Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez (Madrid, 23 de juny de 1921-València, 22 de febrer de 2009). Historiadora, novel·lista i poeta. Neta de l’historiador Francesc Martínez i Martínez, va nàixer a Madrid i després d’una curta estada a Barcelona va viure a València i Altea. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València i més tard va col·laborar en la secció cultural del diari Levante, amb articles d’història i literatura medieval. Pertany a la generació de poetes valencianes de postguerra, juntament amb Maria Ibars, Matilde Llòria o Maria Beneyto, entre altres. En el seu vessant poètic cal destacar els reculls Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969), Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976) i Llibre d’amic i amada (1980). D’arrels clàssiques, però amb una clara voluntat de viure el seu temps, des dels primers poemes d’Un món rebel trobem una veu que connecta amb les aspiracions de llibertat i redreçament de la cultura del seu poble, però sense oblidar el món interior, els dubtes i les inseguretats d’una escriptora de la segona part del segle XX. Tot i això, la seua obra més coneguda és Matèria de Bretanya (1976), guanyadora l’any 1975 del premi Andròmina de narrativa. La novel·la és una reflexió sobre la memòria des d’un punt de vista mitològic, amb una visió de la seua infantesa a Altea. Entre altres reconeixements, va ser distingida “Valenciana de l’any 2008” per la Fundació Huguet, una de les biblioteques municipals de la ciutat de València (Benicalap) du el seu nom i l’any 2020 l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la va nomenar escriptora de l’any.