Campaña Derechos Humanos + Monolito Marouane - València

Amb el lema “Per què no els signes?” i amb l'hastag #Estaéslameuadeclaració, la Regidoria d'Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, ha posat en marxa una campanya de sensibilització, en el marc de la celebració, el pròxim 10 de desembre, del Dia dels Drets Humans. La regidora d'Igualtat, Lucía Beamud, ha informat sobre les propostes de la campanya, i ha anunciat també la instal·lació d'un monòlit en memòria de Marouane Abouobaida, immigrant que va morir al juliol de 2019 en el CIES de Sapadors.

La celebració del Dia dels Drets Humans a la nostra ciutat es dirigeix enguany a buscar el compromís i la implicació de la ciutadania en la defensa dels drets de les persones en tots els àmbits. “Moltes vegades parlem d'ells, però segurament no els coneixem en profunditat”, ha explicat la regidora Lucía Beamud, acompanyada per Ana Andrés, representant de l'empresa ‘Estimat José Alfredo’, responsable del disseny de la campanya.

La iniciativa distribuirà cartells per tota la ciutat, es cobrirà amb un vinil especial un autobús de l'EMT, i es posarà en marxa una web pròpia, www.valencia.es/estaeslameuadeclaració, on les ciutadanes i els ciutadans podran conéixer l'origen de la Carta dels Drets Humans de Nacions Unides, el seu desenvolupament i contingut, i signar-la de manera simbòlica i personal, com a gest de compromís individual. Tal com ha explicat Ana Andrés, “volem que València, amb tota la seua ciutadania, siga la primera ciutat a tornar a signar la Carta de l'ONU, i servir d'exemple a altres ciutats, a entitats i organitzacions, per a tornar a comprometre's amb la defensa dels drets humans”. Cada persona que accedisca a la web i plasme la seua signatura de suport a la Carta de Nacions Unides es podrà descarregar un diploma per a ser compartit en xarxes socials, de manera que s'aconseguisca major implicació i difusió sobre el que signifiquen els drets humans i la seua importància internacional.

Per a això, s'ha optat per un missatge directe dirigit a cada veí i cada veïna de València: “Per què no els signes?”, al costat d'un espai en blanc en cada cartell, a manera d'invitació a plasmar la rúbrica personal de cada persona, com a gest de compromís. La regidora Lucía Beamud ha volgut plasmar la seua signatura de manera simbòlica en un dels cartells presentats, i ha animat la ciutadania a participar i difondre esta campanya entre les seues persones conegudes, familiars i amistats. “Quan les persones fem alguna cosa nostre i ho interioritzem, lluitem per això i ho defensem”, ha afirmat.

Un monòlit en memòria de Marouane Abouobaida

La regidora d'Igualtat ha subratllat la vocació de València com a “ciutat de drets, acollidora, solidària i igualitària”, i ha recordat la posada en marxa de l'Oficina de no discriminació i delictes d'odi, i el Pla Municipal de Convivència, que han comptat la participació de més de 60 entitats ciutadanes.

En aquest context, Lucía Beamud ha anunciat la instal·lació, des de hui dijous, d'un monòlit en memòria de Marouane Abouobaida, immigrant que va morir al juliol de 2019 en el CIES de Sapadors. “Els CIES (Centres d'Internament d'Estrangers) són un dels llocs on més es conculquen els drets humans”, ha assegurat la regidora d'Igualtat, qui ha assenyalat que estos centres, “en els quals es reté i es manté presoneres a persones que no han comés cap delicte, trenquen amb la vocació de ciutat acollidora i solidària que vol ser València”.

La iniciativa, que s'ha impulsat amb la col·laboració de la Plataforma CIES No, consisteix en la instal·lació d'un monòlit commemoratiu, que s'ha situat en l'avinguda del Doctor Waksman. La peça, obra de la signatura Espirelius, reflecteix un laberint trencat, símbol de “totes les dificultats i complicacions de les persones que, com Marouane Abouobaida, volen fer realitat els seus somnis i els seus projectes de vida, però que –ha lamentat Lucía Beamud- en este cas, es van trencar”. L'escultura s'acompanya d'uns versos de la poeta marroquina Fadwa Tuqan, “Només vull morir en la meua terra / que m’hi soterren / fondre'm i esvair-me en la seua fertilitat / Per a ressuscitar sent herba en la meua terra / ressuscitar sent flor / que desfulle un fadrinet/ en el meu país / Només vull estar al si de la meua pàtria / sent terra / herba / o flor”.