Presupuesto municipal 2022 - València

El pressupost municipal de 2022 arriba a 1.010.878.200 euros, 96.000 milions d’euros més que el de 2021, i es destinarà a la recuperació econòmica i social de la ciutat després de la pandèmia. S’incrementen les ajudes al comerç amb 1,6 milions d’euros per a una altra edició de bons al comerç; es construirà la nova comissaria de la unitat GAMA de la Policia Local dedicada a la prevenció de la violència de gènere; s’incorporaran 234 agents de policia per reforçar la seguretat i convivència dels barris i pobles; s’invertirà en el camp de futbol de Torrefiel, i es crearà un mercat municipal a Castellar. A més, s’han sumat 60 milions d’euros dels fons europeus Next Generation i s’espera superar esta xifra en les pròximes convocatòries. L’alcalde, Joan Ribó, junt amb el regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, ha presentat este matí els comptes municipals “millor dotats de la història de l’Ajuntament”.

“Estem davant d’un pressupost expansiu i el que més creix dels últims anys”, ha assegurat l’alcalde. Respecte a 2021, s’ha incrementat un 10,5 %, amb l’objectiu de la reactivació econòmica de la València postpandèmia. El màxim responsable de la ciutat ha destacat “algunes de les inversions més importants previstes en els nostres barris i pobles”, com ara la construcció de la nova comissaria per al grup GAMA; les obres dels centres cívics de Malilla i Torrefiel o l’Alqueria la Torre; els treballs de millora de la zona de socialització per a gossos d’Aragó o el palmeral de la Gran Via; la rehabilitació integral del Parc Gulliver; la renovació de l’enllumenat amb led per disminuir el consum energètic; la reparació de l’embarcador del Palmar i el del pont del Pujol, o l’adquisició d’equips informàtics per a la millora dels servidors i la ciberseguretat.

En matèria d’urbanisme i vivenda, Joan Ribó s’ha referit al Pla de renovació de vivendes municipals i rehabilitacions d’habitatges al Cabanyal; la conversió en zona de vianants de l’entorn dels mercat de Torrefiel; la urbanització de la plaça del Músic Antoni Eiximeno, a la Malva-rosa, i la millora de l’accesibilitat al carrer de la Democràcia, a l’Olivereta. A més, es crearà un nou mercat municipal a Castellar; s’invertirà en el camp de futbol de Torrefiel i el camp d’hoquei als Tarongers; i es contemplen les obres de l’Espai sociolaboral de jóvens al Marítim, la nova seu de la Universitat Popular al Cabanyal, i l’adequació de la Nau 4 Ribes. En l’àmbit cultural, es rehabilitarà la biblioteca històrica i hemeroteca, es renovarà el Palau de la Música i les butaques i equipament digital del Palau de Congressos.

L’alcalde ha posat de relleu els 60 milions d’euros corresponents als fons Next Generation i els projectes que ara mateix estan en marxa en el marc d’estes subvencions europees. Així, un total de 53 milions d’euros es gastaran fins el 2025 per impulsar l’estratègia de València com una ciutat climàticament neutra. Això inclou l’actuació d’una zona de baixes emissions, nous carrils bici, les superilles dels Orriols i la Petxina, la compra d’autobusos elèctrics, les noves marquesines de l’EMT, la millora de l’accessibilitat de les parades de l’EMT i la reurbanització de carrers i avingudes, com ara l’avinguda de la Malva-Rosa, el carrer d’Isabel la Catòlica i la plaça del Mercat de Russafa.

A açò s’han d’afegir 4 milions d’euros a gastar en 2022 per promoure mercats sostenibles (reforma dels mercats d’Algirós, Jerusalem o Torrefiel); la instal·lació de plaques solars als mercats de Russafa, Algirós, Benicalap i Jesús; la implantació de carregadors de cotxes elèctrics en tots els mercat, i la reforma de l’entorn del Mercat del Grau. També es destinaran 3 milions d’euros l’any vinent per a les zones comercials turístiques per a la digitalització del comerç, cursos d’idiomes a professionals del comerç, fibra òptica i l’enllumenat del centre.

Increment de les despeses

Per despeses, la de personal puja en 19 milions d’euros; la corrent suma 37 milions d’euros més; la de capital (inversions) augmenta en 31,5 milions d’euros, i la financera se n’engrossix amb altres 8,3 milions. En el capítol de personal destaca la contractació de 245 nous agents de Policia Local i de més treballadors i treballadores per al pla de reforç del servici de llicències urbanístiques i d’activitats. Respecte a les despeses corrents (contractes i subvencions), s’incrementen respecte a l’exercici anterior en 37 milions d’euros, això és, un 8,5 %, que anirà destinat, entre altres, a: la reactivació econòmica, amb una injecció d’1,6 milions d’euros per a una nova convocatòria de bons al comerç; els nous contractes de jardineria, neteja i gestió del trànsit; la formació i els plans d’ocupació de l’Ajuntament; la millora de les línies de l’EMT, els centres esportius de la ciutat, i la programació del Palau de la Música i activitats com la Mostra o Cultura als barris; polítiques d’innovació, o l’impuls de l’administració electrònica.

L’alcalde ha incidit en la previsió d’amortització del deute en 2022. Des del 2015 el deute s’ha reduït en un 60 %, passant dels 750 milions en juny de 2015 als 298 milions d’euros amb què acabarà 2022 —al voltant d’un 29,5 % dels ingressos totals—, la qual cosa “significa que estem fent una gestió responsable”. Ribó ha explicat que “la reducció constant del deute durant el mandat passat i el 2020 ens ha permés fer front a la pandèmia” i, tot i que “hem incrementat lleugerament durant el 2021 el deute municipal en 18 milions d’euros” com a conseqüència de la crisi de la covid-19, “al 2022 està previst tornar-lo a disminuir”. La màxima autoritat de la ciutat s’ha referit igualment a “dos projectes fonamentals per al futur de València”, que s’han de preveure en els comptes dels pròxims anys: les obres del canal d’accés ferroviari, amb un cost de 400 milions d’euros, dels quals l’Ajuntament aportarà el 25 %, i el pagament de sis milions d’euros per acabar amb el deute de la Marina de València.

Pel que fa als ingressos, Joan Ribó ha subratllat l’augment “considerable” de les entregues a compte de l’Estat, el retorn de l’IVA del 2007, l’increment de les transferències de la Generalitat i la incorporació dels fons Next Generation. D’altra banda, ha remarcat que “no es puja cap impost ni taxa municipal” per tal d’ajudar els sectors més afectats per la pandèmia i promoure la dinamització econòmica. En eixe sentit, l’alcalde ha explicat que “l’increment que hem experimentat en la recaptació de taxes i preus públics és precisament per la reactivació econòmica”, fonamentalment a través de l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO).

Sobre les despeses de capital, hi ha un augment fins als 134 milions d’euros que venen fonamentalment de: les inversions, que augmenten en 15 milions d’euros, un increment del 16 % front al 2021, i les transferències de capital, que s’incrementen en 26,4 milions d’euros. La resta d’increment està destinat al Palau de Congressos, a l’Organisme Autònoma Municipal (OAM) de Parc i Jardins, els 6 milions per acabar amb el deute de la Marina, i els fons Next Generation per a l’EMT.

Despesa per habitant

Per la seua banda, el regidor d’Hisenda, Borja Sanjuán, ha assenyalat les aportacions de l’Estat, el creixement de l’activitat econòmica i els fons europeus Next Generation com els responsables de “la desviació positiva dels comptes de 2022, que inicialment no hagueren pogut ser tan ambiciosos”. El regidor ha resaltat que el carácter “expansiu” dels pressupostos permetrà que, l’any que ve, hi haja una despesa per habitant de 1.263 euros. Sanjuán ha recordat que “València, tristament, durant moltíssims anys i també ara, ha tingut una despesa per habitant molt inferior a les ciutats amb les quals ens volem comparar”. En este sentit, “en els últims anys, hem intentat convergir cap a la xifra de despesa per habitant en la qual creiem que hem d’estar i en la qual es troben ciutats com Barcelona o Madrid però també d’altres més menudes com Saragossa, Màlaga o Sevilla”.

L’edil ha explicat que “en estos últims anys, el pressupost per habitant de l’Ajuntament de València ha crescut un 35’97% i l’any que ve gastarem 1.263 euros per habitant, el que comporta superar el que es va gastar en 2021 en ciutats com Sevilla, Saragossa o Màlaga”. Tot i això, per al regidor, “encara estem molt lluny d’una ciutat com Barcelona, que gasta més de 1.900 euros per habitant en la seua ciutat”.

Sanjuán creu que “no és lògic que, si volem tindre uns servicis com els de qualsevol altra ciutat, el nostre pressupost per habitant haja estat tan reduït”.

Com a exemple d’esta “raquitització” municipal, el regidor d’Hisenda ha destacat l’increment de les despeses de personal per la incorporació de 234 nous agents de la policia local així com de personal per al reforçament de l’àrea de llicències urbanístiques i d’activitat. Unes incorporacions que, al seu parer, permetran “tancar la cicatriu en la prestació de servicis públics” i que, tot i això, mantindran el capítol de personal en el 32% del pressupost total.