Ruta nord - 06. Museu de l'arròs - València

RUTA NORD - 06. Museu de l'arròs

En 1902, els comerciants i germans Montesinos, propietaris d'una parcel·la situada al Poble Nou de la Mar, sol·liciten a l'arquitecte Joan Baptista Gosálvez la construcció d'un edifici al carrer del Rosari núm. 1?5, amb façanes que donen a eixe carrer, al de l'Emparament i al de Sant Vicent (actual Francesc Cubells). Este primer projecte conegut estava format per cinc edificis organitzats en planta rectangular al voltant d'un pati central. La façana de Francesc Cubells era una única nau destinada a magatzem, i les seues façanes laterals estaven rematades amb un timpà triangular i un ull de bou de ventilació en el centre. Hi havia dos edificis més al carrer Rosari: el molí (de tres plantes) i un altre destinat a vivenda. Un altre magatzem i un cobert completaven les façanes al carrer de l'Emparament.

En 1928, el nou propietari, José Lluch Gómez, sol·licita una llicència per a ampliar la vivenda amb l'addició d'una última crugia destinada a galeria, bany i cuina, segons el projecte de l'arquitecte Luis Costa. Possiblement, José Lluch tenia vincles familiars amb el propietari d'una important empresa exportadora d'arròs en eixos anys. Hi ha constància d'un molí arrosser que en 1901 es trobava en el Camí Nou del Grau, sota la denominació Lluch y Salvador, possible precedent de l'empresa Lluch e hijo, propietaris d'una fàbrica o molí arrosser al barri de Campanar.

L'aspecte actual es deu, en part, a una reparació efectuada a causa dels danys patits per un bombardeig durant la Guerra Civil. L'encarregat del projecte, dut a terme en desembre de 1937, va ser Miguel Martínez Ortega, en nom del Consell Obrer d'Industria Arrocera Levantina, representat per Julián Chordá. L'immoble va conservar quasi completament la tipologia i la disposició originals. Únicament es va cobrir el pati central amb la prolongació del cobert, i es va acurtar la nau magatzem que dona a Francesc Cubells per a ampliar l'espai propi del molí. El canvi més notable va ser en el nou tractament dels murs de façana, que es van ennoblir amb l'ús combinat de mamposteria i rajola, emprat principalment en cantons, marcs de buits i en filades horitzontals (aproximadament a cada metre d'altura) a l'estil del mur romà. El resultat final és molt similar a altres edificis municipals de principis del segle XX, com l'Escorxador i la Presó Model.
En l'actualitat, el conjunt està declarat BRL i conté el Museu de l'Arròs i el de la Setmana Santa Marinera, després d'una intervenció duta a terme entre el 2000 i el 2002 per l'Ajuntament i la Universitat Politècnica de València, que no només va rehabilitar l'edifici, sinó també la maquinària del molí.

 
RICE MUSEUM
 

In 1902, the businessmen Montesinos brothers, who owned a plot in Pueblo Nuevo del Mar, asked the architect Juan Bautista Gosálvez to construct a building in Calle del Rosario 1‐5 with facades giving onto the aforementioned street, Calle del Amparo and Calle S. Vicente (today’s Calle Francisco Cubells). This first project comprised five buildings arranged in a rectangle around a central courtyard. The building with its facade on Francisco Cubells was a single premises designed to act as a warehouse whose lateral facades were topped with a triangular tympanum and a central oculus for ventilation. There were another two buildings in Calle Rosario: the mill (which had three floors) and one designed to be a residence. Another warehouse and a shed completed the buildings with facades on Calle del Amparo.

In 1928, the new owner of the property, José Lluch Gómez, applied for a permit to extend the residence to create space for a balcony, bathroom and kitchen, according to the design by the architect Luis Costa. It is possible that José Lluch had family ties to the owner of a successful rice exporting company at this time. There is a record of a rice mill in Camino Nuevo del Grao in 1901, under the company name “Lluch y Salvador”, which possibly preceded the company “Lluch e hijo” which owned of a factory and rice mill in the Campanar neighborhood.

The current appearance of the building is due in part to repairs carried out after damages caused by bombings in the Civil War. Miguel Martínez Ortega was commissioned to carry out the project in December 1937 by the Workers’ Council of the Levantine Rice Industry, which was represented by Julián Chordá. The property maintains almost all its original characteristics and layout. The only changes involved covering the central courtyard by extending the shed, and the warehouse which looks onto Francisco Cubells was shortened to increase the space for the mill. The most notable change was in the new treatment of the facade walls which were embellished using a combination of stone and brick work. These decorative features were used mostly at corners, around openings and by laying bricks in horizontal courses (at approximately meter-height intervals) in the style of Roman walls. The final result is very similar to other municipal buildings from the early 20th century such as the Abattoir and Model Jail.
Today the complex has been declared a protected “Bien de Relevancia Local” and has housed the Rice Museum and the Semana Santa Marinera Museum since an intervention carried out between 2000 and 2002 by the City Council and the Polytechnic University which not only reformed the building but also the mill machinery.