Vesprada de festa - Gabinet de Normalització Lingüística - València

Ací segut.

Mentre el sol parpelleja en els tolls que ahir

trencaren l’eterna simetria del pati

on totes les vesprades

fèiem gimnàstica uniformats,

blau i blanc, entre quaranta

nens sufocats en els seus crits,

els seus afanys per tal de ser

el més hábil, més veloç, més fort,

per tal de ser el més inútilment lliure.

Ací segut.

Mentre sofries la pluja

per no ser suficient per a inundar els soterranis

i arrossegar amb ella

els poltres, les barres, les dues paral·leles

que mai no pogueren sostenir-me

i esborrar la seva memòria, que ningú

no sabés mai que havien existit

tals artefactes d’innocent tortura.

Ací segut.

Mentre resaves –no sabies a qui,

tu ja no hi creies, però sí, era necessari

creure l’infern– i senties

galops de formigues correr pel teu ventre

i reies, sense cap gana, les gràcies d’algun company

i esperaves.

Ací segut.

Mentre observes la gent que passa

i el sol parpelleja en els tolls

i ja no m’importa. És festa

aquesta vesprada.