Per la Ribera Baixa
Avui he sentit com l’estiu se’n va
cap a altres continents
de perfecta geografia,
i no he fet res perquè es deture
un poc més sobre la cendra del meu país,
que tan augustament ha resolt
els seus problemes climatològics
amb novenes i crèdits
a pagar a llarg termini. Els llauradors
somriuen a miques
des de l’alta garbera
que la fam del poble fa immensa,
i a mi em dol tanta llibertat
com s’escampa en la vesprada,
i l’olor calenta
i aspra de l’arròs que s’asseca
sota la benignitat de sol.
La barca avançava
per camins d’aigua i de fang amb palla i suor,
amb remors de marjal
encara imperceptibles. I jo, aclaparada
per la tristor dels salzes,
em feia còmplice de tot i em lligava
les mans voluntàriament per no deturar
l’estiu, per no salvar el meu país.