S'està cercant, espereu....

Estàs en: Agenda de la ciutat

La pedra de la bogeria. La Nau - València

Vés enrere La pedra de la bogeria. La Nau

Tornar

La pedra de la bogeria. La Nau

LA NAU - UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

DATA: 12 de maig 2022 - 23 de des. 2022
HORARI: Dilluns - divendres de 9:00 a 20:00 hores.
PREU: Entrada lliure. Aforament limitat.
LLOC: Palau de Cerveró-Sala José Puche

Des de l’Antiguitat clàssica, la presència d’un model mèdic al voltant de la bogeria (identificada com una afectació més o menys aparent del llenguatge, la conducta o la competència psicosocial) ha propiciat la utilització de tractaments somàtics molt diversos. Així, la concepció tradicional de la bogeria com un desequilibri humoral que compromet les facultats rectores del cervell va promoure la intervenció sobre les anomenades coses no naturals (l’alimentació, el descans, les passions), la pràctica de maniobres com trepanacions i sagnies, i, sobre tot, l’administració de matèria mèdica d’origen vegetal: purgants com l’agàric blanc, el ruibarbre i l’el·lèbor (especialment indicat per als malenconiosos) o sedants com la càmfora, el cascall i el xarop d’absenta. Bona part d’aquests remeis foren utilitzats fins molt després de l’aparició de la psiquiatria com a especialitat mèdica, que –més enllà d’instaurar un nou dispositiu institucional (el manicomi moral)– no va comptar amb un ventall propi de recursos terapèutics fins a ben entrat el segle XX. De fet, pot dir-se que l’era de la moderna terapèutica psiquiàtrica no va iniciar-se fins el 1917 amb la introducció de l’anomenada malarioteràpia de la paràlisi general progressiva pel psiquiatre austríac Julius Wagner-Jauregg. A partir d’eixe moment, això sí, es van desenvolupar ràpidament una sèrie de tractaments més o menys “heroics” (d’una certa eficàcia, però de caire agressiu) per tal de pal·liar expeditivament els símptomes més dramàtics i disruptius de la “malaltia mental”, entre els que cal destacar la insulinoteràpia, el xoc cardiazòlic, l’electroxoc i la psicocirurgia, el més polèmic de tots ells. Poc després, la dècada de 1950 va viure la irrupció de la psicofarmacologia, introduint-se successivament diversos medicaments per al tractament d’estats i condicions com la mania, l’esquizofrènia, la depressió o l’ansietat. Com es sabut, aquests fàrmacs es troben avui en dia entre els medicaments més consumits per la població, de manera que representen un negoci milionari i una porció molt destacada de la despesa farmacèutica. Prestant una atenció especial al seu arrelament en determinats contextos socials i institucionals, a la seua projecció cultural i a les controvèrsies que ha suscitat el seu ús al llarg de la història, aquesta exposició es proposa oferir un recorregut detallat per la panòplia de remeis amb els que la medicina ha tractat (i tracta) d’extirpar la irredempta “pedra de la bogeria” i el patiment psíquic.

Consultar ací per a més informació.