Homenaje víctimas holocausto València - València

La ciutat de València ha recordat este dijous als 85 veïns (81 homes i 4 dones) que van ser confinats en camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial, i van acabar com a víctimes directes del feixisme. L'alcalde, Joan Ribó, ha defensat durant l'acte d'homenatge la importància de la memòria històrica com a “antídot contra el feixisme”, i ha assegurat que “el futur necessita estima, necessita consensos i diversitat; però, sobretot, necessita memòria per a no caure en els errors del passat”.

Acompanyat de la consellera de Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, de la regidora de Cultura, Glòria Tello, i d'altres membres de l'equip de govern, l'alcalde de València, Joan Ribó, ha participat en l'acte de lliurament dels “Taulells de la Memòria” en homenatge a les víctimes de l'Holocaust de la ciutat de València, una iniciativa de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, denominada “Construint memòria” que, des de l'any 2018, ret homenatge a les víctimes valencianes del règim nacionalsocialista alemany.

Tal com ha recordat Joan Ribó, “Mauthausen va ser el trist destí de milers de republicans espanyols, 7.532 exactament, la majoria dels quals havien travessat la frontera francesa en els últims mesos de la Guerra Civil i van passar a formar part de l'exèrcit francés o es van integrar en la resistència francesa; també hi havia dones i xiquets procedents dels camps de refugiats del sud de França. Però només 2.335 van eixir vius”.

El 5 de maig de 1945 les tropes aliades van alliberar el camp de concentració de Mauthausen, i van ser rebudes per una pancarta, en castellà, que deia “Els espanyols antifeixistes saluden a les forces alliberadores”, penjada a la porta de la fortalesa pels presoners que havien pres el control del camp després de la fugida precipitada dels soldats alemanys. La majoria de les persones presoneres eren espanyoles, la qual cosa explica esta escena singular, que va quedar recollida en una cèlebre fotografia del servici de propaganda de l'exèrcit dels Estats Units. En record d'eixa data, el govern espanyol va establir el 5 de maig com a dia oficial per a evocar les víctimes espanyoles del nazisme.

L'alcalde ha recordat que a la nostra ciutat van ser 85 les persones “que no sols van haver d'exiliar-se a França, sinó que van caure en mans de la maquinaria repressora nazi amb el vistiplau del règim franquista”. Un total de 81 homes i 4 dones, dels quals només 27 van sobreviure, van acabar en els camps de Ravensbrück, Auschwitz, Mauthausen i Gusen, els noms dels quals s'han pogut rescatar gràcies a treballs de recerca, que han permés realitzar una crida pública per part de l'Ajuntament per a trobar a familiars i persones reunides. “Cinc famílies han respost i són ací amb nosaltres”, ha destacat Ribó, qui ha transmés “el seu agraïment i més profund respecte en nom de la Corporació”.

En semblants termes s'ha manifestat la consellera Rosa Pérez Garijo, qui ha explicat que amb l'homenatge de hui a 85 fills i filles de València, de les més de 650 víctimes valencianes, “arribem als 514 taulells entregats als ajuntaments amb els noms i cognoms dels valencians i les valencianes que van patir aquell horror, 77 anys després de l'alliberament d'uns camps d'on la majoria no va poder eixir mai”. “El règim nazi –ha afirmat Pérez Garijo- va representar el terror total, i els camps de concentració i extermini van ser la culminació d'un sistema basat en l'explotació i l'eliminació de grups humans sencers”.

La consellera ha afirmat que sempre hi haurà qui demane passar pàgina, mirar al futur i deixar de remoure el passat, “però nosaltres no estem disposats al fet que això succeïsca”, ha subratllat. “Hui fem justícia” a la seua memòria i fem nostres unes biografies que són autèntiques lliçons de vida”, ha manifestat, i ha conclòs assenyalant que gràcies a la seua lluita per la llibertat “hui podem ser lliures, i això no hem d'oblidar-ho mai”.

Finalment, la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, ha assegurat que hui “és el dia de recordar les persones que hi ha darrere d'este gran exercici de memòria històrica i de reparació moral”, i ha destacat l'exhaustiu treball de documentació i de recollida de testimonis que ha efectuat el Museu d’Història de València amb els familiars que han participat en este acte. De fet, Tello ha dedicat el seu discurs a la peripècia vital concreta d'una de les persones confinades en un camp de concentració, Santiago Martínez, nascut en una família de cinc fills al carrer Borrull, la biografia del qual ha pogut ser rescatada gràcies a la col·laboració del seu nebot, Juan Martínez Giménez, qui ha col·laborat en el projecte “València i la seua gent” que duu a terme el Museu d’Història de València. La història de Santiago Martínez ha il·lustrat “el record de les altres víctimes i el de les milers de persones valencianes i espanyoles que van patir experiències semblants”, tal com ha subratllat la regidora.