Al pis superior d’este edifici hi havia el Cafè Lara. L’any 1956 Joan Fuster es reuní amb Maria Beneyto per fer-li una entrevista per al diari Solidaridad Nacional, amb motiu del premi Ciutat de Barcelona per Ratlles a l’aire (1956). Ací escoltarem el poema “L’engany”, del mateix llibre, on la poeta subverteix la figura bíblica de la “dona forta” per mostrar una subjectivitat femenina vulnerable, conscient del paper social que li imposen.
L'ENGANY
Jo sóc la dona forta de la Santa Escriptura.
(Mai no hi hagué més feble, més humil criatura).
Mai no hi hagué un silenci més compacte que el meu
tancant els camins vívids a més crescuda veu.
Ells em motegen freda, i serena, i valenta.
I estic plena de pànic i de tristor calenta.
Ells són sens rels pregones, i sens força i sens pau.
Ells són el covard sempre, el dolent, o l' esclau.
Ells són els vents aqueixos que ajuden tota flama,
ells folls, els gots de l 'ombra, la veu tensa que clama.
I jo no sé quin núvol equivocat i estrany
posa en mi l' aigua aquesta, de font que no em pertany.
Però mai no vaig dir-los: "Companys, també sóc terra.
De flama sóc i d'aigua, d'elements sempre en guerra... "
No els diguí la por meua a la nit, a la mort.
Prop de mi, no sabria que estic morint-me, el fort...
No és l'estil meu, sabeu-ho, lluir per la ferida
la vida.