Atesos les dades que ofereix les Nacions Unides per al plantejament de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) núm.11 (ciutats siguen més inclusives, segures, resilients i sostenibles), les ciutats i les àrees metropolitanes són centres neuràlgics del creixement econòmic, ja que contribueixen al 60% aproximadament del PIB mundial, no obstant això, també representen al voltant del 70% de les emissions de carboni mundials i més del 60% de l’ús de recursos.
“Nou de cada deu residents urbans en 2016 respiraven aire contaminat, és a dir, aire que no complia amb les pautes de qualitat de l’aire de l’OMS per a nivells mitjans anuals de partícules fines (PM2.5) de 10 micrograms o menys per metre cúbic. Més de la meitat d’aqueixes persones van estar exposades a nivells de contaminació de l’aire almenys 2,5 vegades superiors al valor de referència. La qualitat de l’aire va empitjorar entre 2010 i 2016 per a més del 50% de la població mundial. Àsia central i meridional i Àfrica subsahariana són les dues regions que van experimentar els majors augments en les concentracions de partícules.”
“La xarxa de viari i espais públics forma l’esquelet de la ciutat sobre la qual descansa tota la resta. On l’espai públic és inadequat, mal dissenyat o privatitzat, la ciutat es torna cada vegada més segregada. La inversió en xarxes de carrers i espais públics oberts millora la productivitat urbana, els mitjans de vida i l’accés als mercats, ocupacions i serveis públics, especialment en països on més de la meitat de la força laboral urbana és informal.”
Al setembre de 2017 l’Ajuntament de València, a través de AUMSA (Actuacions Urbanes de València Societat Anònima Municipal) va redactar un document de Directrius per a la millora de la qualitat urbana dels barris de València com a document inicial per a la consulta i participació ciutadana. Amb l’objectiu d’aconseguir una ciutat més habitable per als seus ciutadans, aquest document establia la millora de la qualitat urbana del sòl consolidat com una de les directrius bàsiques per al planejament del futur.
“Aquest document avalua la qualitat urbana dels barris existents mitjançant l’aplicació d’una sèrie d’indicadors que serveixen per a establir unes directrius que han de guiar els processos de millora de la qualitat urbana. Les Directrius per a la Millora de la Qualitat Urbana seran la base a partir de les quals s’elaboraran les intervencions urbanes, que és un concepte més ampli que el de regeneració o rehabilitació, ja que pot incloure programes per a la millora de la cohesió social o fins i tot de renovació.”
“La ciutat és un suport físic indissoluble dels seus ciutadans pel que aquest mecanisme d’anàlisi, diagnòstic i propostes necessita l’aval de la ciutadania, i és per això que s’incorporaran les propostes, que en matèria de planificació urbanística, sorgisquen de l’estratègia integral participativa que en aquests moments s’està realitzant en diferents barris de València.”
Cada dia som més conscients que el model actual de les ciutats necessita una revisió que atenga les necessitats bàsiques i la qualitat de vida de les persones.
“Les ciutats ja tenien el repte de recuperar espai público i reduir la contaminació des de fa temps, però l’actual pandèmia ens demostra que no podem esperar per a garantir la seguretat i la qualitat de vida de les persones, per la qual cosa és urgent un pla de recuperació d’espai públic per a adaptar-se a les necessitats de la ciutadania en l’actual escenari creat pel coronavirus.”
“València Ciutat de Places és una resposta a la necessitat de continuar transformant les nostres places i generant noves perquè siguen espais de trobada comunitària, espais segurs, verds i nets.”
Amb l’objectiu d’agilitar la intervenció sobre l’espai públic s’ha redactat recentment una Guia Tècnica per a Actuacions de Reurbanització Flexible a València. La urbanització blana és una eina d’intervenció que permet una transformació ràpida al mateix temps que es testen i comproven prèviament les idees, els criteris de sostenibilitat, d’accessibilitat universal, de gènere i ecològics, continguts en les propostes que acabaran formalitzant el projecte a llarg termini. La intervenció del «mentrestant», d’urgència, amb reurbanització blana, permet adaptar i ajustar les propostes per a finalment definir un projecte definitiu.
“Hi ha cada vegada una demanda més urgent de recuperació d’espai públic basada en tres pilars fonamentals: que tinguem una ciutat més social, més integradora, més verda i més saludable. Això requereix una política d’àmplia transformació urbana i eines que permeten agilitar els processos, i en aqueix sentit volem oferir una resposta ràpida que done solució a les demandes de la ciutadania, però no volem fer-ho de qualsevol manera. Les polítiques de recuperació d’espai públic han de complir uns criteris de qualitat urbana.”