Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924-València, 27 de març de 1993). Poeta i periodista. Es va iniciar en diversos oficis –forner, mecanògraf, orfebre– i després va estudiar periodisme, professió que va exercir durant més de quaranta anys. Però la seua vocació era la literatura, en la qual s’havia iniciat des de ben jove. És considerat el gran renovador de la poesia valenciana del segle XX i, tot i la influència de diversos autors en la seua obra, té un estil totalment propi, molt característic i planer, que l’acosta al lector de totes les edats i condicions. La seua obra, molt extensa i fonamentalment poètica –encara que també ha escrit prosa i teatre–, ha estat traduïda a diversos idiomes. Es troba bàsicament compilada en l’Obra Completa (deu volums, publicats entre 1972 i 1990, amb una edició revisada des de 2013) i en el Mural del País Valencià (1996), publicat pòstumament. També cal destacar La nit (1956), La clau que obri tots els panys (1971) i el Llibre de meravelles (1971), probablement un dels seus millors poemaris –juntament amb El gran foc dels garbons (1975)– i que més ha arribat als lectors.