La UE movilizará más de 20.000 millones al año para plantar cara a EE UU y China en la revolución digital

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i la vicepresidenta per a Aasuntos Digitals, Margrethe Vestager, el dimecres a Brussel·les. En vídeo, declaracions de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. 

Europa va perdre el primer gran assalt tecnològic, que es va saldar amb el domini dels Estats Units i la Xina. La Unió Europea vol plantar-los cara amb una estratègia digital per a estar en la primera línia de la pròxima revolució industrial i recuperar la “sobirania tecnològica”, especialment en el magatzematge i la gestió de dades, més del 90% dels quals estan custodiats per empreses extracomunitàries. Brussel·les vol mobilitzar més de 20.000 milions d'euros anuals en la dècada vinent per a llançar-se a la carrera de la intel·ligència artificial i altres 6.000 milions en set anys per a un gran núvol europeu.

El món tecnològic ha desenvolupat multitud d'acrònims per a referir-se als gegants: les PORTA MALA SORT, les *FAANG, les *NATU o les *BATX. Tots ells es refereixen a monstres que s'han convertit en les majors corporacions per capitalització borsària: Google, Facebook, *Amazon, *Alibaba, *Tencent... Europa no està en aqueix podi. “Vam perdre la primera batalla, la de les dades personals”, va admetre aquest dijous sense embuts el comissari de Mercat Interior, Thierry *Breton.

La Comissió Europea, no obstant això, no vol que el continent que va il·luminar la primera Revolució Industrial quede al marge de la nova era. “La guerra per les dades industrials comença ara. I Europa serà el principal terreny de batalla”, va agregar *Breton. El diagnòstic de Brussel·les és clar: la UE tal vegada no tinga grans plataformes o canals de distribució, però té l'oportunitat de liderar el negoci digital industrial.

Dins del termini de 100 dies que es va donar la vicepresidenta executiva *Margrethe *Vestager, la Comissió ha aconseguit aprovar un full de ruta per a l'agenda digital. Una de les novetats del projecte passa per la possibilitat d'obligar a les companyies tecnològiques més grans, que dominen el seu sector, a compartir les dades amb rivals més xicotets, com ocorre en altres sectors. La proposta, que posa d'exemple el que ocorre en el sector financer, està destinada a trencar el monopoli de gegants com Google i Facebook.

 Aqueixa disposició podria estar en una llei que preveu impulsar per a 2021 per a facilitar que les empreses compartisquen dades. Això podria ser fins i tot “obligatori” en “circumstàncies concretes” de “fallada de mercat”. Llavors, Brussel·les podria requerir a les companyies que obriren les seues dades en condicions “justes, transparents, raonables, proporcionades i/o no discriminatòries”. La Comissió creu que l'acumulació de dades per part d'algunes empreses podria suposar una posició d'abús de mercat i, de fet, a la tardor va obrir una investigació a Facebook per aqueix motiu.

Un núvol europeu
L'estratègia, que compta amb el suport de França i Alemanya, cerca que els països cooperen més en l'àmbit tecnologia, com el fan en sectors com la microelectrònica, les bateries elèctriques o les *supercomputadoras. Aqueixa mateixa col·laboració vol Brussel·les per a les dades, per al magatzematge i la gestió de les quals idea un espai únic europeu. Com indicava l'esborrany que va avançar EL PAÍS, la Comissió pensa en un núvol de la UE creada a partir de la “federació” d'altres núvols nacionals.

En concret, l'Executiu de *Ursula *Von *der *Leyen sosté en els documents aprovats que invertirà 2.000 milions d'euros —400 milions més que els previstos en l'últim esborrany— en aqueix “Projecte d'Elevat Impacte”, per al qual espera que els Estats aporten fins a 4.000 milions, arribant als 6.000 milions per al període d'entre 2021 i 2027.

L'espai únic de dades, no obstant això, no sols servirà perquè aquests es queden a Europa, sinó perquè siguen compartits per empreses i investigadors. La Comissió impulsarà comunitats en àmbits estratègics com la indústria, el Green *Deal, la mobilitat, la salut, les finances, l'energia, l'agricultura, el sector públic o la formació.

L'altra gran aposta de la Comissió va de la mà amb l'estratègia de dades. Es tracta d'impulsar la intel·ligència artificial, les aplicacions de la qual són molt controvertides. En l'àmbit industrial, una de les principals tendències són els anomenats bessons digitals. Es tracta de rèpliques virtuals d'un procés o fins i tot una fàbrica per a poder controlar-lo, conéixer la seua resposta a modificacions o preveure esdeveniments futurs.

Més polèmiques són altres aplicacions com la identificació facial remota. *Vestager ja va avançar a aquest diari que la posició de la Comissió passaria per obrir un període de reflexió per a estudiar si hi ha alguna excepció que justifique el seu ús, però l'ús que li van donar les autoritats d'Hong Kong en les últimes protestes causa recels a Brussel·les.

El potencial d'aqueixa tecnologia, no obstant això, és clar. I la Comissió està disposada a mobilitzar 20.000 milions d'euros de diners públics —comunitaris i dels Estats— i privat. El salt és enorme, ja que en 2016 s'invertien 3.200 milions a Europa. Això sí, Europa identificarà i posarà límits en tots els sectors en els quals crega que aqueixos desenvolupaments poden xocar amb els drets fonamentals dels ciutadans.