19/12/2018 L'Oratge L'Oratge


Servicios de la web

Hall


Valencia Pl. de l'Ajuntament, 1
46002 València
Tel.: 96 3525478

ELS CONTINGUTS DEL CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L'ALMOINA

LA FUNDACIÓ DE VALENTIA

Copa de vernís negre Copa de Cales (Itàlia) procedent d'una fossa ritual

Valentia va ser fundada en el 138 a. C., sent cònsol Décimo Junio Bruto, segons relata l'historiador Tito Livio. El lloc va ser una xicoteta illa fluvial, pròxima al mar i travessada per la via Heraclea, posteriorment denominada via Augusta.

Els primers pobladors van ser antics soldats de les guerres de Viriat, que van rebre terres al voltant de la ciutat. El seu origen del centre i sud d'Itàlia, es reconeix a través de l'arquitectura i la numismàtica, així com en els ritus (1) de fundació que s'han trobat, a més dels seus costums quotidians i funeràries.

Pla ciutat republicana Valentia a l'any 100 a.C.

Els principals edificis públics de la primera ciutat han aparegut en l'Almoina i s'articulen a partir de dos carrers principals. A l'oest un establiment termal i diverses tabernae amb funcions administratives. Enfront dels banys s'erigia un santuari (2) de culte a les aigües, tal vegada relacionat amb Asklepios. En l'illa septentrional s'ubicava el horreum (3) o graner. La continuïtat d'estos edificis hidràulics indicaria l'existència de brolladors naturals d'aigua, cosa que, junt amb el pas de la Via, estaria entre les raons de l'elecció d'este lloc per a ubicar la ciutat.

La primera València va ser arrasada per Pompeu l'any 75 a. C. en el transcurs de les Guerres Civils de Mario i Sila, en les quals Valentia va prendre part molt activa, com van deixar constància els historiadors i han corroborat les troballes en l'Almoina de 17 esquelets (4) de soldats executats, acompanyats de nombroses armes.

|
Esquelet Esquelet de soldat ajusticiat en el fòrum

Les Vies Romanes

La perfecció de la xarxa viària romana era proverbial. Les vies eren un mitjà per a exercir amb rapidesa el control militar i administratiu sobre el vast Imperi, sense oblidar la seua faceta econòmica per a facilitar el transport i el comerç.

Valentia estava travessada per la via més important de Hispània, la via (5) Hercúlia o Augusta, que venia de Roma. Des de Valentia recorria la península fins a Gades (Cadis). Segons els itineraris romans, Valentia estava entre Saguntum, al nord, i la desconeguda Sucro (Albalat de la Ribera?, al sud.

La via Augusta al seu pas per la ciutat coincidix amb el card màxim, un eix nord-sud, que s'ha perpetuat en el carrer del Salvador. S'encreua perpendicularment, en el Centre Arqueològic de l'Almoina, amb el "decumano" màxim, amb direcció este. A partir d'estos dos carrers principals s'alineaven altres paral·leles secundàries conformant un entramat ortogonal del que emergixen les insulae o illes de cases. Estes vies principals anaven pavimentades amb lloses de pedra calcari dolomític gris blavós (pedra de Les Alcubles), que es disposaven directament sobre les parets de l'albelló principal en què desaiguaven altres conductes menors.

Cruce de las Vías Cruce de calles principales, el cardo y el decumanus maximus

L'arquitectura de l'aigua

A un costat i a l'altre de la via, poc després de la fundació, es van construir dos edificis relacionats amb l'aigua. A l'est, un santuari dedicat al culte de l'aigua, possiblement un Asklepieion, amb un gran pou i un estany descobert, o lacus, per a ablucions rituals. El pou es va construir amb grans carreus i estaria cobert amb una volta, a manera de gruta, a la qual s'accedia per mitjà d'una escala. La mateixa funció va perdurar durant tota l'època romana. En el s. I d.C. es va reconstruir i va ampliar.

A l'oest de la Via es veuen unes termes (6). S'accedia, a partir del vestíbul, al apoditerium o vestidor. Després es passava a la sala calenta (caldarium) on està la Banyera (alveus), que s'assortia de l'aigua d'un depòsit, caldejada per mitjà d'un forn situat en una habitació annexa (praefurnium). En el caldarium es realitzava també el bany de vapor (sudari), la temperatura del qual es caldejava amb un braser. Una habitació intermèdia és la sala tèbia (tepidarium). També havien unes latrines. Les habitacions d'ús públic estaven pavimentades amb llosetes ceràmiques en forma d'escata. Els bancs exempts servien per als massatges corporals amb oli i ungüents que després s'eliminaven amb l'estrígil. L'aigua procedia del pou que es troba en la part nord.

Infografia de l'Almoina La zona de l'Almoina en el 100 a. C.

Estos banys són un testimoni excepcional de les primeres termes romanes, sent les més antigues d'Hispània, i de les molt rares que es coneixen en el segle II a.C.

Estrígil Estrígil aparegut en una tomba de la necròpolis del carrer Quart

Els números entre parèntesis indiquen ubicacions en el pla d'itineraris

L'Almoina

Els números entre parèntesis indiquen ubicacions en el pla d'itineraris

Itinerari del recorregut arqueològic amb la situació dels edificis principals (pdf 648 kb)



Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI