Revisió Planejament Publicador - València

 Indicadors. Exemple d'aplicació

Com a exemple s'acompanya un indicador sobre el ràtio d'espais lliures de proximitat (jardins menors de 25.000 m2).

Tal com s'aprecia en els mapes temàtics resultat de l'aplicació de l'indicador de qualitat del ràtio d'espais lliures de proximitat,  en l'Escenari 0 (estat actual), al no haver-se executat tot allò que s'ha planificat, la majoria de les àrees estan per davall del llindar mínim de qualitat.

Inclús executant allò que s'ha planejat, Escenari 1, hi ha àrees funcionals que continuen amb un nivell de qualitat del ràtio d'espai lliure de proximitat per davall del mínim establit, per la qual cosa serà necessari proposar directrius que guien les actuacions que permeten corregir este dèficit.

Amb este exemple es mostra la metodologia proposada en el document per al mesurament de la qualitat urbana, però sobretot es visualitza gràficament la situació de la ciutat respecte de l'indicador.

Si no es realitzara esta aplicació per àrees funcionals, sinó en el global de la ciutat, allò que hauríem de veure és la situació de qualitat respecte de la mitjana de tota la ciutat que per a l'Escenari 0 com s'observa està per davall del llindar mínim:

No obstant això si executem el pla (Escenari 1), la mitjana està en el llindar però existixen 6 àrees funcionals, que suposen una població afectada aproximada de 280.000 habitants (38%), en les que el nivell de qualitat no arriba al mínim.

Es genera un quadre resum para cada un dels escenaris de l'aplicació dels indicadors de qualitat en què s'observa el resultada per a cada àrea funcional.

Antecedents

Una de les principals conseqüències de la crisi econòmica ha sigut la conscienciació social sobre el desenvolupament sostenible i el control de l'activitat pública a través de la transparència i la participació ciutadana, sobretot en els processos generats per l'activitat urbanística.

La U.E., conscient d'este escenari, ha posat com a objectiu de l'activitat urbanística la millora dels entorns urbans, sobre la base de:

1. La limitació de l'ocupació de sòl i expansió urbana
2. La millora de la qualitat urbana per mitjà d'actuacions de regeneració

Així l'encàrrec de la revisió de l'ordenació pormenoritzada, ho entenem com un procés de regeneració urbana basat en la millora de la qualitat, que partint dels barris aconseguix tota la ciutat.

Així entés no pot, en el context actual, proposar-se una solució per mitjà d'un pla estàtic, que únicament reflectisca una foto fixa de la ciutat en un moment determinat i una projecció de futur incerta amb el ritme tan canviant de la societat, sinó com un procés dinàmic de diagnòstic i propostes que, sobre la base de la sostenibilitat i la qualitat urbana, s'ajuste a les demandes de la ciutadania, amb una metodologia que permeta el seguiment continu de l'estat de la ciutat.

Així, l'objecte del document és establir eixa metodologia que ens permeta disposar de criteris amb què implantar un nou model de ciutat que, sobre la base de la qualitat urbana, millore la qualitat de vida dels ciutadans i ciutatdanes de València.

El nostre repte és oferir, des del planejament urbanístic solucions sostenibles, que a partir de projectes de disseny urbà, puguen respondre les demandes dels ciutadans sorgides dels processos participatius, per mitjà d'un urbanisme de proximitat, de distàncies curtes i per a solucionar els problemes.

Àmbits territorials diferenciats

La diversitat d'àmbits de València determina la necessitat d'abordar la problemàtica de la qualitat urbana de forma distinta, amb processos independents encara que guiats des d'un marc comú per a tots els habitants de València, independentment del barri en què visquen.

Diferenciem:

    Ciutat Central, integrada pels centres històrics i els desenrotllaments urbans del segle XX.

    Els Pobles, que constituïxen enclavaments urbans d'origen agrícola dispersos en l'horta o en el parc natural de l'Albufera.

    Els desenrotllaments litorals de segona residència d'El Perellonet.

En l'àmbit de la Ciutat Central, l'activitat urbanística en les últimes dècades s'ha centrat fonamentalment en actuacions públiques en àmbits protegits, i de la mà del sector privat en actuacions puntuals de reforma interior i nous desenrotllaments.

La població afectada per estes actuacions és aproximadament del 6% en àmbits protegits i del 6% en desenrotllaments del PG88

Regeneració urbana

Entenem la revisió de l'ordenació detallada com un procés de regeneració de la ciutat per a aconseguir la qualitat urbana sobre la base de l'equilibri dotacional, el dret a la vivenda i l'habitabilitat de l'espai públic.

Així la millora de la qualitat de vida dels ciutadans a través de la revisió de l'ordenació detallada suposarà la proposta de solucions sostenibles tendents a aconseguir: l'equilibri dotacional en tota la ciutat entés a partir de la seua accessibilitat pel ciutadà, la qualitat urbana com a habitabilitat de l'espai públic i el dret a la vivenda com a integració de la població

Recuperar el valor del projecte urbà com a verdader instrument de transformació urbana i de millora de la qualitat de la ciutat a l'escala del ciutadà

Contingut del document de directrius

El document de directrius, bàsicament conté una metodologia amb què s'analitza l'estat actual de la ciutat, es realitza un diagnòstic de qualitat urbana i es proposen directrius per a les intervencions de regeneració urbana, així com un sistema per al seguiment de la seua implantació.

Estes directrius constituïxen el marc sobre a què hauran de desenrotllar-se totes les intervencions per a aconseguir una ciutat més sostenible, que millore la qualitat de vida dels seus ciutadans, garantisca el dret a la vivenda i les necessitats d'equipaments i servicis per a tota la població.

Este procés d'anàlisi, diagnòstic i propostes ens permet implantar un sistema regulador de l'activitat urbanística que no respon a un model estàtic sinó dinàmic i ajustat a la situació social que en cada moment dispose la ciutat.

Així mateix, el document de directrius no es queda únicament en la descripció de la metodologia, sinó que conté una aplicació sobre la Ciutat Central del sistema d'indicadors, reflectint en plànols temàtics el nivell de qualitat respecte dels llindars establits en cada indicador, tant per a l'estat actual com per a l'escenari de consolidació del planejament vigent i basant-se en els resultats un diagnòstic i proposta de directrius i actuacions per a la seua implantació.

Estes propostes de directrius seran la base de partida per a la participació i consulta amb les administracions i del resultat d'estos processos s'obtindrà el document final.

PREMI NACIONAL D'URBANISME “RICARDO SANTOS DIEZ”

A partir de la nostra anàlisi detallada de la ciutat de València, materialitzat en el document de Directrius per a la millora de la Qualitat Urbana, l'equip redactor va elaborar una Guia Metodològica per a la revisió dels plans urbanístics des de la Perspectiva de la Regeneració Urbana, de manera que aquesta metodologia d'Objectius -> Indicadors -> Resultats -> Directrius, es poguera donar a conèixer i aplicar en qualsevol municipi.

El resultat d'aquest treball no pot ser més positiu, havent-se concedit el Premi Nacional d'Urbanisme "Ricardo Santos Diez" de la Fundació Formació i Desenvolupament Urbanístic, en la seua desena edició, el jurat de la qual va ser presidit per Don Luciano Parejo Alfonso.

http://cursourbanismo.es/

Document Adjunt:

La Revisión de los Planes Urbanísticos

Format del document i Procediment per a la seua    aprovació

Segons el punt 4t de l'acord municipal, hem d'implementar un procés de participació ciutadana des de l'inici:

Implementar un procés de consulta i participació ciutadana per a determinar les necessitats de cada barri des de l'inici de l'elaboració del planejament que instrumenten esta revisió de l'ordenació detallada.

Per això el contingut del document de directrius, pensat en eixe context de participació, s'estructura en tres capítols:

1.     El document inicial que conté la delimitació de les àrees funcionals i el sistema de mesurament de la qualitat per indicadors, un diagnòstic de l'estat de la ciutat i una proposta de directrius.
2.     El document de participació ciutadana i consultes amb les administracions.
3.     El document final de directrius sorgides dels processos participatius i els informes sectorials.

Així junt amb el document de directrius s'acompanya el corresponent document inicial per a l'avaluació ambiental i estratègica i el pla de participació pública.

Per tractar-se d'un àmbit de sòl urbà consolidat, el procediment s'ajusta a un procés d'avaluació estratègica simplificat, realitzat per l'Òrgan Ambiental Municipal, després d'un acord de la Junta de Govern per a implementar un procés de consulta i participació pública i d'admissió a tràmit de la documentació relativa al procediment d'avaluació ambiental.

Qualitat Urbana. Objectius

Com mesurem la qualitat urbana? Per mitjà del sistema d'indicadors

El mesurament de la qualitat urbana constituïx la base del sistema d'indicadors, l'objecte de la qual és establir el nivell de qualitat de la ciutat actual i orientar la presa de decisions encaminades a la seua millora en el futur per mitjà de modificacions del planejament i actuacions de regeneració urbana.

Els condicionants urbanístics establits en el sistema d'indicadors ens permeten, en un marc de sostenibilitat, ajustar les decisions del planejament a les necessitats dels ciutadans expressades a través de la participació.

Per a poder estructurar les propostes, es proposen uns objectius bàsics, ordenats per camps d'intervenció urbanística, amb altres dos transversals referents al canvi climàtic i a la perspectiva de gènere.

SÒL

Aconseguir una ciutat compacta, sense buits urbans i amb equilibri entre la població i els servicis dotacionals disposats (ocupació eficient del sòl), diversa amb equilibri entre l'oferta i la demanda d'usos (ús eficient del sòl) i integrada amb el medi natural i rural que la rodeja.

PATRIMONI EDIFICAT

Sobre la ciutat edificada, fomentar la rehabilitació del parc de vivendes per a millorar la seua habitabilitat, accessibilitat i eficiència energètica.

IDENTITAT SOCIAL I CULTURAL

Posada en valor dels elements determinants de la identitat i patrimoni cultural de la ciutat.

EQUIPAMENTS

Aconseguir l'equilibri dotacional en tota la ciutat, de manera que no hi haja diferències entre els barris, incrementant l'accessibilitat als equipaments com a mètode de millora de la seua eficiència amb la garantia de la seua sostenibilitat econòmica.

ESPAI PÚBLIC

Aconseguir la integració del sistema d'espais lliures en la xarxa d'infraestructura verda, garantint l'accessibilitat del ciutadà tant a parcs com a jardins, dotant-los de l'habitabilitat necessària a través de la qualitat ambiental, confort i seguretat que permeten la convivència i relació de les persones.

VIVENDA

Fer efectiu el dret a una vivenda assequible, digna i adequada amb una oferta tipològica diversa i distribuïda equilibradament en la ciutat.

MOBILITAT

Aconseguir una estructura de ciutat a l'escala del vianant, per mitjà de la jerarquització del tràfic rodat, ordenant cada àrea funcional a partir de l'accessibilitat del vianant als equipaments i espais lliures, amb reserves d'aparcament per a reduir l'espai d'ocupació de via pública i la connexió del barri amb les xarxes de carril bici i transport públic.

METABOLISME URBÀ

Optimitzar i reduir el consum d'energia (eficiència energètica), minimitzar l'impacte dels materials de construcció i urbanització (control de residus), reduir la contaminació atmosfèrica, lumínica i acústica (impacte ambiental) i incrementar la capacitat de la ciutat per a ajustar-se a les conseqüències del canvi climàtic, són els objectius de metabolisme urbà per a la ciutat de València.

POBLACIÓ

Tanquem esta sèrie d'objectius generals per a la millora de la qualitat urbana de la ciutat de València, amb els objectius per als seus ciutadans que des del planejament urbanístic podem proposar per a una major cohesió social, integració i consideració de la perspectiva de gènere.

Document Adjunt:

Inici Procedimient Ambiental

Document Adjunt:

Inici Procedimient Ambiental

Document Adjunt:

Aprobació Definitiva Pla Especial de Directrius

Document Adjunt:

Plà de Participació Pública

Document Adjunt:

Esborrany Plà

Document Adjunt:

Enquesta

Document Adjunt:

Document Adjunt:

Document Adjunt:

Document Adjunt:

Àrees funcionals de la ciutat central

Recordem que la revisió la plantejàvem a partir de tres eixos d'actuació: equilibri dotacional, qualitat urbana i dret a la vivenda, i que estos tres eixos els referenciem a l'escala del vianant (accessibilitat, habitabilitat i integració), pel que necessitem un marc territorial en què podem establir comparatives (ràtios, mitges, distàncies,…)

Entenem que la delimitació administrativa dels barris, districtes i juntes de districte, no s'ajusta al funcionament real de la ciutat, ja que el creixement de València ha anat incorporant en el seu nucli urbà els barris sobre la base d'una trama d'infraestructures que en el moment d'eixa delimitació administrativa no estava implantada perquè el pla general és posterior.

Estudis realitzats en altres ciutats (Madrid, Sevilla, La Corunya, Vitòria,…) establixen un àmbit territorial entre el Barri i la Ciutat que és el que determina el funcionament real de la ciutat i que nosaltres hem definit com a ÀREA FUNCIONAL, que suposa:

La Sectorització Funcional de la Ciutat Central per mitjà de peces urbanes delimitades per elements estructurals, amb una extensió que cobrix les àrees d'influència de les dotacions de proximitat i permet la seua accessibilitat a peu, optimitzant la descentralització funcional per mitjà de la distribució equilibrada dels servicis i equipaments

Per a la determinació d'estes àrees funcionals, partim de l'anàlisi de tres aspectes bàsics:

1.     El desenrotllament històric de la ciutat
2.     El suport físic determinat per les infraestructures, els equipaments i les centralitats
3.     La divisió administrativa i sectorial de la ciutat

Sobre estes àrees funcionals ja podem realitzar diagnòstics i proposar directrius i propostes de millora de l'equilibri dotacional, la qualitat urbana i el dret a la vivenda comparant unes amb altres i establint uns llindars de qualitat mínima i desitjable per a tota la ciutat.

Assumir que el funcionament de la ciutat és polinuclear permet incrementar la identitat de cada àrea i ajustar l'escala per a una mobilitat més sostenible i una estructura d'equipaments i espais lliures que facilite la relació entre les persones i permeta l'organització de la ciutat a nivell del vianant.

Plans Especials d'Àrees Funcionals

A València  s'aborda el procés de revisió de l'ordenació detallada sota la perspectiva de regeneració urbana sobre la base de la formulació dels plans d'àrea funcional com a instruments que desenvolupen el pla especial de directrius de qualitat urbana.

Aquest nou enfocament ens permet incorporar la component estratègica amb projectes d'escala intermèdia i aconseguir així objectius més concrets i pròxims al ciutadà tant en el curt com en el mitjà i llarg termini.

S'implanten d'aquesta forma, mitjançant els plans d'àrea les directrius del PED, establint al seu torn les directrius i indicadors complementaris que s'ajusten a la realitat urbanística i social de cada àrea i implantant-les mitjançant propostes d’actuació que comporten intervencions sobre la ciutat.

El pla d'àrea funcional revisa l'ordenació detallada del planejament vigent sobre la base de les directrius del PED en una o diverses àrees funcionals, i les seues determinacions suposaran la seua actualització o modificació donant així cobertura a les propostes d'actuació.

La formulació dels plans d'àrea funcional suposen un nou enfocament que comporta una nova visió de l'urbanisme, més pròxim al veïnat  i encaminat a la resolució de problemes. En resum, es revisa per a intervindre i s'intervé per a millorar la qualitat urbana dels barris i amb això la qualitat de vida dels ciutadans, donant amb això resposta a l'acord municipal d'impulsar la revisió de l'ordenació detallada implementant processos de consulta i participació ciutadana.

El Pla d'Àrea Funcional té una triple dimensió, afectant les seues­ determinacions a l'àmbit concret  i les seues relacions amb la resta de la ciutat.

Atenent a aquesta triple dimensió, el contingut del Pla serà el següent:

1. Estratègic, en el qual s'inclourà la documentació d'actualitza­ció del PED així com els indicadors complementaris i les direc­trius particulars de l'àrea.
2. Urbanístic, segons el que s'estableix en l'article 35.1 de la LOTUP (Determinacions de l'ordenació detallada). 
3. Executiu, que recull el conjunt de propostes d'actuació per a la implantació de l'estratègia de millora de la qualitat urbana.

És important recalcar en aquest enfocament la concepció instrumental del document urbanístic, que no és finalista sinó una eina per a la consecució dels objectius estratègics.

Intervencions per a la millora de la qualitat urbana

En l'aposta de totes les institucions per centrar l'activitat urbanística sobre la ciutat existent en compte de buscar nous creixements en el medi rural, la millora de la qualitat urbana és un dels pilars bàsics sobre els quals s'articulen les actuacions possibles.

Així la qualitat del medi urbà passa a convertir-se en un ingredient indispensable per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Donada la gran quantitat de terminologia existent per a definir conceptualment les possibles actuacions sobre la ciutat existent (rehabilitació, regeneració, renovació urbana, etc.) hem considerat un terme més genèric que les puga englobar a totes que és el d'Intervencions per a la Millora de la Qualitat Urbana que amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afecten els següents camps d'intervenció:

Així, entenem que la qualitat urbana podrà aconseguir-se per mitjà de processos, en els que es partix de la informació comparada sobre l'estat actual de la ciutat, es diagnostica basant-se en un sistema de mesurament i finalment es proposen accions per a la seua millora.

La ciutat és un suport físic indissoluble dels seus ciutadans pel que este mecanisme d'anàlisi, diagnòstic i propostes necessita l'aval de la ciutadania, i és per això que s'incorporaran les propostes, que en matèria de planificació urbanística, sorgisquen de l'estratègia integral participativa que en estos moments s'està realitzant en diferents barris de València

D'esta manera i en consonància amb la Declaració de Toledo de 2010 (reunió ministres U.E.) sobre regeneració urbana integrada, amb les Intervencions per a la millora de la qualitat urbana es pretén:

“Optimitzar, preservar o revaloritzar tot el capital urbà existent (social, urbanístic, patrimoni edificat, etc.), i la seua integració amb l'entorn rural i natural”.

Model de ciutat

En consonància amb la directriu de la U.E., l'Ajuntament de València en el ple del 29 de setembre de 2016, aprova el marc en què ha de desenrotllar-se el planejament urbanístic de la ciutat:

1. Ajustar les determinacions de la Revisió Simplificada del pla general de 1988, sotmés a exposició pública en 2014 a les determinacions del PATEVAL i del PATH.
2. Optar per un model de ciutat sostenible en què es minimitze la invasió de sòl d'horta i es rendibilitze la ciutat semiconsolidada.
3. Impulsar la revisió de l'ordenació detallada del pla amb l'objectiu global de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, garantint el dret a la vivenda per a tota la població i les necessitats d'equipaments i servicis.
4. Implementar un procés de consulta i participació ciutadana per a determinar les necessitats de cada barri des de l'inici de l'elaboració del planejament que instrumenten esta revisió de l'ordenació detallada.

Este acord en termes urbanístics ho traduïm en dos marcs d'actuació: no incrementar l'ocupació de sòl i millorar la qualitat urbana del sòl consolidat.

No Incrementar l'Ocupació de Sòl i Millorar la Qualitat Urbana del Sòl Consolidat, es configuren com els arguments al voltant dels quals es vertebrarà tot el planejament urbanístic de la ciutat en els pròxims anys, amb l'Objectiu Bàsic d'aconseguir una Ciutat més Habitable per als seus Ciutadans.

Indicadors. Quadre resum

Qualitat Urbana. Indicadors

Per a cada camp d'intervenció es proposen un conjunt d'indicadors, generant per a cada escenari mapes temàtics en què es reflectix la situació de cada àrea funcional respecte dels llindars de qualitat establits en l'indicador, amb tres escales:

Existint dos paràmetres que determinen el contingut d'un indicador:

1.     Ràtio que és la quantitat de dotació a disposició de la ciutadania
2.     L'Accessibilitat mesura com la cobertura d'una dotació basant-se en la seua dimensió i mode d'accés.

L'àrea d'influència d'una dotació, va lligada tant a la seua capacitat funcional com a la manera de desplaçament utilitzat per a accedir a la mateixa

Així per a cada dotació s'establixen unes distàncies de cobertura en funció del mode de desplaçament:

En funció de la distància establida, s'obté la quantitat de població coberta per una dotació i en funció del percentatge respecte del total poblacional de l'àrea funcional s'establix el nivell de qualitat que aporta la cobertura.

Els valors proposats per als indicadors per al mesurament de la qualitat urbana de la ciutat de València, són resultat de la comparació entre guies de referència i la situació real de la ciutat, sent el llistat d'indicadors proposat, per camps d'actuació urbanística els següents:

Però com hem dit, el document de directrius no es queda únicament en la descripció de la metodologia, sinó que conté una aplicació sobre la Ciutat Central del sistema d'indicadors, reflectint en plànols temàtics el nivell de qualitat respecte dels llindars establits en cada indicador, tant per a l'estat actual com per a l'escenari de consolidació del planejament vigent i basant-se en els resultats un diagnòstic i proposta de directrius i actuacions per a la seua implantació.

Cada indicador conté els següents atributs per a la seua definició:

    Objectiu
    Paràmetres de càlcul. Fórmula i unitat
    Llindar de qualitat
    Informació utilitzada per al seu càlcul
    Descripció i justificació de la mesura

I la seua aplicació es reflectix en dos mapes temàtics, un per a cada escenari (actual i planificat segons planejament vigent), amb les escales de qualitat establides en l'indicador, de manera que siga ràpida la seua interpretació.