Convenio Canal de Acceso - València

La Junta de Govern Local ha aprovat este divendres la modificació del conveni del Parc Central signat l'any 2003 entre l'Ajuntament, el Ministeri de Foment i la Generalitat, corresponent a la fase tres del projecte Canal d'Accés. Tal com ha explicat l'alcalde, Joan Ribó, esta modificació permetrà accelerar les obres del canal d'accés, per tal que puguen ser aprovades per Adif, amb l'objectiu que estiguen licitades a finals d'enguany i les obres puguen començar l'any pròxim, 2023.

El cost total de l'execució de la fase tres del Canal d'Accés ascendix a 550 milions d'euros, que serà finançat en un 50% per Adif (Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, entitat pública empresarial dependent del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), en un 25% per la Generalitat, i el 25% restant per l'Ajuntament. La part total a finançar entre les tres administracions suposa un import de 531,68 milions, atés que hi ha altres 18 milions que corresponen a Adif en tractar-se d'obres exclusivament ferroviàries. L'Ajuntament aportarà 133 milions.

 “Són 133 milions els que aportarà l'Ajuntament per a esta obra, que és fonamental per a les infraestructures del Corredor Mediterrani i per a les estructures ferroviàries de València”, ha subratllat l'alcalde, qui ha destacat que l'Ajuntament “som la primera administració a complir l’acord per a accelerar al màxim la licitació del projecte i que puga estar finals d'any”. A més, Ribó ha subratllat que l'execució d'este projecte “també ens permetrà impulsar el Bulevard García Lorca i cosir una ferida als barris del Sud”.

L'alcalde ha recordat que es tracta d'una obra “molt esperada des de l'any 2003”, i ha assenyalat la seua satisfacció perquè l'impuls que es dona a la licitació del projecte ens permetrà tindre prompte “en lloc d'una platja de vies, un gran corredor verd a la ciutat”. Ribó ha reiterat una altra reivindicació històrica de la ciutat: l’impuls també al projecte del Túnel passant, “que –ha assenyalat- esperem que es desbloquege molt prompte”.

L'actuació, denominada “Canal d'Accés. Fase 3. Integració del ferrocarril a la ciutat de València”, inclou l'execució del projecte de construcció del Canal d'Accés en si, a més de l'ampliació de l'estació de Joaquín Sorolla i el seu aparcament, les instal·lacions de protecció civil i seguretat en els túnels d'accés a València, i la implantació del canviador d'ample (totes estes actuacions, en fase de redacció actualment), a més del projecte d'Estacionament de suport a l'estació València Joaquín Sorolla a l'entorn de Font de Sant Lluís, i el projecte d'adequació dels túnels d'ample convencional (estos dos casos, pendent de licitar la redacció dels projectes).

L'alcalde, Joan Ribó, ha explicat que la demora en l'execució de les obres s'explica per la voluntat d'accedir a finançament europeu per al projecte. Es preveu que el projecte puga beneficiar-se de 163,85 milions de finançament amb fons europeus que s'han de descomptar abans que concloga l’any 2026. “Este muntant es descomptarà de les aportacions de cada administració; en el cas de l'Ajuntament, ens descomptarem 41 milions”, ha assenyalat Ribó.

Joan Ribó ha manifestat la seua satisfacció per este impuls “a una actuació fonamental per a la ciutat de València”, i ha subratllat que, atés que l'obra té un termini d'execució previst de cinc anys, i atés que es preveu arrancar les actuacions el pròxim 2023, “les obres estaran acabades en 2027”.

“L'obra més important de les últimes decàdes”

Ribó ha destacat la importància d'esta infraestructura, tant des del punt de vista econòmic, logístic i d'impuls al desenvolupament de la ciutat, com pel seu caràcter sostenible en apostar pel desenvolupament del ferrocarril com a element fonamental de mobilitat i transport. “Des del Pla Sud –ha assegurat- esta és l'obra d'infraestructura més important que s'ha fet a València o és la gran transformació urbanística de les últimes decàdes”.

El conveni per a la remodelació de la xarxa arterial ferroviària de la ciutat de València es va subscriure l'any 2003 entre l'Ajuntament, el Ministeri de Foment, la Generalitat, RENFE i GIF, que regulava la participació competencial, econòmica i de gestió de les actuacions de remodelació de la xarxa. Eixe mateix any es va constituir la mercantil València Parc Central Alta Velocitat 2003 SA per a coordinar el desenvolupament d'integració ferroviària i a la transformació urbanística derivada de les obres.

En abril de 2019, l'Ajuntament de València, el Ministeri de Foment (actualment Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), la Generalitat, Adif, Adif Alta Velocitat i RENFE Operadora van subscriure un acord de cooperació en el qual van manifestar el seu interés a col·laborar en la cerca de solucions per a l'impuls de la integració del ferrocarril a la ciutat, “promovent les actuacions necessàries per a la consecució dels objectius de l'acord, manifestant la seua intenció de satisfer els interessos comuns inclosos en l'Alternativa E o mixta, que incloïa en una primera etapa l'execució del Canal d'Accés Fase 3 fins al viaducte de Giorgeta i en la segona etapa, l'execució del tram restant de Canal d'accés Fase 3 que connectarà amb l'estació (actuació que es finançarà segons els mateixos percentatges establits per al Canal d'Accés Fase 3 en l'Acord de Cooperació), la pròpia Estació central i el Túnel passant (estes dos actuacions s'assumixen íntegrament per Adif i Adif Alta velocitat), establint els mecanismes necessaris per a dur a terme l'Alternativa E o mixta, i sense perjudici del desenvolupament dels convenis específics que resulten necessaris”, tal com assenyala l'acord modificat.

Les vies del tren seran història en cinc anys

Per la seua banda, la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, ha valorat que el canal d’accés ferroviari és “unes de les operacions d’infraestructura i urbanístiques que més canviarà la nostra ciutat, un fet històric, un fet que venim reivindicant des de fa més de quaranta anys i una operació pendent des de fa més de cent”. Per a la vicealcaldessa, “les vies del tren que recorren i que parteixen tots els barris del sud fins a l’Estació del Nord seran cosa de la nostra història dins de cinc anys, seran cosa dels llibres de text de la nostra història perquè, per fi, hem aprovat en la Junta de Govern el conveni entre la Generalitat, ADIF i l’Ajuntament i que regirà l’execució del canal d’accés ferroviari”.

Sandra Gómez ha explicat que es tracta “d’una aposta molt important per part del govern de Pedro Sánchez en la ciutat de València per l’impacte que té en el model de ciutat i a nivell urbanístic ja que comporta cohesionar i cosir els barris del sud, que porten cent anys amb una barrera ferroviària”. La regidora ha destacat que, a més, permetrà escometre obres de millora en els barris del sud que es troben “en un estat d’abandó i degradació, especialment els que limiten, confronten i estan més a prop de les vies ferroviàries”.

Per últim, Gómez ha subratllat que “estes noves infraestructures impactaran i seran un gran avanç en el desenvolupament del corredor mediterrani, que serà una peça clau en el futur desenvolupament de la Comunitat Valenciana”.

Sandra Gómez ha desglossat el cost any a any de les obres per a l’Ajuntament de València. Així, segons càlculs municipals, el consistori haurà d’abonar el primer any d’execució de les obres el 23’65% del total de l’aportació de l’Ajuntament, el que ascendeix a 31’44 milions d’euros. El segon any, l’Ajuntament abonarà el 21’52%, el que arriba als 28’606 milions d’euros. El tercer any, les aportacions municipals seran de 24’578 milions d’euros, que es corresponen amb el 18’49%. El quart any, València haurà d’aportar el 21’3% i 28’312 milions d’euros. Per fi, l’últim any, l’Ajuntament afegirà altres 19’986 milions d’euros corresponents al 15% del total.

La regidora d’Urbanisme també ha avançat que la finalització de les obres permetrà escometre la reurbanització del Bulevard García Lorca, que es convertirà en una zona verda enjardinada, i que serà la primera peça del futur corredor verd València Sud, que es troba en fase de disseny.