Aquesta és la meua confessió
He parit quatre fills amb dolor
i trencament de tota la meua carn;
quatre grapats d’artèries que van pel món
i estimaran un dia i tindran fills.
He donat, incansable, una paraula,
un somrís als homes oblidats.
He sembrat de pins el riberal
que fa de llindar amb la sorra i la mar.
I les mans guarden encara olors
de xeixa i de verema, i estan
colrades per tots els vents de la terra,
perquè sóc una dona del poble
i aquesta és la meua confessió.