Pozo Font de Sant Lluís-Font d’en Corts - València

El nou pou de reg per a les zones d'horta de Font d'en Corts i la Fonteta de Sant Lluís, que ha executat la Regidoria d'Agricultura i Horta, i que ha entrat hui en funcionament, permetrà quadruplicar les aportacions d'aigua de reg en estes àrees, que han patit una manca històrica de recursos hídrics i que, fins ara, regaven amb aigua sobrant. L'alcalde de València, Joan Ribó, acompanyat del regidor d'Agricultura i Horta, Alejandro Ramon, i la regidora del Cicle Integral de l’Aigua, Elisa Valía, ha visitat este matí el nou pou.

Joan Ribó ha explicat que “l’aigua de regar segura, com la trobem en totes les séquies que coneixem, ací no arribava. És una zona de francs, marjals i extremals, que es regava amb el que sobrava i de vegades n’hi havia aigua i altres vegades no n’hi havia. Quan ens plantejàrem desenvolupar l’agricultura en la ciutat, la primera idea era poder regar perquè, si no es pot regar amb seguretat, no es pot cultivar”. L’alcalde considera que “este pou vol ser una assegurança per als llauradors que, en qualsevol moment, i amb els seus problemes d’atandar aigua, tinguen la seguretat que tindran aigua, que vindrà d’una obra, d’una capa freàtica o del pou si no hi ha cap altra solució”.

Ribó ha lligat l’existència d’aigua amb la producció agrària a la ciutat. “Quan parlem de menjar sostenible, de canvi climàtic i de kilòmetre zero, pensem que el kilòmetre zero és açò. I ací hi havia zones que no conreaven per no tindre aigua segura. Posar en marxa hui este pou és una manera de garantir més aliments a la ciutat de València, aliments de kilòmetre zero, i garantir una seguretat i una renda als llauradors, que també s’ho mereixen”.

Per la seua banda, el regidor d’Agricultura, Alejandro Ramon, ha explicat l’origen foral de la distribució d’aigua en Font d’en Corts i la Font de Sant Lluís. Segons ha indicat el regidor, “esta zona en què ens trobem és una zona de francs, marjals i extremals, una singularitat històrica des de l’any 1368 en què el rei Pere el Cerimoniós va cedir estes séquies i estes escorrenties als jurats dels ciutat de València i, per tant, esta zona, la Carrera d’en Corts, la Punta, Castellar i Pinedo, són els únics punts de l’horta de València on la infraestructura de reg és de propietat municipal”.

Per això, segons l’edil, “era important que l’Ajuntament fera este esforç i construïra el primer pou de reg de propietat municipal, finançat amb fons municipals, i respon a la necessitat d’abastir d’aigua esta zona, que presenta una carestia històrica d’aigua de reg, i sense aigua no pot existir l’agricultura. Era una reivindicació de diverses generacions que l’Ajuntament no havia atés fins al dia de hui”.

Ramon ha explicat que “quan arribàrem a l’alcaldia en 2015, el primer que identificàrem com a més urgent era esta zona, on l’agricultura era inviable perquè el cabal d’aigua era insuficient per a conrear les 85 hectàrees que hi ha i els agricultors abandonaven estes terres perquè no tenien accés a l’aigua. Per tant, hem vist que era una actuació d’urgència”. El regidor ha explicat que “amb este pou ja hem garantit que el llaurador tinga un accés segur a l’aigua, faça les seues collites, i puga viure del camp. Més encara perquè l’horta de la Punta i de la Carrera d’en Corts són les zones que, pel sud, estan més pròximes al centre urbà. És agricultura de proximitat, agricultura urbana, perquè tenim la ciutat a tocar, i és el que volem potenciar. Són productes de kilòmetre zero, amb una petjada de carboni més baixa i que, per tant, són més sostenibles”.

Per la seua banda, la regidora del Cicle integral de l’Aigua, Elisa Valía, ha afirmat que “amb la pandèmia hem aprés la importància d’un sistema d’alimentació propi, local i el més pròxim possible”. La regidora ha recordat que “des del Cicle Integral d’Aigua hem estat aportant solucions provisionals però eren això, provisionals. De fet, amb el desviament de l’aigua del nivell freàtic procedent de l’obra del València Arena havíem garantit un cabal suficient d’aigua fins a l’estiu que ve, però és un dia molt important perquè, per fi, tenim una solució definitiva per donar seguretat i perquè conrear terres d’esta zona de la ciutat ja no siga un problema. La gent pot apostar per l’horta com un motor econòmic per a la ciutat de València”. Valía ha destacat que “és una aposta ferma per l’agricultura i el medi ambient en una ciutat que té un patrimoni natural i mediambiental enorme i passa per estes intervencions, que poden semblar molt fàcils però són complicades perquè hi ha moltes administracions implicades. Des de l’Ajuntament estem apostant de forma decidida per l’horta en tota la ciutat. Estem actuant també en la zona de Campanar, que també té alguns problemes d’aigua per resoldre. Que la gent sàpia que, si vol treballar la terra, l’Ajuntament els recolza”.

Es podrà ampliar la superfície de cultiu

A partir d'ara, es podrà disposar d'aigua proporcionada pel nou pou, exclusivament dedicat al reg agrícola. Actualment la superfície cultivable d'esta zona és d'unes 67 hectàrees, però la disponibilitat de més aigua i més cabal permetrà ampliar la superfície cultivable fins i tot a 85 hectàrees.

El pou és una infraestructura municipal que serà gestionada directament per la Regidoria d'Agricultura i de la Comissaria de Francs, Marjals i Extremals, que ostenta el regidor Alejandro Ramon. Per a la seua construcció s'ha efectuat un sondatge (perforació) de 91 metres de profunditat, i un entubament amb canonada de 350 mm de diàmetre. S'ha col·locat també una bomba a 30 metres de profunditat amb canonada d'impulsió de 200 mm de diàmetre i una potència de 30 CV (22 kW). L'actuació té un pressupost total de 98.812,12 euros.

Una jurisdicció del segle XIV

La Jurisdicció de Francs, Marjals i Extremals de València data del segle XIV, concretament de l'any 1.386, en el qual es va signar la Concòrdia per part de Pere IV el Cerimoniós, que cedia al Consell i als Jurats de València la propietat i la gestió de les séquies de reg i escorredors de les zones històricament més baixes i pantanoses que quedaven entre l’Albufera i el sud de la ciutat aprofitant els sobrants de les séquies de les terres més altes gestionades pel Tribunal de les Aigües. Estes terres de marjals van passar a denominar-se les terres de Francs, Marjals i Extremals perquè durant 10 anys quedaven exemptes del pagament del delme i les primícies. De fet, la gestió de les séquies d’esta zona de València depén directament del consistori i no del Tribunal de les Aigües.