L’illa - Gabinet de Normalització Lingüística - València

A ma mare

Conec una illa petitat i secreta

que és verda i alegre i es troba en un llac

voltat per un bosc profund i tot ombra

on viu el silenci més pur, més alt.

Me’n parlà mon pare i em digué un dia

si quan ell morís jo hi voldria anar

i habitar la casa que ell construïa

cada nit en ella amb fulles i amb fang

vora una font que esguitava estrelles

abans d’adormir-se i anar-hi a pescar.

Li vaig dir que sí i em mostrà en un mapa

de somnis, desigs, amors i bondat

on era aquell llac amb l’illa tan verda

on sempre que vaig el trobe pescant.