Servicios de la web

Hall


Valencia Pl. de l'Ajuntament, 1
46002 València
Tel.: 96 3525478

Torres de Serrans

Torres de Serrans Torres de Serrans. Imatge actual.

D’origen tardomedieval (acaballes del segle XIV), les Torres de Serrans van acomplir un paper clau durant la guerra civil espanyola (1936-1939). Durant les primeres setmanes van albergar una de les 26 postes sanitàries d’urgència que els defensors de la democràcia republicana van organitzar a València com a resposta a la violència propiciada pel cop d’estat encapçalat per Franco i altres generals al juliol del 1936. Posteriorment, van funcionar com a dipòsit-refugi del patrimoni històrico-artístic.

Torres de Serrans Plànol de les Torres de Serrans amb indicació de la ubicació d'alguns dels més importants quadres del Museu del Prado.

Primerament, d’obres d’art local, fonamentalment religiós, confiscades per l’Ajuntament republicà amb la intenció d’evitar noves destruccions com les ocasionades els dies 20 i 21 de juliol pels atacs espontanis a esglésies de la ciutat en reacció a la sublevació. Més endavant, van allotjar, a més a més, la part més valuosa del patrimoni històric-artístic espanyol, traslladat en camions des de Madrid amb la intenció de protegir-lo dels bombardejos franquistes. Bombardejos que arribarien a afectar, entre d’altres, el Museu del Prado, del qual provenien moltes de les obres ací conservades, com ara El Dos de Mayo de Goya, el Cristo Crucificado de Velázquez o la Venus de Ticià.

Instrucció pública Arribada d'un camió de la Junta del Tresor Artístic, amb una expedició d'obres del Prado, a les torres de Serrans de València. Fotografia de Fernando Gallego Fernández. Fototeca del Instituto del Patrimonio Cultural de España, MECD

Aquesta arriscada operació de transport –de nit i sota protecció militar– es va iniciar el 10 de novembre del 1936, només tres dies després del trasllat a València del govern i la capitalitat de la República i, de fet, va respondre també a la voluntat d’aquest de mantindre el control directe sobre el patrimoni “nacional” com a senyal d’identitat que el reforçava com a únic govern legítim de la nació.

Escollides per les seues característiques arquitectòniques, aquesta antiga porta d’entrada a la ciutat va ser adaptada, reforçant-ne l’estructura per a tindre una major protecció davant els bombardejos, o instal·lant-hi, entre d’altres intervencions, aparells elèctrics per evitar que la humitat deteriorara els quadres.

Moto i camió Llegada de un camión de la Junta del Tesoro Artístico, con una expedición de obras del Prado, a las torres de Serranos de Valencia. Fotografía de Fernando Gallego Fernández. Fototeca del Instituto del Patrimonio Cultural de España, MECD

L’èxit va quedar palès en la perfecta conservació de quadres, tapissos i llibres, comprovada in situ per experts internacionals com ara Frederic Kenyon, antic director del British Museum, qui visità València l’estiu del 1937. Entre el març i l’abril del 1938, arran l’avanç de les tropes de Franco sobre les comarques castellonenques, aquestes obres es traslladaren cap a Catalunya i acabaren finalment travessant-ne les fronteres gràcies a un acord internacional. Tot i això, fins al final de la guerra les Torres de Serrans continuaren complint la mateixa funció, passant a conservar els tresors artístics de Sogorb, Castelló i altres localitats amenaçades pels rebels ajudats en el seu avanç per tropes de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi.



Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI