Alimentació saludable - València
L' Alimentació
La història de l'alimentació està estretament relacionada amb l'evolució de l'home. Els hàbits alimentaris del ser humà han anat variant a través dels "temps" per a poder adaptar-se a les adversitats que el medi presentava. En principi l'home es va veure obligat a menjar aquells aliments que tenia més pròxims i eren més fàcils d'obtindre amb les escasses ferramentes que posseïa. Lentament el tipus de manutenció va ser variant fins als nostres dies, en els que, en els països desenvolupats, l'oferta d'aliments és molt àmplia i es fa necessari l'adquisició de coneixements que ens facilite eleccions saludables.
Espanya es troba en l'àrea dels denominats països desenvolupats, en els que es disposa d'aliments de qualitat pel que, en general, el major problema de salut relacionat amb l'alimentació és la nutrició inadequada per excés. La societat moderna es caracteritza per disposar de més aliments de què és possible consumir i no existix pràcticament limitació alguna respecte a la varietat d'aliments consumibles, ni tan sols a la possibilitat d'adquirir-los.
De la mà d'esta sobreabundància ben sovint se suma la inactivitat, cada vegada els xiquets passen més hores enfront del televisor i la consola i menys en activitats esportives. L'obesitat és el quadro de malnutrició per excés més freqüent i els trastorns del comportament alimentari comencen a adquirir una rellevància important.
Els hàbits de vida sans, l'exercici físic, la higiene i els avanços mèdics contribuïxen a l'increment de l'esperança de vida i el repte està que s'aconseguisca en condicions de salut òptimes. Des d'este punt de vista, la Nutrició és un pilar bàsic i fonamental, encara que també intervenen, en menor grau, altres factors com la pròpia genètica de l'individu i el medi ambient.
Els hàbits alimentaris tenen gran repercussió en l'estat nutricional de la població i per consegüent en la seua salut. Sabem, com assenyala l'OMS, que entre els deu factors de risc claus per al desenvolupament de les malalties cròniques, cinc estan estretament relacionats amb l'alimentació i l'exercici físic: l'obesitat (que és un dels factors que més influïx en el risc de patir malalties i morir prematurament), el sedentarisme, la hipertensió arterial, l'hipercolesterolemia i el consum insuficient de fruites i verdures. A Espanya s'estima que aproximadament 3 de cada 10 xiquets i 2 de cada 10 adults patixen un excés de pes. El problema s'agreuja amb la falta d'exercici físic, en este sentit Espanya és un dels països més sedentaris de la Unió Europea. Per tant, l'alimentació poc saludable i el no practicar activitat física amb regularitat són les principals causes de les malalties cròniques més importants, però també són susceptibles de modificar-se.
La majoria dels problemes de salut associats amb l'alimentació apareixen de forma gradual i no amb símptomes immediats i espectaculars la qual cosa disminuïx la percepció que la causa és una dieta inadequada. Els patrons d'alimentació són conductes d'estil de vida habituals, que requerixen un canvi conductual a llarg termini
La conducta i els hàbits alimentaris, que influïxen en les preferències d'aliments, s'adquirixen de forma gradual des de la primera infància, en un procés en què el xiquet augmenta el control i independència enfront dels seus pares, fins a arribar a l'adolescència. Com resultat final s'obté la configuració dels hàbits alimentaris que marcaran, en l'edat adulta, preferències i aversions definitives. Eixos hàbits influiran de forma positiva o negativa no sols en l'estat de salut actual, sinó que seran promotors de salut o risc a emmalaltir en les etapes posteriors de la vida. Molts hàbits duradors saludables (o poc saludables) s'establixen en l'adolescència, consolidant-se per a tota la vida.
L'entorn familiar i escolar té una significativa missió a l'hora d'estimular l'actitud dels xiquets i adolescents cap a determinats aliments i el consum dels mateixos. És primordial que la família mantinga una nutrició adequada a través de dietes sanes, dins del context de la forma de vida dels seus membres i dels seus gustos individuals.
El plaer de menjar i l'aspecte social i cultural de les menjars són tan importants per al nostre benestar com el simple aspecte nutritiu. L'alimentació sens dubte constituïx un plaer social, compartir un menjar és una bona manera de relaxar-se i estretir les relacions socials. De la mateixa manera, l'alimentació exercix una funció en la nostra identitat cultural. Els plats per a les ocasions especials i la gastronomia tradicional varien segons els països, les regions i les religions. D'esta manera, l'acte de menjar amb altres constituirà efectivament un ritual que transformarà el mer acte mecànic de la ingesta en un moment en què plaer i salut es troben a través de l'alimentació.
Creure que, en qüestions d'alimentació, salut i plaer van renyits és un gran error. El delit de la bona taula no necessàriament està relacionat amb grans dinarots i complicades preparacions culinàries i tampoc una dieta saludable es caracteritza per estrictes prohibicions i menjars avorrides, renunciant a tot el que ens agrada. Basta amb què triem una alimentació variada, sense descuidar els nostres propis gustos i els de la nostra família, seguint unes senzilles normes en la manera de combinar estos aliments. Per a aconseguir este objectiu és necessari adquirir coneixements, tindre informació bàsica sobre les necessitats de l'organisme, i les combinacions d'aliments que admet una alimentació sana i equilibrada. També és necessari disposar el temps suficient per a organitzar, cuinar i paladejar el menjar.
La vida ja és el prou estressant com perquè a més ens angoixem també pensant què hem de menjar. Transformar al menjar en un moment d'alegria, creativitat i plaer no és difícil. Només és necessària una fèrria convicció, quelcom de bona informació i el desig de millorar la nostra qualitat de vida.
És fonamental que tots entenguem, i en especial els jóvens, que una correcta alimentació, junt amb la pràctica regular d'exercici físic, constituïx la base principal d'un estil de vida saludable i és el factor protector més important en la lluita contra malalties futures, molt freqüents en el medi en què vivim.
