Contracte neteja i recollida residus - València

La Junta de Govern ha aprovat este divendres l’increment de crèdit en les aplicacions del nou contracte de neteja i recollida de residus, que entraria en vigor l’any 2022. Es tracta d’un contracte per als pròxims 15 anys, que està pendent de redacció, i que tindrà un valor global de 1.325.000.000. Preveu destinar un pressupost anual que oscil·larà entre els 80 i els 90 milions d’euros davant els 75 milions dedicats actualment al mateix servici. Així, “si enguany hem destinat 75 milions d’euros, en l’any 2022 serà de 80 milions d’euros, l’any 2023 en destinarem 85 i, a partir de 2024, serà de 90 milions d’euros”. Ho ha explicat el vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, en la roda de premsa posterior a la reunió de l’òrgan col·legiat, que també ha acordat les directrius per a l’autorització d’activitats i ocupació del domini públic amb motiu de les Falles, que se celebraran entre l’1 i el 5 de setembre.

El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, s’ha referit a “una major dotació en les aplicacions pressupostàries per tal de poder fer front a les despeses del nou contracte de neteja viària i recollida i transport de residus de València” amb l’objectiu de millorar estos servicis a la ciutat. Una vegada aprovada la proposta de gasto en Junta de Govern, començaran els tràmits per a la licitació del nou contracte. Es tracta de “la contracta més gran de l’Ajuntament”, la qual suposa al voltant d’un 8 % del pressupost municipal. Es pretén, tal com ha ressaltat l’edil, “aproximar-nos a la despesa mitjana d’altres ciutats”. El servici preveu un increment de la despesa en este contracte de 19 euros per habitant i any, passant dels 93 euros que es gasten actualment fins als 112 euros futurs. La meitat del pressupost aproximadament és per a neteja viària i l’altra meitat, per a la recollida de residus.

En la compareixença després de la sessió de la Junta de Govern, el vicealcalde, acompanyat del regidor Borja Sanjuán, també ha donat compte de l’aprovació de les directrius per a l’autorització d’activitats i ocupació del domini públic amb motiu de les Falles 2021, que tindran lloc entre l’1 i el 5 de setembre, “sempre seguint les directrius i les normes de les autoritats sanitàries competents per contindre la pandèmia per la covid-19”. Enguany s’han incorporat algunes novetats, entre elles la petició telemàtica del procediment d’autorització per a les manifestacions festives amb articles pirotècnics, les despertades. A més, s’ha reforçat l’ús de la declaració responsable com a mecanisme que permet reduir la documentació administrativa que han de presentar les comissions falleres.

Sergi Campillo ha puntualitzat que les referències recollides en el geoportal —pàgina web que recull tots els servicis municipals geolocalitzats—tindran únicament validesa de consulta per a aquelles comissions falleres que van presentar modificacions en l’any 2020. “Això és a causa que les autoritzacions concedides el 2020 es van deixar sense efecte després de la suspensió de les festes falleres i, per tant, han perdut el seu valor jurídic”, ha precisat. Per contra, per a les dades de les comissions falleres referides a l’any 2019 que a data de hui no han variat es podran prendre com a vàlides les referències del geoportal. En qualsevol cas, el servici de Cultura festiva ha posat a la disposició de les comissions falleres l’adreça de correu electrònic <autoritzacionsfalles@valencia.es> per aclarir qualsevol dubte o consulta.

El titular d’Ecologia Urbana ha recordat que el regidor de Cultura Festiva és el competent per atorgar les autoritzacions d’ocupació de via pública formulades per les comissions falleres sobre: zona d’activitats, zona de focs i instal·lació de carpa; instal·lació de mercats i de llocs de venda d’aliments amb manipulació o sense manipulació dins el perímetre de la zona d’activitats, i manifestacions festives amb articles pirotècnics. D’altra banda, la regidora delegada d’Espai Públic és la competent per atorgar l’autorització d’instal·lació de llocs de bunyols i masses fregides.

També en l’àmbit de la cultura festiva, s’ha aprovat l’organització i celebració de la Gran Fira de València, dins de la qual s’inclouen els actes de la Correfira i la Gran Nit de Juliol. La Correfira —del 7 de juliol al 25 de juliol—comprén espectacles familiars, per als més menuts de la casa, i també de música, humor, màgia i teatre, en diversos barris i pobles. com ara la Malva-rosa, Benimaclet, Carpesa, La Torre, Massarrojos, el Cabanyal-Canyamelar, Pinedo, Sant Marcel·lí, Campanar, Orriols, Benicalap, Nou Moles, Benimàmet, i espais com el Parc Central. Per a la Gran Nit de Juliol —el 24 de juliol— s’ha programat música per a adults i menuts, teatre i circ familiar, entre altres propostes.

BORSES DE TREBALL

Sergi Campillo s’ha referit així mateix a l’aprovació de les bases generals per a la realització de borses de treball de 17 especialitats diferents de professor de conservatori per tal de poder cobrir aquelles vacants que es produïsquen tant per jubilació com per baixa al conservatori municipal durant el curs escolar 2021-2022. Les especialitats de les noves borses són: clarinet, oboé, saxòfon, fagot, flauta de bec, dolçaina, viola, violoncel, contrabaix, trompa, trombó, tuba, percussió, piano, guitarra, història de la música i direcció de cors i idiomes.

APICULTURA URBANA

Finalment, el vicealcalde ha donat compte d’una moció acordada per la Junta de Govern amb què s’insta la Generalitat per promoure un canvi legislatiu que fomente l’apicultura urbana i permeta la instal·lació de bucs per part de particulars “més enllà de projectes pilots” com els 20 bucs experimentals que disposa l’Ajuntament de València. L’objectiu és possibilitar a les ciutats desenvolupar una vertadera xarxa de bucs urbans, com passa a altres municipis europeus, com ara París, Londres o Àmsterdam, ja que la normativa autonòmica vigent sobre apicultura està enfocada a l’activitat agropecuària i a les explotacions apícoles. Pel que fa a la vintena de bucs municipals, Campillo ha afegit que recentment s’han regalat 396 quilograms de la mel produïda en 2020, en 1.835 pots, a huit entitats socials que treballen amb persones en risc d’exclusió social perquè puguen utilitzar-la en els seus menjardors o repartir-la entre les persones usuàries.