a això, és necessari reconéixer el que sentim, especialment en moments de tensió amb la meua parella (ràbia, enuig, tristesa, vergonya, orgull, impotència, decepció, frustració, etc.), i així poder gestionar les nostres emocions, amb autocontrol, i expressar el que sentim de manera sana.
Amb això aconseguirem detindre l'enuig o la ira abans de perdre el control. Per a això, has d'aprendre a detectar els "senyals d'alarma", que eviten situacions de crits, insults, humiliacions, amenaces, burles, control del telèfon, de xarxes socials o amistats, tirar objectes en moment de ràbia i ira, donar colps a la paret en les discussions, etc. i així poder buscar i trobar alternatives per a respondre d'una manera en la qual no faces mal i deixes seqüeles a l'altra persona i a tu mateix.
Pots canviar la teua conducta en una direcció positiva, però després has de continuar treballant per mantindre aqueix canvi, superar les dificultats i mantindre en la relació el respecte, la negociació, l'acceptació de les diferències i les responsabilitats compartides.
És necessari conéixer que les experiències vitals en la nostra infància ens marquen. Ser testimonis de situacions de conflicte i violència a casa té greus conseqüències, pot generar estrés posttraumàtic, problemes físics, ansietat, depressió, baixa autoestima, problemes de socialització, conducta agressiva, dificultats a l'escola, retard del llenguatge, consum de substàncies, etc.
Per això, és de summa importància que la llar que creem per als nostres fills i filles siga un espai de seguretat. És necessari mantindre una criança positiva, on els nostres fills i filles se senten protegits/des i ben tractats/des, coneixent, comprenent i responent a les seues necessitats. La teua labor com a pare no sols consistix a cobrir les seues necessitats bàsiques (alimentació, atenció sanitària, educació…), sinó també oferir-los seguretat, afecte i acceptació, siga com siga la situació en què es troben.
En relacions amb un alt nombre de conflictes, no tenim la capacitat de generar l'espai de seguretat i tranquil·litat que els nostres fills i filles necessiten. Tenim la creença que mantindre la relació de parella és el millor per a ells i elles, però això només és així si la relació és de bon tracte.
Per això, es donen les circumstàncies que es donen, amb o sense parella, el més important per a un bon desenvolupament dels nostres fills i filles és assegurar que els proporcionem un espai d'estabilitat, afecte, diàleg, pautes i límits clars, on se senten reconeguts. Estàs proporcionant els teus fills o filles este espai?, el tipus de relació amb la teua parella o exparella genera este espai de seguretat, tranquil·litat i desenvolupament positiu per als teus fills o filles?.
“Sent que en la meua relació de parella hi ha coses que no funcionen, que cada vegada estic pitjor amb ella. Tenim més discussions, cada vegada més fortes, i no aconseguim arribar a acords ni solucions. I esta situació la portem arrossegant ja diversos mesos.
Em sent trist, frustrat i atabalat en la meua relació. Crec que he intentat canviar coses que han funcionat un temps, però després tornem a estar malament. No tenim una bona comunicació, ni confiança, ni comprenc la meua parella. Sent molta tensió i càrrega i estic cansat i sobrepassat de discutir. Em costa controlar-me, falte el respecte a la meua parella, i encara que després em penedisc, sé que patix i li faig mal.
No vull estar en una relació on no siga feliç i no em cobrisca les meues necessitats. Per això, crec que és el moment de buscar ajuda per a canviar les meues actituds i comportaments que fan patir a la meua parella, fills/es i a mi mateix i posar fi a esta situació.”
“Fa temps que no estic bé en la meua relació, no soc feliç i la meua parella tampoc. Acumule molta càrrega i tensió per com estem en parella, per com és el dia a dia. L'altre dia vam tornar a tindre una discussió per un tema pel qual ens hem enfadat diverses vegades i no sabem solucionar. Va ser una situació molt tibant en la qual vaig reaccionar malament, vaig perdre els papers, fins i tot pot ser que la meua parella sentira por per la meua reacció.
Després d'això, he arribat a una situació límit i crec que és el moment de buscar ajuda, perquè no vull tornar a sentir-me així, que torne a passar i reaccionar d'esta manera que faig mal a les persones que vull i a mi mateix.
Aprenent estratègies i habilitats pots aconseguir un canvi que afavorisca la creació de relacions de parelles sanes, respectuoses, positives i lliures de violència. “
Cal reflexionar sobre el que necessites i prendre consciència de quins aspectes pots i deus millorar i canviar per a construir una relació de parella sana. Adonar-te i comprendre la importància d'establir este tipus de relacions, no per temor a una denúncia, per evitar problemes o per a no estar sol, sinó perquè realment et beneficia a tu, a la teua parella i a les persones que t'envolten. En fer-ho, podràs tindre una vida més plaent i satisfactòria, assumint la responsabilitat del que passa en la teua vida, els canvis que necessites fer, les conductes que pots millorar i les conseqüències positives que estos canvis podrien suposar en la teua vida podràs arribar a aconseguir una relació de parella de benestar i bon tracte.
Per a estar bé en parella primer has d'estar bé amb tu mateix, en REPARA podem ajudar-te a això.
Si t'ho proposes pots tindre relacions saludables, basades en el respecte, en la llibertat de l'altra persona, l'afecte, la confiança, la intimitat, el suport, la comunicació, etc. on les dues persones us sentiu acceptades, valorades, enteses i compreses per l'altra. Estàs disposat a aconseguir este objectiu? Segur que sí.
"Vull tindre una relació de parella on estiguem felices, segurament hi haurà alguns problemes, però vull que els solucionem junts. Portar-nos bé i que ens recolzem. Vull estar tranquil i demostrar a l'altra persona tot el que m'importa, amb fets i paraules. Sé que he comés errors i vull canviar coses perquè siguen diferents, posar tot de la meua part."