Ruta sud - 12. Harineras Levantinas - València

RUTA SUD - 12. Harineras Levantinas

En agost de 1923 es concedix la llicència d'obres a Juan Castellano i pocs mesos després queda conclosa la primera fase de la construcció, segons el projecte elaborat per Eugenio López. L'edifici resultant és un immoble de planta baixa més tres altures rematat amb una coberta a dos vessants. La façana principal té set carrers verticals de finestres emparellades separades per motlures llises. El coronament de l'àtic es va resoldre amb una barana de ferro de sis trams separats per pilastres rematades per xicotetes piràmides. L'àtic del carrer central, més alt, es va resoldre amb un ampit de fàbrica de rajola.
 

Abans que acabara 1923, es presenta un projecte d'ampliació firmat per l'arquitecte Salvador Donderis que consistia en dos edificis adossats al que ja hi havia, una nau en l'extrem est del solar i el tancament d'este.

L'any següent, Juan Castellano sol·licita llicència per a llogar l'immoble i així poder donar-li ús. Un informe del tècnic municipal Ángel Romaní datat en setembre de 1924, després d'haver visitat les obres dutes a terme, afirma que el que s'ha construït no s'ajusta al projecte, ja que envaïx una part de la via pública. Esta situació va generar un plet administratiu que es prolongaria durant més de sis anys, i es resoldria a finals de 1930 a favor del propietari.
 

Feia dos dècades que estava en funcionament la fàbrica de farines de Castellano quan este va presentar un nou projecte d'ampliació dissenyat ara per l'arquitecte Julio Bellot Senent. El projecte contemplava la construcció de nous magatzems de planta baixa i dos altures, més una sitja per a blat. Una escala de caragol permetia l'accés des del pati a les plantes superiors i les terrasses. El pressupost de l'obra ascendia a 735.520 pessetes.

Cap de les noves construccions tindria façana a la via pública, ja que ocupaven l'interior de la parcel·la. No obstant això, s'especificava la cura del coronament de la sitja "perquè des de lluny oferisca bona perspectiva". Els materials utilitzats van ser: per a la fonamentació, formigó ciclopi; els pilars, amb formigó armat, i els forjats es van resoldre amb un entramat de bigues i biguetes de perfils de ferro laminat en doble T. El paviment de la planta baixa es va cobrir amb una capa de 20 cm de formigó en massa.
 

Sense activitat i abandonada des de 1999, es va procedir a la demolició parcial entre 2007 i 2008, i no va ser fins a l'any 2017 quan es va dur a terme la consolidació de l'estructura.


 

HARINERAS LEVANTINAS

 

In August 1923 a building permit was granted to Juan Castellano and, a few months later, the first phase of construction was completed, following the design drawn up by Eugenio López. The resulting building was a property with a ground floor and three more floors topped with a gable roof. The principal facade had seven vertical rows of paired windows separated by smooth moldings. The top floor was finished with iron railings in six sections separated by pilasters topped with small pyramids. The facade above the central row of windows was higher than above the other rows and was topped with a brick parapet.
 

Before the end of 1923, an extension project was submitted, signed by the architect Salvador Donderis, which consisted in two buildings adjoined to the existing one, a warehouse on the extreme east of the plot and an enclosure for the site.

The following year, Juan Castellano applied for a license to rent the building and thereby put it to use. A report by the municipal technician, Ángel Romaní, dated to September 1924 after a visit to the completed works, states that what has been built deviates from the designs by invading part of the public highway. This claim led to administrative litigation which lasted more than six years before finally being settled near the end of 1930 in favor of the property owner.
 

Mr. Castellano’s flour mill had been in operation for two decades when the owner submitted a new extension project for approval, this one designed by the architect Julio Bellot Senent. The project proposed the construction of a new storehouse with a ground floor and two upper floors, as well as a wheat silo. A spiral staircase allowed the upper floors and terraces to be accessed from the courtyard. The total budget for the works came to 735,520 pesetas.

None of the new buildings would have a facade looking out onto a public highway as they were inside the plot, however the design specified that care be taken in finishing the silo “so that it looks good from afar”. The materials used were: cyclopean concrete for the foundations, reinforced concrete for the pillars, the roof structure was made using a framework of beams and cast iron double-T joists. The floor of the ground floor was covered with a 20cm-thick layer of mass concrete.
 

Empty and abandoned since 1999, the building was partially demolished between 2007 and 2008. It was not until 2017 that the structure was reinforced.