A València hi ha una torre,
torre de Santa Caterina,
amb el rellotge parat i
la pell tota ferida.
¿Què li passa, pobra torre,
torre de Santa Caterina?
El Miquelet, des de lluny,
amb ulls de pena la mira
mentre li embenen el cos
amb una dura bastida.
¿Què li passa,
pobra torre,
torre de Santa Caterina?
Doncs li passa que no passa
el temps debades i arriba
a tots el moment cruel
de reflectir la fatiga
que deixa sempre en el cos
haver viscut llarga vida,
siga el cos de carn i d’ossos
o siga de pedra antiga
com el de la vella torre,
torre de Santa Caterina.