Una Superilla és la redistribució i el calmat del trànsit alliberant una àmplia superfície als carrers.
La Superilla del barri de la Petxina és la primera de les superilles que preveu implantar l’Ajuntament de València per tota la ciutat.
L’àmbit de la superilla al barri de la Petxina serà el delimitat pels carrers:
-Avd. Ferran el Catòlic
-Literat Gabriel Miró
-Joan Llorens
-Erudit Orellana
La superilla es planteja com un sistema de jerarquització de la xarxa viària que permet reconquerir gran part del castigat espai públic per a recuperar usos mixtos, centrifugant la circulació del vehicle rodat. D’aquesta forma, el viari no és exclusivament un espai de circulació rodada i aparcament amb servitud de pas per als vianants, sinó un espai ric i vibrant, mixt, polifacètic i resilient, adaptable a les necessitats, promotor de la cobertura verda i del medi ambient urbà i catalitzador de la recuperació de l’espai públic.
La visió de Salvador Rueda, ideòleg de les superilles, preguntat sobre la importància de l’espai públic a la ciutat és clarificadora:
“L’espai públic és el que defineix l’existència de la ciutat o no. Perquè podem tindre cases, però no són ciutat, són urbanitzacions. I no tenim espai públic allí, tenim espai urbanitzat, perquè no succeeix res, són com a cementeris. En canvi, les ciutats ho són perquè tenen espai públic. És a dir, un lloc on es poden realitzar tots els usos i les funcions que la ciutat ens permet: que el xiquet puga jugar, que puga haver-hi festa, que puga haver-hi intercanvi econòmic, que puga haver-hi manifestació política, etc. “
“És l’espai públic el que ens fa ciutadans. Amb el pas del temps hem perdut l’origen de la paraula, però al final el que defineix la ciutat és aqueix lloc, que és la casa de tots, i és el que fa que els ciutadans puguen manifestar-se en tota la seua amplitud. El problema és que hem ocupat l’espai amb uns artefactes ‘infernals’: fan molt soroll, produeixen una contaminació horrible i ocupen tot l’espai. No permeten fer una altra cosa a part de que la gent circule per aqueixos espais. El que hem de fer és un canvi de model de mobilitat que ens permeta alliberar l’espai que hui ocupa la motorització.”
Si bé formalment sembla tractar-se d’una reestructuració viària, la veritat és que el sistema, per agregació de superilles de forma planificada, permet alliberar eixos per als vianants molt més rics, trobar espais segurs per a les persones de totes les edats, pacificar el trànsit, reduir la contaminació en les zones interiors de superilles i, a llarg termini, reduir també la contaminació urbana gràcies a la promoció d’un canvi d’inèrcies.
Aquesta planificació és crucial per a entendre el model de superilles que té sentit com a sistema, facilitant la generació d’una infraestructura activa (preferiblement verda) que ha de prevaldre sobre la grisa.
Les superilles promouen també un canvi de paradigma, que no suposa un límit a la mobilitat, sinó que impliquen un augment de l’accessibilitat.
Context de València
Encara que des d’un punt de vista esbiaixat, centrat en l’àrea temàtica de la mobilitat, el vigent PMUS de València (aprovat en 2013) planteja per a les zones d’eixample històric de la ciutat un sistema de superilles que permeta, en les zones amb un menor nombre de zones verdes i d’estada, recuperar part de l’espai públic per a usos mixtos.
El plantejament del PMUS és generar una malla d’uns 400m entre nusos de trànsit rodat, i formar una xarxa viària mixta amb calçada no diferenciada en la resta del viari actual. Aquesta jerarquització permet recuperar espais dedicats actualment al trànsit i estacionament de vehicles.
