Día Mundial de la Alimentación - València

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha presidit este divendres la celebració del Dia Mundial de l'Alimentació i del Dia de la Dona Rural, i ha destacat el paper protagonista de les ciutats, on viu més del 50% de la població mundial, en el desenvolupament de les polítiques alimentàries sostenibles. Ribó ha defensat la necessitat de millorar tots els àmbits i activitats del procés alimentari, “incloent, per descomptat, la part normativa, per a millorar i, sobretot, fer accessible en tota la població la informació sobre l'origen, la forma de producció i la composició dels aliments en l'etiquetatge”. “Per això és necessari el diàleg entre ciutats, entre generacions i entre territoris –ha afirmat- Una conversa que ha de ser profunda i permanent i que ha de dignificar de manera molt significativa totes aquelles persones que hui viuen en pobles xicotets i zones productores d'aliments que a vegades denominem "l'Espanya buidada", ha assenyalat.

Ribó ha realitzat estes manifestacions durant la commemoració del Dia de la Dona Rural, que se celebra hui, i del Dia Mundial de l'Alimentació, que se celebra demà, i que ha reunit en el Saló de Cristalls de l'Ajuntament a nombrosos representants de l'àmbit de l'agricultura i l'alimentació junt amb membres de la Corporació. Ha presidit l'acte l'alcalde, Joan Ribó, acompanyat per la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà.

L'alcalde ha posat el focus en dos aspectes fonamentals del procés de producció alimentària: la incorporació de les polítiques de gènere, i la preocupació per les condicions de treball i socials dels productors dels aliments. “En jornades com les de hui hem de proclamar i insistir que només a través de sistemes equitatius i resilients, en total sintonia amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenibles, ODS, de Nacions Unides, ens permetran aconseguir que les famílies de productors desenvolupen el seu treball amb dignitat i en unes condicions laborals adequades i, alhora, la ciutadania es preocupe per l'origen no sols geogràfic, i si és ecològic o no, sinó també per les condicions de treball i socials dels productors dels aliments que porten a la seua casa”, ha subratllat.

A més, Ribó ha fet un reconeixement al “impagable treball de les dones rurals a llarg de la història, i actualment en moltes zones del món”; un reconeixement, ha afegit, “que ha d'incorporar polítiques de gènere en tot l'espectre d'activitats que suposa el sistema alimentari” “La producció, el transport, la transformació d'aliments, la distribució, el consum i la gestió de residus estan molt associades a l'activitat femenina”, ha assenyalat l'alcalde, qui ha considerat també “les interaccions socials, ecològiques i econòmiques entre els sistemes alimentaris i altres sistemes urbans, tenint molt en compte la perspectiva de gènere”.

Som allò que mengem

L'alcalde ha citat al filòsof i antropòleg alemany Ludwing Feuerbach, qui va escriure en 1850: "si es vol millorar el poble, en lloc de discursos contra els pecats doneu-li millors aliments. El ser humà és allò que menja", i ha afirmat que “alimentar la vida humana és el repte més important al fet que s'enfronta tota col·lectivitat”.

No obstant això, ha subratllat l'alcalde, “les greus conseqüències que ja estem vivint pel calfament global ens obliguen a repensar models i sistemes que asseguren una vertadera transformació cap a una alimentació local que siga inclusiva, justa, sana i sostenible. Ni el canvi climàtic, ni els centenars de milions de persones que continuen passant fam, ni els centenars de milions de persones que pateixen obesitat al món ens permeten donar per bo l'actual sistema agroalimentari”. Per això, ha instat a ampliar el camp d'investigació, i a observar i implicar tots els espais de coneixement que formen part de sistema alimentari. “Des de la gestió del Big Data fins als fluxos migratoris, motivats moltes vegades per problemes alimentaris als països d'origen, des de les polítiques de compra pública fins al desenvolupament urbanístic i la planificació de nous barris”. “Quan parlem de la ciutat dels 15 minuts, evidentment estem parlant també de tots els servicis vinculats amb el tema alimentari”, ha explicat.

En semblants termes s'ha manifestat la consellera Mireia Mollà, qui ha realitzat un reconeixement a la labor fonamental de tot el sector agroalimentari durant la pandèmia, i ha destacat el “paper referent de la ciutat de València en les polítiques d'alimentació”. “València i la Comunitat Valenciana –ha afirmat la consellera- volem avançar cap a la transició ecològica; i en este trànsit, l'horta és el referent”.

La jornada ha comptat també amb la intervenció de la catedràtica d'Edafologia de la Universitat Politècnica de València, Lola Raigón, qui ha argumentat sobre la “necessitat de ruralitzar les nostres vides, les nostres ciutats i el nostre espai: que la renaturalització dels espais siga una vertadera ruralització”, ha defensat. Posteriorment, s'ha celebrat una taula redona, moderada per la periodista Kristin Suleng, en la qual han participat el regidor d'Agricultura, Alimentació Sostenible i Emergència Climàtica, Alejandro Ramón; la directora general de Canvi Climàtic de la Generalitat, Celsa Monrós; el director del Centre Mundial d'Alimentació Sostenible, CEMAS, Vicente Domingo; i la coordinadora del Grup d'Investigació Biomol, Loles Real.