Buscando, por favor espere....

Estás en: ACTUALIDAD

Plan igualdad lingüística - València

Vés enrere Plan igualdad lingüística

Volver

L’Ajuntament impulsarà un pla per garantir la igualtat lingüística del valencià

“A València i àrea metropolitana, només un 8,9 per cent de la població creu que el valencià s'hauria d'usar menys, una xifra que demostra la poca oposició a implementar polítiques públiques d'igualtat lingüística” ha remarcat Notario

• L'Ajuntament preveu fer un estudi sociolingüístic sobre el valencià a la ciutat

29/01/2023

La regidora de Gestió de Recursos, Lluïsa Notario, ha anunciat que l’Ajuntament de València realitzarà un estudi sociolingüístic per conèixer la situació del valencià en la nostra ciutat. "Posarem en marxa un pla per garantir la igualtat lingüística del valencià", ha explicat en el marc de la reunió anual de tècnics i tècniques dels serveis lingüístics valencians de l’administració local, que ha tingut lloc al Museu de la Ciutat, i que enguany s'ha centrat justament en l’anàlisi de les dades de les enquestes, sobre coneixements i ús del valencià , realitzades per la Generalitat.
 

“El Gabinet de Normalització Lingüística, GNL, de l’Ajuntament ha fet una anàlisi a partir de l’enquesta de la Conselleria sobre la situació a València; i les dades, encara que no són estrictament de la ciutat, ja que inclou l’àrea metropolitana, són preocupants i evidencien el desequilibri estructural que hi ha entre el castellà i el valencià en l’ús social. Necessitem posar en marxa el més ràpid possible polítiques que ens permeten revertir esta situació”, ha explicat la regidora. “Per això –ha afegit- farem, de manera imminent, un estudi sociolingüístic sobre el valencià a la ciutat de València, una enquesta i a partir dels resultats, posar en marxa l’elaboració d’un pla transversal per revertir la situació de desigualtat”.

Segons l’estudi realitzat pel GNL a partir de l’enquesta de la Generalitat, depenent dels àmbits, el castellà ocupa entre un 64 i un 82 per cent de l'ús mentre que el valencià se situa entre el 4 i el 12 per cent (els usos bilingües estan entre l'11 i 24 per cent). La regidora Lluïsa Notario ha manifestat que este “no és un panorama desitjable ni digne per a la llengua pròpia perquè esta desigualtat lingüística repercutix en els índex de convivència i benestar social”. Per això, ha argumentat que l’administració local, que és la més propera a tota la ciutadania, “nadiua o migrant, valencianoparlant, castellanoparlant, té la responsabilitat de millorar la vida i el benestar de les persones, en tots els àmbits, i també al respecte de la igualtat i la sostenibilitat lingüística, especialment pel que fa la promoció de la llengua pròpia del nostre territori, el valencià”.

Pel que fa a la competència lingüística, les dades de l’estudi indiquen que esta ha millorat respecte a 2015: ha augmentat el coneixement de valencià, però encara hi ha feina a fer per a corregir una situació de bilingüisme passiu en què les habilitats receptives (entendre i llegir) estan per davant de les productives (parlar i escriure). De fet, 8 de cada 10 l'entenen, però només 5 de cada 10 el saben parlar; i 6 de cada 10 el saben llegir, però 4 de cada 10 el saben escriure.

Pel que fa a les perspectives de futur, una tercera part de la societat valenciana creu que el valencià s'usa poc o gens actualment. A València i àrea metropolitana només un 8,9 per cent creu que el valencià s'hauria d'usar menys, xifra que demostra, en paraules de la regidora, “la poca oposició a implementar polítiques públiques d'igualtat lingüística”. “Veient les dades d'ús este polítiques són més necessàries que mai, i les administracions públiques tenim l'obligació legal i la responsabilitat social de promoure la llengua pròpia en pro d'una societat més igualitària lingüísticament”, ha subratllat.

La regidora de Gestió de Recursos i Normalització Lingüística ha encorajat les persones assistents a la reunió a continuar treballant per la promoció del valencià i ha assenyalat que “tot i que les dades no són, en general, exactament les que voldríem, també és cert que el futur del valencià no està escrit i que depén de nosaltres adoptar, i encertar, les propostes i les mesures necessàries per a continuar avançant en el nivell de coneixements i redreçar la situació”.

Notario ha conclòs la seua intevenció recordant que la col·laboració entre els ajuntaments valencians “és fonamental per a dur a terme conjuntament projectes d’importància cabdal per al valencià”.

Recursos multimedia

Lluïsa Notario