Casa de Miquel Adlert – Tertúlia de l'Editorial Torre
Ací es trobava la casa de Miquel Adlert, que acollí, als anys quaranta, la tertúlia que donaria lloc al Grup Torre i a una editorial clau per a la literatura valenciana de postguerra. En este context, Maria Beneyto inicià la seua trajectòria en valencià. El poema “A València”, d’Altra veu (1952), és una poderosa declaració d’amor a la ciutat.
A VALÈNCIA
Jo estic lligada en mans i estic lligada en braços
per a dir-te veus agudes i altes
com intensos clarins.
El que hi ha en tu de maternal-feréstec,
sap ja com van buscant les branques meues
el teu alé solar,
aqueix alé que em puja per tu,
tornat en els meus ulls
a l’origen que viu a les teues fondàries.
Pàtria seria escàs i pobre dir-te,
perquè m’ets —essencial i completa— molt més.
Pàtria és paraula, és frase i no glatit,
és sols marca imposada i no música fosca,
aquesta que em diu com jo soc arbre teu
arrelat al silenci
en sa muda i millor forma d’amor.
(...)
València de la meua llum,
València unida dolçament als mots que no existeixen,
per tal que el meu callar siga absolut
i el córrer de la sang meua
només lligue així el nostre llaç a la tendresa!
(...)
I quan jo dic sense parlar: València,
el ressonar triomfal d’un chor inextingit
nodreix la meua veu amb veus pregones
que eleven llurs clamors per les arrels de l’ànima.