Ruta sud - 09. Naus Cros S.A. - València
RUTA SUD - 09. Naus Cros S.A.
La indústria química a València es remunta a 1874, quan l'empresa Trénor y Cía. instal·la una fàbrica d'adobs al costat de l'antiga estació del Grau. Amb el temps, es van instal·lar al sud de la línia ferroviària de València-Grau (actual avinguda de França) tres indústries d'adobs químics més: Noguera, en 1908, de José A. Noguera Pla, convertida després en FAQUISA; Unión Española, en 1911, i Cros S.A., en 1929.
La fàbrica fundada per Tomàs Trénor Keating comptava en 1917 amb 200 operaris i produïa 20 tones anuals, fins que en 1925 va ser absorbida per Cros S.A. Paral·lelament, la Unión Española de Productos Químicos y Superfosfatos, fundada en 1911, va establir la seua fàbrica a València i, de 1912 a 1913, va construir íntegrament en fusta les seues primeres naus per a la fabricació d'adobs químics. Estes primeres naus són les úniques que es conserven actualment, després de la seua recent rehabilitació i transformació en un poliesportiu. En 1915, l'enginyer Demetri Ribes va construir una nova nau que albergaria un forn de pirita per a fabricar àcid sulfúric, necessari per a fer solubles els fertilitzants. També en fusta, este nou cobert tenia una planta rectangular de 22 x 10 metres, amb cinc trams dividits per sis encavallades i la coberta a dos vessants amb el cavalló sobreelevat que permetia la correcta ventilació de l'espai interior. Arribat l'any 1929, l'empresa Cros S.A., fundada en 1904 a Barcelona per l'empresari francés Amadeu Cros amb un capital de 200 milions de pessetes, va adquirir la fàbrica de la Unión Española i va continuar desplegant la fabricació de fertilitzants. Eixe mateix any, l'arquitecte P. Prats Pons va construir unes naus per a la fabricació i l'emmagatzematge de pirita. Eren dos naus contigües de 7 i 12 metres d'amplària amb una longitud comuna de 30 metres i una altura de 6 i 9 metres respectivament fins a l'arrancada de les encavallades (hui desaparegudes). La fàbrica va continuar ampliant les seues instal·lacions, entre les quals destaca la nau construïda poc després de 1963 en formigó armat destinada a l'emmagatzematge de nitrats, hui reconvertida en parròquia. En 1972, l'enginyer Luis Jardí Llagostera projecta la construcció d'una nau de tipus desmuntable de 30 x 63 metres per a l'emmagatzematge de fertilitzants i granulats.
Durant més de sis dècades Cros S.A. va fabricar i va comercialitzar els seus adobs químics amb el seu propi nom i en associació amb altres empreses del sector, fins que en 1989 la unió de totes elles va constituir Fertilizantes Españoles S.A. (FESA).
CROS S.A. WAREHOUSES
The chemical industry in Valencia dates back to 1874 when the company Trénor y Cía. built a new fertilizer factory next to the old Grao train station. Over time, to the south of the Valencia-Grao rail line (today’s Avendia de Francia), three other chemical fertilizer manufacturers set up: Noguera in 1908, owned by Jose A. Noguera Plá and which later became FAQUISA; Unión Española in 1911; and Cros S.A. in 1929.
In 1917, the factory founded by Tomás Trénor Keating employed 200 workers and produced 20 metric tons of fertilizer a year. In 1925 the business was absorbed by Cros S.A. At the same time, the Unión Española de Productos Químicos y Superfosfatos, founded in 1911, set up their factory in Valencia. Between 1912 and 1913 they built their first warehouses, entirely from wood, to manufacture chemical fertilizers. These first warehouses are the only ones which are still standing today after their recent restoration and transformation into a sports center. In 1915, the engineer Demetrio Ribes built a new warehouse which housed a pyrite furnace to manufacture sulfuric acid, required to make fertilizers soluble. Also built from wood, this new warehouse had a rectangular floor plan measuring 22 x 10 meters. It was composed of five sections divided by six trusses and had a gable roof with a raised ridge which ensured the interior space was adequately ventilated. In 1929, the company Cros S.A., founded in 1904 in Barcelona by the French businessman Amadeo Cros with capital of 200 million pesetas, bought the factory from Unión Española and continued to manufacture fertilizers. This same year, the architect P. Prats Pons built some warehouses for the manufacture and storage of pyrite. They were two adjoining warehouses, 7 and 12 meters wide with a common length of 30 meters, with heights of 6 and 9 meters, respectively, to the base of the roof trusses (they are not standing today). The factory continued to expand its facilities, including with a warehouse built shortly after 1963 from reinforced concrete for the purpose of storing nitrates. Today this premises has been converted into a church. In 1972, the engineer Luis Jardí Llagostera planned the construction of a demountable warehouse measuring 30 x 63 meters for the storage of fertilizers and granules.
For more than six decades, Cros S.A. made and sold their chemical fertilizers under their own name and in association with other companies in the sector until, in 1989, all the collaborating companies merged to form Fertilizantes Españoles S.A. (FESA).