Barómetro Municipal junio 2021 - València

La ciutadania de València ha atorgat un 8,6 sobre 10 el grau de satisfacció de viure a la ciutat, i quasi la meitat de les persones enquestades qualifica amb un excel·lent la seua sensació en residir a València (el 26,6% puntuen un 9, i el 31,2%, un 10). Així ho ha explicat este dijous el regidor delegat d'Innovació i Gestió del Coneixement, Carlos Galiana, qui ha donat a conéixer els resultats del Baròmetre Municipal d'Opinió Ciutadana corresponent a juny de 2021, una enquesta que, a banda de les qüestions habituals, s'ha centrat en temes d'innovació.

El Baròmetre Municipal d'Opinió de juny de 2021 ha recuperat les entrevistes personals, després de les restriccions marcades per la pandèmia. Es van realitzar 2.299 enquestes durant els mesos de maig i juny passats, sobre una població triada de manera aleatòria entre persones majors de 18 anys empadronades a la ciutat.

El regidor Carlos Galiana ha assenyalat la seua “satisfacció perquè es manté eixa nota tan positiva baròmetre rere baròmetre sobre la satisfacció de viure a València; així com també la percepció que la situació millorarà”, ha afegit; unes dades que es refereixen tant a la ciutat en si (52,5%), com a la Comunitat Valenciana (51,1%) i a l'Estat (45,8%). I així mateix, augmenta la valoració de la gestió de les tres administracions respecte al baròmetre anterior: aconsegueixen aprovats tant la Generalitat (5,8) com l'Ajuntament (5,4), encara que continua el suspens per al Govern de l'Estat (4,2)

Platges, mercats i l’Albufera, els millor valorats

Tal com ha explicat el regidor Galiana, les platges, els mercats municipals i l’Albufera “són els servicis públics millor valorats per la ciutadania”. En la línia contrària, l'atur continua sent el major problema, tant a la ciutat com en la Comunitat i en l'Estat, seguit de la macroeconomia i la sanitat. El delegat d'Innovació ha assenyalat la “certa preocupació” davant el fet que el tercer problema que assenyala la ciutadania en l'àmbit estatal i quart en els àmbits local i autonòmic són la política i els polítics (17,2%, 7,2% i 8,6% respectivament), fins i tot per damunt de la preocupació sobre la sanitat en el cas estatal. A nivell personal, els problemes que refereixen els veïns i veïnes de València són els mateixos: atur, sanitat i macroeconomia. El regidor Galiana ha destacat, en este apartat, que la preocupació per la neteja urbana és principal només per al 1,2% de les persones enquestades.

De fet, a l'hora de valorar la gestió dels servicis públics, on les platges, els mercats i l’Albufera són els més destacats, es recull un increment del 5,8 al 6,7 de valoració de l'EMT respecte a consultes anteriors; i de 6,7 a 7,2 en mercats municipals. Galiana ha recordat que els mercats han estat entre els tres servicis millor valorats en tots els baròmetres anteriors. En esta ocasió, Las Naves s'estrena en el baròmetre amb una puntuació de 6,4. Quant als aparcaments públics, després d'aconseguir un aprovat en el baròmetre del passat mes de gener, ha tornat a valors a negatius (4,7) com en els últims anys.

El següent apartat de l'enquesta s'ha referit a la percepció de la ciutadania sobre els seus respectius districtes, que “sempre és diferent a la de la ciutat en el seu conjunt”, ha explicat el regidor. El 55,9% considera que d'ací a un any la situació del seu districte continuarà igual, i el 31,3% considera que millorarà. Com a mitjana, la nota que mesura la satisfacció de les persones residents a València de viure en els seus districtes s'ha situat en un 7,9. A més, més d'un terç del total (34,8%) considera que el seu districte és “un dels millors de la ciutat”, mentre que més de la meitat (58,7%) el situa en un nivell intermedi.

En este àmbit de l'enquesta, la ciutadania col·loca la neteja com el problema més greu del seu districte, mentre que el veïnat i la tranquil·litat es presenten com els elements que més agraden. A més, els dos elements sobre els quals demanarien a l'Ajuntament que actuara en cada districte són, fonamentalment, temes d'urbanisme i de neteja

Innovació, sinònim de progrés i modernitat

El Baròmetre Municipal del mes de Juny ha estat dedicat a la innovació, i s'ha preguntat a la ciutadania sobre la idea principal amb la qual associen este concepte. La majoria de les persones enquestades (45,3%) lliguen la idea d'innovació amb les d’“avanç, progrés i modernitat”, i un 28% amb “renovació, canvi i novetats”. No obstant això, més de la meitat del total ha afirmat que la innovació li “interessa poc” (38,9%) o “res” (15,7%); i quatre cinquenes parts s'autodefineixen com a “poc informat” (48,3%) o “gens informat” (29,5%) sobre estos temes.

El document, que es publica ja hui en la web de l'Oficina Municipal d'Estadística, amb resultats per sexe i edat, i amb el fitxer de microdades, inclou també apartats dedicats a: Quina descripció encaixa millor amb la idea d'innovació, Quins són els sectors més innovadors, o A quin sector haurien de dedicar-se majors recursos d'innovació, entre altres. La ciutadania assenyala la sanitat com el sector preferit, seguit per l'ensenyament, i considera que la inversió en innovació és suficient (35,4%) a la ciutat (i percentatges similars en les altres administracions). A més, el 43% opina que és la societat general la principal beneficiària de la innovació.

Avançar cap a una societat sense desigualtats

En este apartat, Galiana ha destacat que, a pesar que, entre els avantatges de la innovació, la ciutadania destaca sobretot elements de consum (com les compres per internet o la desaparició dels diners físics), i no tant les millores socials, no obstant això, a l'hora d'assenyalar els grans objectius de la societat en els pròxims 10 anys, més de la meitat de les persones enquestades (57,8%) assenyala “avançar cap a una societat sense desigualtats”.

El recorregut que ha realitzat el regidor d'Innovació i Gestió del Coneixement pels resultats del Baròmetre Municipal del mes de juny ha conclòs amb preguntes sobre el grau de coneixement de la ciutadania sobre elements com l'Agenda 2030, i els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l'ONU (la majoria d'enquestats -71%- no havia sentit parlar d'això) i sobre el Pla Missions València 2030 per a afavorir i impulsar la innovació (un 84,8% tampoc tenia informació sobre este tema). Per això, l'edil ha assenyalat la necessitat d'incorporar els mitjans de comunicació com un element fonamental per al desenvolupament d'estos programes a València.