19/10/2018 L'Oratge L'Oratge


Servicios de la web

Hall


Valencia Pl. de l'Ajuntament, 1
46002 València
Tel.: 96 3525478

ELS CONTINGUTS DEL CENTRE ARQUEOLÒGIC DE L'ALMOINA

LA PRIMERA CIUTAT CRISTIANA

Gerra funerària Gerra de ceràmica africana (segle VII) trobada en una tomba

La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident va suposar la fi de moltes ciutats, però no de totes. El que sí que va sucumbir va ser el sentit de la ciutat romana, que es basava en una àmplia autonomia respecte al poder central. Desapareguda l'antiga societat civil, ara serà el cristianisme l'element rector i dinamitzador de la vida urbana.

Els antics edificis pagans i civils, desfasats per a mantindre el seu ús inicial, però de sòlida construcció, van ser usats com a pedrera o tornats a usar amb altres funcions, com va passar amb la cúria i el santuari d'Asklepios de Valentia.

De la mateixa manera, la nova i única religió es va organitzar a partir de l'administració romana, creant-se diòcesi que es van solapar a les anteriors divisions territorials. En pocs segles, sobre les ciutats que van perviure, va sorgir una atapeïda xarxa de bisbats, que va ajudar al manteniment de la vida urbana.

|
Sarcòfag Sarcòfag del segle IV del Museu de Belles Arts de València

Eren l'Església i els bisbes els que pràcticament dirigien les ciutats i van deixar la seua profunda empremta en la trama urbana amb els seus nous edificis: esglésies, baptisteri (13), palaus episcopals, tombes monumentals,...

De capital transcendència van ser els màrtirs, les sepultures dels quals, llocs de martiri o qualsevol classe de relíquies, i els actes litúrgics que portaven implícits, van condicionar en gran manera la futura organització i la mateixa entitat arquitectònica i urbanística.

Estos llocs martirials es van convertir en focus d'atracció a l'hora de construir edificis commemoratius i instal·lar nous cementeris, i en molts casos van arribar a ser grans centres de pelegrinatge.

La memòria d'un martiri i els primers cementeris cristians

El desig dels fidels de soterrar-se prop de les tombes dels màrtirs (ad sanctos), com el cementeri sorgit entorn de la tomba de Sant Vicent en la Roqueta, o en aquells llocs relacionats amb el martiri (14), serà una dels costums funeraris cristians que propiciaran la instal·lació de cementeris en l'interior de les ciutats.

Des del segle V es constata en l'Almoina el primer cementeri (15) intramurs, sobre un antic edifici romà relacionat amb el martiri de sant Vicent. Este xicotet cementeri urbà encara era hispanoromà, caracteritzat per inhumacions individuals en fossa i coberta de teules, i l'absència d'ofrenes funeràries. En ell només tindria accés una minoria privilegiada, la resta continuaria utilitzant les necròpolis extraurbanes.

Tombes de la primera fase Tombes dels segles V-VI

En el mateix lloc, a partir de fins del s. VI, es va instal·lar un altre cementeri totalment diferent i de majors dimensions, més lligat al món hispà-visigot. Són grans tombes de carreus per a inhumacions múltiples, de caràcter familiar i contenen ofrenes funeràries.

Els bisbes se soterraven en tombes individuals, en l'àrea catedralícia, com el mausoleu conegut com “Cárcel de Sant Vicent”, segurament construït per a albergar el sepulcre de Sant Vicent, als peus del qual rebria sepultura el bisbe Justiniano, suposat constructor dels edificis del grup episcopal i principal figura de l'església valenciana d'esta època.

Interior de la presó de Sant Vicent Interior de la presó de Sant Vicent

La Seu Episcopal

La Seu Episcopal es va superposar al centre polític i religiós de la ciutat romana. El paisatge urbà se “va cristianitzar” reconvertint alguns edificis, com la cúria, i desmantellant altres, que serviran com a pedreres per a nous edificis.

El conjunt episcopal es configuraria monumentalment en la primera mitat del s. VI pel bisbe Justinià, i es va completar amb noves construccions menors. El principal edifici va ser la catedral, de probable planta basilical, de tres naus separades per columnes i capçalera amb absis poligonal. S'ha localitzat al sud del l'Almoina, ocupant l'actual plaça de l'Almoina i part de l'actual catedral. Es coneixen dos edificis connectats amb la capçalera de la catedral. Un d'ells, al sud, és l'anomenada Presó de Sant Vicent, que va haver de ser el mausoleu de sant Vicent i l'altre, al nord, seria un baptisteri (13).

Infografia L'Almoina en el 650 d.C.

El xicotet absis de ferradura que se sobreposa a un edifici romà, ha de ser una memòria (16) vinculada al martiri de Sant Vicent. El seu entorn es va usar intensament com a cementeri durant tres segles.

Vista aèria de l'absis La memòria martirial

Un altre edifici de l'àrea episcopal va ser l'antiga cúria, precedida per un monumental pou de carreus de pedra.

En la part nord va funcionar un ampli espai destinat a activitats productives, amb una sénia (16) i sitges per a emmagatzemar gra.


Els números entre parèntesis indiquen ubicacions en el pla d'itineraris

L'Almoina

Els números entre parèntesis indiquen ubicacions en el pla d'itineraris

Itinerari del recorregut arqueològic amb la situació dels edificis principals (pdf 648 kb)



Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI