Pleno marzo. Resoluciones - València

El Ple de l'Ajuntament ha aprovat hui la creació de la Comissió No Permanent de la Capitalitat Verda Europea 2024, una eina de treball integrada per tots els grups polítics municipals, que suposa l'inici de la preparació de la capitalitat que València exercirà l'any que ve. Pràcticament tot l'Hemicicle (31 dels 33 regidors) han donat suport a la proposta que, tal com ha recordat el vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, té l'objectiu de promoure i garantir el compliment dels compromisos adquirits per la ciutat amb el guardó de Capital Verda Europea 2024 i de vetlar pel desenvolupament del programa de la capitalitat.
 

La Comissió estarà constituïda per cinc regidors (un per cada grup polític) nomenats a proposta del seu grup polític, que actuaran amb vot ponderat en funció de la representació de cada grup en el Ple de la corporació. Haurà de promoure la posada en marxa d'un programa per al desenvolupament de la Capitalitat Verda Europea 2024, així com una estratègia de comunicació per a disseminar este paper a escala local, comunitària i internacional. També serà competència de la comissió impulsar i reforçar la crida institucional a tots els actors de la societat civil, a la ciutadania, a l'acadèmia i la investigació, als sectors econòmics, als mitjans de comunicació i la resta d'institucions públiques de la ciutat a participar en els objectius i accions que es derivaran de la implementació d'este programa.

La comissió es reunirà trimestralment (la primera sessió haurà de convocar-se dins del termini màxim de trenta dies naturals des de la seua creació) i estarà presidida per l'alcalde de València, com a president nat de tots els òrgans municipals, o el regidor o regidora en qui delegue. Mitjançant esta comissió, l'Ajuntament de València posa en marxa els mecanismes institucionals formals per a posar marxa València Capital Verda Europea 2024, el guardó atorgat per la Comissió Europea que reconeix la ciutat com a model comunitari de sostenibilitat urbana.

La proposta ha eixit endavant amb el vot favorable dels grups del govern municipal (Compromís i PSPV), junt amb els grups Popular i Ciutadans, i únicament Vox ha votat en contra. El regidor d'esta formació Vicente Montañez ha justificat la seua postura en contra com a reflex de la seua oposició “a tota la filosofia que hi ha darrere d'una cosa aparentment tan bonica, però que s'assenta sobre la criminalitat ideològica de l'anomenada Agenda 2030”. Montañez ha afirmat que “els ODS són una tanca que porta la població, com a borregos, al pensament únic, i que esclavitza intel·lectual i funcionalment a les persones, i porten a la implantació del comunisme”,

Tant PP com Ciutadans han rebutjat estes manifestacions i s'han mostrat al costat dels plantejaments de Nacions Unides i la Unió Europea sobre els reptes climàtics. El portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, ha recordat que el seu grup ha estat “des del primer moment a favor de la Capitalitat Verda i hem acompanyat el govern municipal des de la nostra creença ferma en l'agenda 2030, perquè si hi ha un repte per davant, és tindre ciutats més sostenibles on poder viure i créixer amb qualitat”. Per la seua banda, Carlos Mundina, regidor del PP, ha assegurat que la Capitalitat Verda s'ha aconseguit “gràcies als 24 anys de polítiques municipals del PP i a la inversió realitzada en la recuperació del patrimoni rural”. No obstant això, tots dos han criticat la contractació d'un director general de la Capitalitat, i han lamentat la despesa econòmica que això comportarà.

Una oportunitat històrica

El vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, ha rebatut este plantejament, i ha recordat que la Capitalitat Verda Europea és “una oportunitat històrica per a València, la primera ciutat mediterrània a obtindre este guardó que –ha assegurat- fa uns anys hauria sigut inimaginable”. “I, per això, tenim una responsabilitat enorme en el fet que esta capitalitat funcione bé”, ha subratllat. Campillo ha agraït el suport de Ciutadans i el PP “perquè esta no és una capitalitat del govern, sinó de la ciutat, i tots els grups han de participar i l'han de viure com a pròpia, així com la societat civil, el sector privat, les universitats i la ciutadania; i més enllà de les fronteres, a la resta d'Espanya i d'Europa”.

Però ha advertit que, per la magnitud de la responsabilitat “es necessita un equip de gent i un pressupost per a portar avant la capitalitat”. “No podem fer el ridícul”, ha alertat el vicealcalde, qui ha donat a conéixer les xifres que manegen altres ciutats de menor grandària que València que han exercit la Capitalitat: Lathi (Finlàndia, 120.000 habitants) Capital Verda Europea 2021, va tindre 6,9 milions d'euros de pressupost i un equip específic de 23 persones, dedicades exclusivament a la Capitalitat. Grenoble (França, 160.000 habitants), Capital Verda Europea 2022, va disposar de 13 milions d'euros de pressupost i un equip de 40 persones. I Tallinn (Estònia, 426.000 habitants), actual Capital Verda Europea, 12 milions de pressupost i 23 persones en l'equip.

Campillo ha lamentat les manifestacions en l'Hemicicle “contràries a la veritat científica”, i ha instat a “mantindre la coherència: si hem votat en favor de la capitalitat, que és una cosa molt important, segurament el reconeixement de major importància de la ciutat en la seua història, actuem en conseqüència, perquè València estarà en tots els fòrums internacionals, i rebrà gent i experts de tota Europa i de tot el món”.

El far històric i el Casino de l’Americà

El Ple de la Corporació ha aprovat sotmetre a informació pública la modificació puntual del catàleg estructural de béns i espais protegits de València per a la declaració com a Bé de Rellevància Local (BRL) del far històric del port de la ciutat. El punt s’ha aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern i de Ciutadans i l’abstenció del Partit Popular i Vox.

El far històric, que fa 22,5 metres, va ser dissenyat l'any 1890 per l'enginyer Luis Dicenta Lloret. Té una tipologia singular pel fet que, inicialment, era una torre metàl·lica desmuntable. La primera pedra del far es va col·locar el 10 d'abril de l'any 1905 i el 28 de juny es va encendre. El sistema lluminós es remunta a l’any 1909 i la maquinària data de 1922.

D’altra banda, l’Hemicicle ha aprovat també la modificació del catàleg estructural de béns i espais protegits per a la incorporació com a Bé de Rellevància Local (BRL) del Casino de l’Americà. El punt s’ha aprovat amb el vot a favor de l’equip de govern i l’abstenció del Partit Popular, Ciutadans i Vox.

El Casino de l'Americà va ser construït el 1869 i forma part de les cases d'esbarjo del paisatge de l'Horta de València. La seua construcció pertany a la història de la burgesia valenciana del segle XIX, de la qual es conserva un patrimoni molt limitat. És una de les poques viles indianes que es mantenen en peu i dona testimoniatge de la tornada a València de les famílies adinerades que van fer la seua riquesa a Amèrica.

Gestió econòmica

Durant la sessió del Ple de març s'ha donat compte de la liquidació del Pressupost Municipal de 2022, i s'ha aprovat la tercera modificació de crèdits extraordinaris de l'exercici 2023, així com la modificació definitiva de l'ordenança de l'Impost de Béns immobles, IBI, tot això amb els vots del govern municipal, i la posició contrària dels grups d'oposició.

PP i Ciutadans han rebutjat la gestió econòmica del govern municipal. Els primers han acusat l'executiu local de “mantindre els diners en els bancs mentre no executen les inversions previstes”, mentre que els segons han instat a “retornar a la ciutadania el que no es gaste i siga de lliure disposició en forma de disminució d'impostos”. El regidor de Desenvolupament Innovador dels Sectors Econòmics i Hisenda, Borja Sanjuán, ha defensat la gestió governamental que, ha assegurat, “ha permés incorporar romanents per a fer xifres històriques: l'execució d'inversions al març de 2023 és 172 milions d'euros adjudicats, és a dir, 17 vegades més que amb els governs anteriors”. A més, l'edil ha recordat que no es poden utilitzar romanents per a baixar impostos perquè la liquidació del pressupost s'efectua una vegada iniciat l'exercici, i això implicaria detindre inversions ja iniciades. Sanjuán ha recordat que les modificacions de crèdit permetran dedicar 12 milions d'euros a inversions participatives, altres 2,7 per a complementar actuacions cofinançades amb fons Next Generation, i a impulsar ajudes al lloguer

Pla Diversitas

Finalment, el Ple Municipal ha aprovat estE dijous el Pla Diversitas, el primer Pla Municipal per a la Diversitat Sexual i de gènere de València 2023-2027, una eina per a promoure i incorporar la diversitat sexual i de gènere en totes les polítiques municipals, tal com ha explicat la regidora d'Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI+, Lucía Beamud, qui ha assenyalat que “esta acció de govern forma part del compromís de l'Ajuntament de València amb la defensa dels drets humans i la lluita contra les discriminacions i els delictes d'odi”.

La mesura ha tirat endavant únicament amb el suport dels regidors del govern, atés que tota l'oposició ha votat en contra. A més, ha intervingut en la sessió, també per a manifestar-se en contra d'esta iniciativa, la representant de Dones progressistes i el Moviment feminista de València Julia Sevilla, qui ha reclamat la defensa dels drets de les dones, i ha valorat negativament eset pla, del qual la criticat la seua “redacció confusa i contradictòria” i la seua concepció del gènere “com un sistema d'identitats que dona lloc a pluralitat de gèneres”, el que “vulnera –ha afirmat- la protecció en la discriminació”. Segons Sevilla, “l'acrònim LGBTI+ és la prova d'esta confusió de conceptes perquè uneix realitats que no tenen relació entre si”.

La regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Lucía Beamud, ha defensat este “primer pla LGTBI+ de la ciutat, que posa el full de ruta clar per a les línies d'actuació en matèria de diversitat sexual i de gènere, i que té un caràcter transversal”. La delegada ha recordat que el pla ve precedit per un procés participatiu amb la intervenció de 60 entitats de la ciutat, així com servicis municipals i autonòmics, i ha assegurat que “malgrat tots els avanços, és evident que continuem amb molta lgtbfobia, i és necessari un pla per a posar-li fre, perquè totes les persones tinguen cabuda en esta ciutat, independentment de la seua identitat sexual”. “Les persones trans existixen i tenen dret a ser, i tindran un aliat en aquest govern”, ha conclòs.

La Punta i la ciutat esportiva del Llevant

El Plenari ha donat el vistiplau, amb els vots a favor de l’equip de govern i Ciutadans, l’abstenció del Partit Popular i el vot en contra de Vox, a les estratègies participatives dels barris de Morvedre, la Punta, Castellar-l’Oliveral i Malilla.

En este punt ha pres la paraula Mari Carmen Soler, representant del veïnat de la Punta, per reivindicar que els accessos a la nova ciutat esportiva del Llevant Unió Esportiva, que s’ubicarà al costat del futur Parc de Desembocadura en terrenys portuaris, no passen pels carrers de la Punta, Natzaret i Pinedo. Soler ha recordat la lluita del veïnat de la Punta contra la ZAL del port i sol·licita que els camions de les obres “no passen pel bell mig de la Punta” perquè ja “s’albira el perjuí per al veïnat”. La representant veïnal ha sol·licitat també a l’Ajuntament “transparència en la gestió del projecte i una participació adequada dels veïns i veïnes”.

Per la seua banda, el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, ha contestat a l’associació de veïns i veïnes que s’ha habilitat “un accés provisional a les obres directament per l’autopista del Saler per a no passar per la Punta”. Grezzi ha recordat que “les obres de la nova ciutat esportiva del Llevant encara no han començat i que treballaran “colze a colze amb autoritat portuària i amb el club esportiu” per evitar molèsties al veïnat. 

D’altra banda, el Plenari ha acordat l’adhesió de València a la xarxa de governança participativa municipal de la Comunitat Valenciana amb el vot a favor de l’equip de govern i Ciutadans, l’abstenció del Partit Popular i el vot en contra de Vox.

Per últim, s’ha donat compte al Ple de l’informe anual corresponent a 2022 de l’oficina de suggeriments, queixes, reclamacions i relacions amb el Defensor del Poble i el Síndic de Greuges.