Javier no dorm b\u00e9 des de fa mesos.<\/p>\n
No perqu\u00e8 la seua filla tinga problemes en l’institut, ni perqu\u00e8 haja canviat d’amics. Dorm malament perqu\u00e8 veu alguna cosa que no sap com tocar.<\/p>\n
La seua filla est\u00e0 enamorada… O aix\u00f2 sembla. Ho nota en la forma en la qual arriba a casa: m\u00e9s silenci\u00f3sa, m\u00e9s tibant. En com mira el m\u00f2bil amb una mescla d’il\u00b7lusi\u00f3 i por.<\/p>\n
En com justifica l’injustificable:”\u00c9s que s’enfada perqu\u00e8 em vol”, “\u00c9s que jo tamb\u00e9 faig coses malament”.<\/p>\n
Javier reconeix este llenguatge.<\/p>\n
Ho va viure. I aqu\u00ed comen\u00e7a el conflicte m\u00e9s gran: Com ajudar sense envair? Com protegir sense trencar el vincle? Com dir “aix\u00f2 no \u00e9s sa” sense que sone a atac? Perqu\u00e8 Javier sap una cosa: Si critica a esta persona, la seua filla es tancar\u00e0. Si prohibix , perdr\u00e0 la confian\u00e7a. Si calla, se sentir\u00e0 c\u00f2mplice.<\/p>\n
Aix\u00ed que fa una cosa distinta. Una vesprada qualsevol, sense discursos ni sermons, deixa una caixa damunt de la taula del sal\u00f3.<\/p>\n
No diu molt. Sols: “Per si algun dia vols mirar aix\u00f2.” Dins hi ha cartes antigues, fotos gastades, entrades de cinema, un mocador. Records d’una hist\u00f2ria d’amor que no feia mal.
\nNo parla de relacions t\u00f2xiques. No parla de l\u00edmits. Parla de com se sent l’amor quan \u00e9s sa.<\/p>\n
Els dies passen.La caixa seguix aqu\u00ed.Fins que una nit, Javier sent la seua filla plorar a la seua habitaci\u00f3. No entra. No pregunta. Respecta el silenci.<\/p>\n
Per\u00f2 l’endem\u00e0, la caixa est\u00e0 oberta.I alguna cosa ha canviat. No \u00e9s immediat. No \u00e9s m\u00e0gic. Per\u00f2 ara la seua filla fa m\u00e9s preguntes. Dubta. Es permet pensar.<\/p>\n
Perqu\u00e8, a vegades, educar en relacions sanes no consistix en dir “ix d’ahi”, sin\u00f3 mostrar que existix un altre lloc on no hi ha por ni control i on pots ser tu mateix.<\/p>\n
Com a pares, mares i professionals, no sempre podem triar per elles.<\/p>\n
Per\u00f2 s\u00ed que podem sembrar referents, deixar petjades, obrir portes. I confiar en una cosa molt poderosa: quan una adolescent coneix com \u00e9s un amor sa… el t\u00f2xic comen\u00e7a a deixar de semblar normal.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Javier no dorm b\u00e9 des de fa mesos. No perqu\u00e8 la seua filla tinga problemes en l’institut, ni perqu\u00e8 haja canviat d’amics. Dorm malament perqu\u00e8 veu alguna cosa que no sap com tocar. La seua filla est\u00e0 enamorada… O aix\u00f2 sembla. Ho nota en la forma en la qual arriba<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1245,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[24],"tags":[],"class_list":["post-1244","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-relacions-sanes"],"yoast_head":"\n