Soledad saludable - València

Personal investigador de la Universitat Politècnica de València, juntament amb professionals del centre d'innovació Las Naves de l'Ajuntament de València, han desenvolupat noves eines que permeten identificar les persones majors en risc de soledat i minimitzar l'impacte negatiu que té sobre la seua salut. Ho han fet en el marc del projecte Soledat Saludable (Healthy Loneliness), desenvolupat durant més de dos anys en diverses ciutats europees, i els resultats de les quals s'han presentat este matí a València. El regidor d’Innovació, Carlos Galiana, ha recordat que “des de Las Naves hem volgut aportar el nostre granet d'arena per combatre este problema i portem diversos anys treballant en este assumpte”.
 

Per a Galiana, “el nostre enfocament ens permet detectar les necessitats reals de la gent i abordar-les mitjançant solucions innovadores. De fet, la soledat no desitjada és un repte emergent i una de les àrees clau en l'estratègia d'innovació Missions València 2030, en el marc dels models de ciutat saludable i ciutat compartida”.

Per la seua banda, el coordinador del programa de la Universitat Politècnica, Vicente Traver, creu que “la soledat s'està convertint en un problema urgent de salut pública que exigix intervencions polítiques eficaces. El 2016, el 12% dels ciutadans de la UE se sentia sol. Amb la pandèmia de covid-19 i el distanciament social, les xifres han augmentat fins al 25%. Encara que la soledat afecta ciutadans de tots els grups d'edat, la seua prevalença és desigual i s'accentua més en persones majors de 65 anys. Diversos estudis demostren que els efectes de la soledat són perjudicials per a la salut, però també tenen impactes significatius en la cohesió social i la confiança comunitària i, per això, la importància d'este projecte”.

De cara a un futur pròxim, Traver vaticina una possible tendència a millorar els programes d'atenció sociosanitària perquè, segons afirma, “les activitats pràctiques en la comunitat seran el focus de les pròximes polítiques de salut comunitària, i en este projecte hem confirmat que l'existència de guies per a la implementació de les activitats de capacitació pràctica són una eina ideal per a combatre la soledat no desitjada”. A més, segons Traver, “s'ha posat l'accent sobre la nutrició, un aspecte fonamental i que influeix de manera molt significativa la salut de les persones”.

Igualment, Antonio Martínez Millana, investigador del projecte SABIEN-ITACA, de la Universitat Politècnica, proposa la creació dels anomenats radars de soledat. Per a Martínez Millana, “es tracta de persones que estiguen pendents de situacions de risc, que alerten els servicis socials i els servicis sanitaris per mobilitzar els recursos necessaris que promoguen un envelliment saludable i en comunitat”.

A més, en el marc del projecte s'ha elaborat material educatiu orientat a persones majors en risc de soledat, a professionals de la salut i a la ciutadania en general i s'han desenvolupat diferents activitats, basades en estos materials, encaminades a incrementar les competències de les persones majors que viuen en soledat. El projecte també impulsa accions de formació tecnològica bàsica dirigida a persones majors, com configurar un telèfon intel·ligent i interactuar amb aplicacions mòbils com l’appSalut de la Generalitat i el geoportal i l’appValència de l’Ajuntament de València.

La missió climàtica

Tindre una ciutat més saludable és un dels objectius de l'estratègia d'innovació Missions València 2030, la missió climàtica que vol convertir València en una ciutat climàticament neutra. A més, la ciutat ja forma part de les 112 ciutats que la Comissió Europea ha seleccionat dins de la missió per a les ciutats Intel·ligents i climàticament neutres. La missió climàtica és un dels quatre àmbits prioritaris del projecte de València com a capital verda europea 2024 juntament amb la millora de la infraestructura verda, la mobilitat sostenible, la recuperació d’espai públic i l’alimentació saludable.