Tota la sereníssima amargor dels avis m’aguaita des de lluny. Jo també els mire als seus quadres a l’oli i pense en les àvies: desvagades, paridores, resadores. Pense que no sé pas llurs noms, que no ha restat un sol retall del vestit que aleshores portaven, o un full groguenc dels llibres que semblen llegir amb peresa. No ha restat res, i fins la sang blavenca que em deixaren s’ha fet vermella.
