Servicios de la web

Hall


Valencia Pl. de l'Ajuntament, 1
46002 València
Tel.: 96 3525478

Hospital de Sang de Natzaret

La situació geoestratègica i geopolítica de València durant la guerra civil espanyola (1936-1939), la proximitat del front de Terol i el curs desfavorable de la contesa per al bàndol republicà van convertir el cap i casal valencià en un pol receptor de ferits de guerra i de població civil evacuada des de llocs com Madrid, Màlaga o Astúries, en moltes ocasions malalta. Davant d’aquest marcat increment de la demanda d’assistència, les autoritats valencianes van dur a terme un gran esforç a fi de reorganitzar la xarxa d’infraestructures sanitàries de la ciutat.

No obstant això, aquest intensa reorganització sanitària va ser incapaç d’absorbir la elevada demanda assistencial provocada per la intensa pressió demogràfica. Així doncs, des de les acaballes del 1936 es va engegar un progressiu col·lapse de les infraestructures sanitàries de la ciutat de València, procés que es va aguditzar al llarg del 1937 i va culminar el 1938 amb la solsida del sistema assistencial.

Hospital de Sangre Desperfectes a l’interior de l’Hospital de Sang de Natzaret causats pel bombardeig. Fotografia: Biblioteca Nacional de España.

La readaptació del sistema sanitari de la ciutat a la nova situació bèl·lica provocada pel colp d’Estat de juliol del 1936 va cristal·litzar de dues formes. En primer lloc, els hospitals que existien abans de la contesa van patir una marcada reorganització interna a fi d’augmentar-ne la capacitat assistencial. D’altra banda, es van habilitar nombrosos hospitals en tota mena d’edificis: escoles, convents, clíniques particulars, xalets... Estos van ser els anomenats Hospitals de Sang, destinats a l’atenció de milicians malalts i ferits i, posteriorment, soldats.

L’hospital de Natzaret s’encabeix en aquest segon grup; efectivament, el 25 d’agost del 1936 la Junta de Defensa de Natzaret va comunicar al Comitè Sanitari Popular l’habilitació d’un hospital de sang amb una capacitat de 30 llits. Instal·lat a la casa d’estiueig dels Monfort, una família benestant de València, el centre sanitari estava situat molt a prop de la posta sanitària d’urgència que s’havia improvisat al cinema “Español”(número 45 del carrer Major). Per aquest motius, el mateix personal sanitari atenia ambdues instal·lacions. A més, molts veïns es van oferir voluntaris per a col·laborar en les tasques auxiliars de l’hospital (neteja, abastiment, etc.).

|
Hospital de Sang Un altre aspecte de l’Hospital de Sang de Natzaret després del bombardeig. Fotografia: Biblioteca Nacional de España.

El 12 de gener del 1937 el port de València va patir un bombardeig d’un submarí feixista italià, i un dels projectils va impactar en l’hospital, produint-hi alguns desperfectes i un total aproximat de 9 morts i 11 ferits als seus voltants i al conjunt dels Poblats Marítims. El llibre d'accidents de l'Hospital Provincial va enregistrar a les 23.00 hores l'arribada de tres ferits procedents de Natzaret. Així mateix, la premsa de l’època va destacar l’atenció a la Casa de Socors de Llevant a diversos veïns de Natzaret ferits davant de l’hospital de sang.



Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI