El món de les dones és multicolor
i molt sovint és amable
gràcies a la lletra impresa;
elles saben els idil·lis dels prínceps
de la vellíssima Europa,
o aquell divorci d’artistes
que va commoure l’alta primavera.
El meu món és blanc i té remors de neu
–perquè jo llisc Ievtuixenko–,
i si tanque els ulls puc sentir la cançó
del vent quan recorre els carrers de Zimà.
I no dic les altres coses
que he descobert al llibre de Ievtuixenko.