Àrees funcionals de la ciutat central

Recordem que la revisió la plantejàvem a partir de tres eixos d'actuació: equilibri dotacional, qualitat urbana i dret a la vivenda, i que estos tres eixos els referenciem a l'escala del vianant (accessibilitat, habitabilitat i integració), pel que necessitem un marc territorial en què podem establir comparatives (ràtios, mitges, distàncies,…)

Entenem que la delimitació administrativa dels barris, districtes i juntes de districte, no s'ajusta al funcionament real de la ciutat, ja que el creixement de València ha anat incorporant en el seu nucli urbà els barris sobre la base d'una trama d'infraestructures que en el moment d'eixa delimitació administrativa no estava implantada perquè el pla general és posterior.

Estudis realitzats en altres ciutats (Madrid, Sevilla, La Corunya, Vitòria,…) establixen un àmbit territorial entre el Barri i la Ciutat que és el que determina el funcionament real de la ciutat i que nosaltres hem definit com a ÀREA FUNCIONAL, que suposa:

La Sectorització Funcional de la Ciutat Central per mitjà de peces urbanes delimitades per elements estructurals, amb una extensió que cobrix les àrees d'influència de les dotacions de proximitat i permet la seua accessibilitat a peu, optimitzant la descentralització funcional per mitjà de la distribució equilibrada dels servicis i equipaments

Per a la determinació d'estes àrees funcionals, partim de l'anàlisi de tres aspectes bàsics:

  1. El desenrotllament històric de la ciutat

  2. El suport físic determinat per les infraestructures, els equipaments i les centralitats

  3. La divisió administrativa i sectorial de la ciutat

Sobre estes àrees funcionals ja podem realitzar diagnòstics i proposar directrius i propostes de millora de l'equilibri dotacional, la qualitat urbana i el dret a la vivenda comparant unes amb altres i establint uns llindars de qualitat mínima i desitjable per a tota la ciutat.

 

Assumir que el funcionament de la ciutat és polinuclear permet incrementar la identitat de cada àrea i ajustar l'escala per a una mobilitat més sostenible i una estructura d'equipaments i espais lliures que facilite la relació entre les persones i permeta l'organització de la ciutat a nivell del vianant.