Corredor verde "València Sur" - València

null Corredor verde "València Sur"

Tornar

Un corredor verd connectarà el centre de la ciutat amb els barris del sud, des del Parc Central fins al nou llit del Túria

L’Ajuntament convocarà un concurs d’idees per al desenvolupament d’este projecte, que inclourà la revisió del PAI Parc Central

Traçat del futur corredor verd 'València Sud'

• Traçat del futur corredor verd 'València Sud'

18/02/2021

El futur corredor verd ‘València Sud’ connectarà el centre de la ciutat, des del Parc Central, fins al nou districte innovador de Vara de Quart i el nou llit del riu Túria. Els barris de Raiosa, Malilla, Creu Coberta, Sant Marcel·lí, Camí Reial i Sant Isidre quedaran units a través d’esta infraestructura, amb què es pretén fomentar els recorreguts a peu, reduir la contaminació i renaturalitzar la ciutat. A més, es crearà una esponja verd al voltant de la V30, que reduirà el seu impacte visual i acústic. L’Ajuntament convocarà un concurs d’idees per al desenvolupament “del projecte urbanístic més important de València de l’última dècada”, segons ha explicat la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez. La proposta haurà d’incloure, entre altres qüestions, la revisió del Programa d’Actuació Integrada (PAI) de Parc Central.

 

“Allò que proposem és que tota la zona sud de la ciutat deixe de ser la part posterior de València per convertir-se en una nova façana, dotant-la de qualitat urbana i paisatgística suficient perquè els barris del sud, tan oblidats i tan marcats per la cicatriu ferroviària, estiguen millor integrats en la ciutat”. Són paraules de la vicealcaldessa en la roda de premsa telemàtica en què ha presentat el projecte del gran corredor verd ‘València Sud’. Així, “aprofitant que tenim el projecte de renaturalització del riu Túria” i “aprofitant l’oportunitat que se soterraran les vies del tren fins al pont de Giorgeta”, el futur eix verd connectarà el centre, des del Parc Central fins al nou llit del riu Túria, passant pel polígon Vara de Quart, Sant Isidre, el parc del Cementeri General, el parc de la Rambleta, la zona verda resultant del soterrament de les vies de l’AVE, Sant Marcel·lí, Camí Reial, el nou desenvolupament de Parc Central i l’avinguda de Federico García Lorca.

Per a això, l’Ajuntament convocarà un concurs d’idees “per trobar la millor proposta des del planejament a este repte”. En qualsevol cas, la proposta haurà d’incloure: la revisió del PAI Parc Central ―la part que dona a Sant Vicent i Malilla― i del PAI de Sant Marcel·lí, “per incloure els criteris de sostenibilitat i ciutat 15 minuts”; la zona verda sobre les vies de l’AVE, “de manera que quede integrada en l’eix verd”; la zona de l’ampliació del cementeri, “a través d’una solució que compatibilitze l’ampliació amb la creació d’una zona verda”; la possible reubicació de les cotxeres de l’EMT, “perquè Sant Isidre puga tindre una façana al nou llit amb una esponja verda”, i la previsió del soterrament de les vies de la línia C3 de Rodalia que dividixen la zona sud de la ciutat. Segons ha explicat Sandra Gómez, Alaquás, Aldaia i Xirivella van signar un conveni en 2011 per al soterrament de les vies al seu pas per estos municipis i “s’hauria d’aprofitar esta circumstància perquè eixe soterrament es prolongue fins a València i eliminar una de tantes barreres que ha creat el ferrocarril a la nostra ciutat”.

Respecte al planejament aprovat en el PAI Parc Central, “la part que dona a Sant Vicent ha quedat obsoleta”, ha indicat la titular de Desenvolupament Urbà, qui ha detallat els “diferents problemes que presenta”. D’una banda, les naus de Macosa i la ximenera d’una antiga fàbrica queden dins d’una parcel·la escolar. “No té sentit que no puguen ser visibles ni accessibles si estan dins d’un col·legi perquè el que volem és protegir la memòria industrial de València”, ha remarcat Gómez. D’altra banda, “el planejament actual envolta les parcel·les escolars de vials amb trànsit que, a més, els separa de les zones verdes” i els convertix en “col·legis rotonda” que s’allunyen de “la important tasca de recuperació d’espai públic que estem duent a terme en els entorns escolars per millorar la seguretat i la qualitat de vida de l’alumnat”.

A més, el PAI Parc Central “està desfasat” perquè “es planifiquen carrers molt estrets, que acaben sent racons poc segurs pels quals ningú vol passar i que incomplixen els paràmetres d’urbanisme amb perspectiva de gènere”. A això cal afegir que “esta zona té multitud de reserves escolars que acaben sent solars durant molts anys. Estem duent a terme un estudi sociodemogràfic per avaluar les necessitats reals d’estes reserves i poder negociar amb la conselleria per dedicar eixe sòl a una altre tipus de dotacions que són més necessàries per als barris”. Igualment, “estem implantant les superilles en diferents barris de la ciutat per repartir millor l’espai públic, mentre que el planejament actual preveu carrers que no fan falta en no ser continuïtat de cap altre, així que es poden eliminar i augmentar la superfície enjardinada”.

Quant als espais verds, en el PAI Parc Central “estan trossejats, connectats per un carrer estret, i els equipaments es disposen de manera que s’interrompen eixes zones verdes i impedix donar-les continuïtat”. Sandra Gómez també s’ha referit a “un edifici de vivendes en la zona que està habitat i ben conservat, però el planejament actual contempla la seua demolició”, per la qual cosa “s’ha de buscar una solució que mantinga esta edificació i evite expulsar de les seues cases a les famílies”. La regidora ha mencionat així mateix la gasolinera que, “segons marca el pla vigent, es trasllada al costat de la Creu Coberta, un monument històric, quan allò lògic és protegir-lo generant zones verdes per als vianants al voltant”.

“Entenem que qualsevol nou desenvolupament que es planifique haurà de seguir les premisses per ser un ecobarri”, ha afegit l’edil. “No podem no aprofitar totes les eines que existixen en l’actualitat per minimitzar l’impacte ambiental de la ciutat. Els ecobarris minimitzen la demanda d’energia estudiant l’orientació dels edificis i fent-los eficients, i aprofiten els recursos per generar part de l’energia que consumixen. A més, tracten de completar el cicle de l’aigua gestionant les aigües pluvials o grises. No podem continuar construint ciutat com en el segle passat”.

Finalment, la vicealcaldessa ha destacat el bulevard de Federico García Lorca, que “té un nombre elevat de carrils de circulació i deixa l’espai verd en el centre”, igual que ocorre en les grans vies de Marqués del Túria i Ferran el Catòlic. “Esta disposició fa que l’espai verd quede trossejat a manera de rotondes, i que per poder accedir es faça necessari travessar una avinguda. Està demostrat que estos bulevards no funcionen bé. Donen un millor resultat els que porten l’espai verd als laterals, al costat de les voreres, ja que milloren l’accessibilitat i es convertixen en vertaders espais de trobada”, seguint l’exemple del passeig de Sant Joan a Barcelona, als laterals del qual “podem trobar zones de descans, zones infantils o terrasses”.

Recursos multimèdia

Sandra Gómez