L'ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL OBRI LES SEUES PORTES AMB VISITES GUIADES PER ALS CIUTADANS. - València

L'Arxiu Històric Municipal, la seu de les quals és el Palau de Cervelló, va obrir les seues portes el diumenge dia 9 de juny, amb motiu del Dia Internacional dels Arxius.

Per a esta data, instituïda pel Consell Internacional d'Arxius de la UNESCO, la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València va programar visites guiades, de 11.00 a 13.00 hores, per a tots aquells ciutadans que van voler conéixer les curiositats i el funcionament intern de l'Arxiu Municipal.

La regidora delegada de Cultura, María Irene Beneyto, va assistir a la dita activitat, i ha animat a tots els valencians a visitar l'arxiu. La regidora ha destacat la importància d'esta commemoració, “que ajuda a conéixer una de les grans joies del nostre patrimoni i que permet investigar i accedir a un coneixement profund de la nostra rica història”.

Cal recordar que l'Arxiu Municipal de València remunta la seua antiguitat al segle XIII, amb la conquista de València pel rei D. Jaume I l'any 1238, i a la creació de les primeres institucions locals. Els dos càrrecs essencials d'esta primera organització van ser el “Cúria”, més tard anomenat “Justícia”, oficial encarregat d'administrar la justícia ordinària local en la ciutat i el “Baile”, el qual administrava i gestionava el patrimoni del rei. Posteriorment, en 1245, es van crear la institució dels “Jurats” la missió de la qual era governar, administrar i regir la ciutat, assentant així les bases del futur poder executiu municipal.

L'Arxiu Municipal ha sigut el depositari del testimoni històric de les més diverses manifestacions històriques, socials, religioses, econòmiques, literàries i culturals valencianes. Un llegat que ha anat incrementant-se amb el pas del temps i que ha exigit un canvi d'emplaçament en més d'una ocasió, per a adaptar l'arxiu a les condicions socials, polítiques i, sobretot, a les necessitats d'espai que anava precisant.

El primer emplaçament de l'Arxiu va ser unes cases habilitades per a l'establiment de la Cúria i la seua cort en la plaça de l'Almoina, davant de la Catedral, concedides per privilegi de Jaume I a la Ciutat de València el 21 de maig de 1239, lloc on van començar a guardar-se els primers documents. En 1306 un incendi, junt amb la falta d'espai, va determinar un nou canvi d'ubicació. Així, Jaume II va autoritzar a la Ciutat, per mitjà d'un privilegi de data 22 d'abril de 1311, la compra d'unes cases al principi de l'actual carrer de Cavallers, en el solar en què actualment estan els jardins de la Generalitat. En este segon emplaçament es conservarà la documentació de l'Arxiu fins mitjan del segle XIX.

És en esta data quan, a causa de l'estat ruïnós en què es trobava la Casa de la Ciutat, el municipi va decidir traslladar-la a un altre lloc que cobrira les necessitats polítiques i administratives de la ciutat. El nou emplaçament triat va ser l'edifici siti en el carrer Reglons que ocupava la Reial Casa de l'Ensenyança, institució creada en el segle XVIII per l'arquebisbe El senyor Andrés Majoral per a servir de Col•legi a “les doncelles de distinguit naiximent” que va albergar en el primer pis, mentres que en la planta baixa i en el pis principal va acomodar les xiquetes pobres l'ensenyança de les quals va ser gratuïta.

En les últimes dècades del segle XX, els imperatius d'espai sobretot, però també les noves pautes marcades per les últimes tecnologies de la comunicació i informació, van fer necessari buscar una nova ubicació per a l'Arxiu. Esta nova ubicació ha sigut el Palau de Cervelló, edifici rehabilitat i inaugurat en 2003 com a museu i seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat.