Exposición Blasco Ibáñez - València

En complir-se un segle de la Setmana d'homenatges que la ciutat de València va oferir a l'escriptor, polític i periodista Vicente Blasco Ibáñez, l'Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura, ha recollit la commemoració, cent anys després, amb l'exposició “Vicente Blasco Ibáñez (1921-2021): Una ploma que va conquistar el món”. L'alcalde, Joan Ribó, acompanyat per la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, ha inaugurat hui la mostra a la Sala Municipal d'Exposicions, situada al carrer de l'Arquebisbe Mayoral, en un acte que ha comptat amb la presència dels comissaris de l'exposició, Emilio Sales i Tono Herrero, així com representants de nombroses entitats blasquistes.

“És un acte de justícia i d'obligada admiració –ha afirmat l'alcalde- seguir avant amb la tasca de reivindicació de l'obra i la memòria d'un home que sempre va lluitar per les llibertats, i que a més va donar testimoniatge de l'estret vincle que l'unia a València pertot arreu”. Joan Ribó ha subratllat la importància de la vida i l'obra de Blasco “perquè el seu estímul ens va ajudar, com a símbol identitari del poble, a treballar en la mateixa direcció”.

La mostra sorgeix com a commemoració del centenari de la setmana d'homenatges que la ciutat de València va tributar al seu novel·lista més internacional, l'any 1921, després de l'èxit clamorós aconseguit per l'escriptor en la seua aventura americana. Es tracta d'una iniciativa amb una orientació alhora retrospectiva i prospectiva, ja que, a més d'evocar una efemèride de la qual ara es compleixen cent anys, deixa obertes les portes a projectes futurs, en els quals és possible rastrejar la pervivència del llegat blasquista en l'imaginari col·lectiu valencià.

L'alcalde de València ha explicat que va ser en 1921, “quan, per la duració dels festejos i la multitudinària assistència a les activitats programades, l'escriptor va sentir segurament més de més a prop l'estima de l'Ajuntament de València i dels pobles de la província que es van sumar a la celebració del seu èxit internacional”. Ribó ha recordat també l'afecte que també es va manifestar a Blasco uns anys abans, en 1906, quan va rebre la distinció de la Legió d'Honor del govern francés: “pels carrers de València s'entonava amb fervor La Marsellesa, i la gent es felicitava per la popularitat del seu ídol, d'un personatge que alguns, des de Madrid també, consideraven una glòria”. “Blasco va sobreviure a la seua mort física, i el seu llegat va resultar perdurable”, ha manifestat Joan Ribó.

Per la seua banda, la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, ha detallat el procés de gestació i realització d'este projecte expositiu de commemoració, “que ha anat creixent des del moment inicial de la seua concepció com una mostra temporal que tindria seu a la Casa-Museu Blasco Ibáñez, i ha acabat passant, per les seues dimensions, a este recinte expositiu més gran, perquè poguera acollir més àmpliament el discurs projectat”. Tello ha destacat l'interés dels fons aportats pels organismes municipals, tant dels museus de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals, com d’altres pertanyents a les regidories d'Acció Cultural i Cultura Festiva, així com també els subministrats per la Fundació Centre d'Estudis Blasco Ibáñez, “una documentació desconeguda per a moltes persones investigadores”, ha subratllat.

“Esta és la principal vàlua de l'exposició, en la qual s'ha tractat, d'una banda, de recuperar una fita cultural de gran importància en l'imaginari col·lectiu del poble valencià; i per un altre, d'anar més enllà en el temps, fins a trobar-nos amb un projecte com el del museu del Folklore i d'Etnologia, que està en les arrels de la museografia moderna de la ciutat”, ha explicat la regidora.

Tres blocs de continguts

L'exposició organitza el seu discurs en tres grans blocs de continguts. En el primer, es reflecteix el període temporal que va conduir Blasco Ibáñez des de les ombres de la seua aventura argentina fins a les llums del seu triomf apoteòsic als Estats Units, en 1919-1920, motiu pel qual l'Ajuntament de València i els casinos i associacions republicanes de la ciutat van decidir rendir-li un fervorós homenatge. El segon bloc se centra en la descripció d'uns fastos que van durar molts dies i incorpora els itineraris recorreguts per l'escriptor i la repercussió dels homenatges en la premsa local, nacional i internacional. Finalment, la mostra se centra en tercer lloc en el projecte d'un museu del Folklore i Etnografia, del qual Blasco va ser promotor, i que seria germen altres espais museogràfics que enriquixen hui la vida cultural de la ciutat.

S'han rescatat per a ser exhibits per primera vegada diversos documents d'interés, procedents de l'Arxiu Històric de l'Ajuntament, i així mateix, i amb l'objectiu de rememorar cèlebres motius efímers d'aquella Setmana d'homenatges, s'ha inclòs la reproducció a escala de l'arc triomfal alçat al carrer de La Pau i de tres maquetes, elaborades en 3D, que imiten a algunes de les que van desfilar pels carrers de València el 21 de maig de 1921.

El director Casa Museu Blasco Ibáñez i comissari de l'exposició, Emilio Sales, ha explicat que es tracta d'una exposició “eminentment gràfica i documental, on hem tractat de rescatar tot el material possible relatiu en l'efemèride de maig de 1921”. El també comissari Tono Herrero ha assenyalat que l'objectiu ha sigut “anar més enllà de la pura descripció de l'homenatge de 1921, i fer comprensibles les raons que ho van fer possible”.