Quantes vegades has esborrat una foto perqu\u00e8 \u201cno et veies b\u00e9\u201d? O has sentit que valies m\u00e9s quan alg\u00fa et deia que estaves bonica?<\/p>\n
No est\u00e0s sola. Vivim envoltades de missatges que ens fan creure que el nostre valor dep\u00e9n d’agradar, d’atraure, d’encaixar en un ideal de bellesa que mai es complix del tot. Des de molt j\u00f3vens ens ensenyen que \u201cser bonica\u201d \u00e9s sin\u00f2nim d’\u00e8xit, i que, si els xics ens miren, ens comenten o ens trien, llavors estem \u201cfent alguna cosa b\u00e9\u201d.<\/p>\n
La tirania de la bellesa<\/em> poques vegades s’imposa amb crits: es va colant pels detalls. En el comentari aparentment inofensiu, en la comparaci\u00f3 constant, en la idea que hem d’estar \u201ca l’altura\u201d d’una mirada que quasi sempre \u00e9s masculina. Ens fa competir, comparar-nos i esfor\u00e7ar-nos per resultar desitjables, com si l’atenci\u00f3 dels xics fora una esp\u00e8cie de medalla invisible.<\/p>\n Laura coneixia b\u00e9 eixa sensaci\u00f3. Al principi no el veia com un problema. Nom\u00e9s volia sentir-se especial, com si la validaci\u00f3 externa fora una confirmaci\u00f3 del seu valor. Per\u00f2 amb el temps, eixa depend\u00e8ncia va comen\u00e7ar a pesar-li: ja no gaudia d’arreglar-se, sin\u00f3 que ho vivia com una obligaci\u00f3. Com si cada foto, cada eixida, cada gest estiguera sent avaluat. Fins que va con\u00e9ixer a Sara.<\/p>\n Sara, mai va ser la que m\u00e9s s’arreglava ni la que m\u00e9s likes<\/em> rebia, per\u00f2 tenia alguna cosa que brillava m\u00e9s que qualsevol filtre: una seguretat serena, dif\u00edcil de fingir.<\/strong><\/p>\n No era que no li importara la seua imatge, per\u00f2 no estava obsessionada amb la bellesa, i la majoria de vegades el seu aspecte era natural i la seua manera de vestir c\u00f2moda i senzilla. I si alguna vegada es maquillava era perqu\u00e8 li divertia. Si es vestia b\u00e9, era perqu\u00e8 li agradava el que veia en l’espill, no perqu\u00e8 esperara aprovaci\u00f3. Quan alg\u00fa feia un comentari sobre el seu cos o la seua manera de vestir, somreia i continuava parlant del que li interessava. No necessitava l’aprovaci\u00f3 d’alg\u00fa per a sentir-se valuosa.<\/p>\n Despr\u00e9s de con\u00e9ixer-la a fons, Laura es va quedar pensant. Es va adonar que portava massa temps competint amb altres xiques, comparant-se, obsessionada amb la moda, l’est\u00e8tica, amb encaixar en un motle impossible. Havia oblidat preguntar-se: Qui soc jo? Qu\u00e8 m’agrada de veritat? Quines coses em fan sentir b\u00e9 amb mi mateixa m\u00e9s enll\u00e0 de la pantalla? Qu\u00e8 \u00e9s el que em permetr\u00e0 ser propiet\u00e0ria de la meua vida i les meues decisions i no viure nom\u00e9s per a agradar als altres?<\/em><\/p>\n La depend\u00e8ncia de l’aprovaci\u00f3 externa, sobretot la masculina, pot semblar inofensiva, per\u00f2 sovint obri la porta a relacions desequilibrades. Quan una xica sent que el seu valor dep\u00e9n del que ell opine, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que tolere comentaris, cr\u00edtiques o actituds que no li fan b\u00e9. El que comen\u00e7a com a desig d’agradar es convertix, sense adonar-se, en por de decebre.<\/p>\n La hist\u00f2ria de Laura \u00e9s la de moltes adolescents atrapades en la tirania est\u00e8tica i en la busca constant d’admiraci\u00f3. El risc \u00e9s clar: quan creiem que el nostre valor dep\u00e9n d’agradar a uns altres, ens tornem vulnerables a la pressi\u00f3, la manipulaci\u00f3 i les relacions t\u00f2xiques.<\/p>\n Trencar amb eixa tirania no significa deixar de cuidar-te ni renunciar al teu estil. Significa fer-ho des del benestar i la comoditat, no des de la pressi\u00f3 i l’esclavitud d’hores de dedicaci\u00f3i gastos. Significa poder mirar-te a l’espill sense pensar en qui et veur\u00e0 despr\u00e9s. Significa cuidar-te per a tu, cultivar una autoestima real basada en l’acceptaci\u00f3, en els projectes propis, en els vincles sans i en la capacitat de posar l\u00edmits.<\/p>\n Voler-te no \u00e9s vanitat: \u00e9s autonomia. <\/p>\n No est\u00e0 mal ser bella…el que s\u00ed est\u00e0 malament \u00e9s l’obligaci\u00f3 de ser-ho (Susan Sontag)<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quantes vegades has esborrat una foto perqu\u00e8 \u201cno et veies b\u00e9\u201d? O has sentit que valies m\u00e9s quan alg\u00fa et deia que estaves bonica? No est\u00e0s sola. Vivim envoltades de missatges que ens fan creure que el nostre valor dep\u00e9n d’agradar, d’atraure, d’encaixar en un ideal de bellesa que mai<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1228,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-1227","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-creixement-personal"],"yoast_head":"\n
\nLi agradava arreglar-se, per\u00f2 en el fons, no el feia nom\u00e9s per a sentir-se b\u00e9, sin\u00f3 per a ser vista en xarxes socials. Si rebia molts likes<\/em> o comentaris de \u201cbonica\u201d, el dia millorava. Si no hi havia reaccions, tot es tornava grisa<\/strong>. La seua autoestima pujava o baixava al ritme dels missatges, els emojis o els silencis. La seua autoestima depenia de l’aprovaci\u00f3 i opini\u00f3 d’altres persones i, especialment, del que opinara la seua parella.<\/p>\n
\nI en un m\u00f3n que insistix que les xiques han d’agradar, agradar-te a tu mateixa \u00e9s un acte de rebel\u00b7lia.<\/strong><\/p>\n