Torcar la pols sembla monòton,
i el drap –amunt i avall– és groc
com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes–
és esborrar el pas del temps
que cau sobre totes les coses
i s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
és el cilici que portem
sobre la carn, i ens dol vivíssim
i molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.