Les coses - Gabinet de Normalització Lingüística - València

«Quan, entre gents, estic mut e pensiu.»

Ausiàs March

En la foscor, hi havia dones sobre els rastells.

Deien coses obscenes, amablement obscenes,

d'una afalagadora obscenitat potser.

I fumaven. Recordes que, en la foscor, fumaven.

El carrer de Ribot tenia un vell prestigi.

No l'havies vist mai. I no el veuries mai.

Un amic et va dur. Hi havia llums sinistres.

Vàreu passar de llarg. Amb les cames obertes,

les dones s'aventaven l'engonal amb la falda.

Em conten que, a la guerra, feien cua els soldats.

En acabar la guerra, ¿hi hagué, entre aquelles dones,

una depuració? No ho he sabut. No ho sé.

Igual que el mar retorna els ofegats, la guerra

retornava aquells cossos grossos en la foscor.

Si no recorde mal, per aquell temps llegies

—i potser te'n sabies de memòria fragments—

els poemes de Rilke. D'Aleixandre et venia

el delit de la llum —netedat o puresa,

o la impuresa que la netedat podia

redimir, i dius massa, oh, no et claves en bucs!

Vàreu passar de llarg. Al cantó del carrer

dit de Guillem de Castro, vomitares, indigne.

En "El Siglo" et prengueres un café sense sucre.